Sempre he intentat ser políticament correcte. La darrera setmana puc dir amb total sinceritat que ha estat la més dura de la meva vida i he arribat a una determinació: s'ha acabat.
Parlaré sobre el meu company Jair Domínguez i la manera com l'han tractat els mitjans de comunicació d'Espanya. Per una vegada no seré polit, ni educat ni mesurat en els meus comentaris. Avui sóc Jair. Probablement tothom que s'ha dedicat a criticar-lo les darreres setmanes és perquè no segueix la seva trajectòria professional o té un absolut desconeixement de qui és. Per damunt de tot Domínguez és un provocador, un Buffalo Bill de la literatura. L'art és una forma d'expressió a través de la qual hom exterioritza uns sentiments o dóna via lliure als seus pensaments més reprimits. Sovint també, amb la pintura, l'escultura, el cinema i la literatura, es busca remoure consciencies i despertar sentiments. Això és precisament el que fa en Jair cada vegada vegada que redacta un text, un guió o narra una història. I ho fa millor que ningú.
Podria enumerar centenars de qualitats humanes sobre la seva persona, però no em dóna la gana. Qui el coneixem ja les sabem i no ens és necessari convèncer a ningú. Que TV3 es baixi els pantalons i retiri Bestiari Il·lustrat és simplement una cagada de dimensions estratosfèriques. No hi ha res pitjor que emetre uns continguts, rebre queixes i reaccionar retirant el material. No és més que una concessió per tots aquells que ho critiquen i que significa: "teniu raó, ens hem passat".
De Bibiana Ballbè no puc dir gaire res perquè no hi tinc tracte però em solidaritzo amb ella. També és una víctima però al meu entendre en menor grau. Ha patit les conseqüències i la seva cara s'ha relacionat amb "l'assassí Domínguez". Afortunadament és una professional versàtil i capaç de sobreviure en aquesta fastigosa selva. Només cal investigar una mica sobre la seva carrera audiovisual i un s'adonarà que és una supervivent.
Així doncs, dedicaré quatre línies a unes persones molt estimades a Catalunya que se les mereixen més que en Jair:
Senyor Pedro J. Ramírez. Per què no fa veure que ensopega i em menja la polla? Es passa el dia incitant a l'odi contra els catalans i tot el que tingui relació amb Catalunya. Ens titlla de nazis i a sobre es creu amb l'autoritat moral de donar lliçons posant en portada en Jair amb dues pistoles de joguina a les mans.
Senyor Alejo Vidal Quadras. Ha provat mai de netejar una Magnum del 44 amb el canó dirigit a la cara i traient llustre al gallet? Li ho recomano.
Senyor José Ignacio Wert. El dia que vostè es tatuí una bandera d'Espanya a la polla aleshores jo m'espanyolaritzaré, fins aleshores seguiré essent el retardat mental que assegura soms els catalans ofesos per les seves declaracions.
Parlaré sobre el meu company Jair Domínguez i la manera com l'han tractat els mitjans de comunicació d'Espanya. Per una vegada no seré polit, ni educat ni mesurat en els meus comentaris. Avui sóc Jair. Probablement tothom que s'ha dedicat a criticar-lo les darreres setmanes és perquè no segueix la seva trajectòria professional o té un absolut desconeixement de qui és. Per damunt de tot Domínguez és un provocador, un Buffalo Bill de la literatura. L'art és una forma d'expressió a través de la qual hom exterioritza uns sentiments o dóna via lliure als seus pensaments més reprimits. Sovint també, amb la pintura, l'escultura, el cinema i la literatura, es busca remoure consciencies i despertar sentiments. Això és precisament el que fa en Jair cada vegada vegada que redacta un text, un guió o narra una història. I ho fa millor que ningú.
Podria enumerar centenars de qualitats humanes sobre la seva persona, però no em dóna la gana. Qui el coneixem ja les sabem i no ens és necessari convèncer a ningú. Que TV3 es baixi els pantalons i retiri Bestiari Il·lustrat és simplement una cagada de dimensions estratosfèriques. No hi ha res pitjor que emetre uns continguts, rebre queixes i reaccionar retirant el material. No és més que una concessió per tots aquells que ho critiquen i que significa: "teniu raó, ens hem passat".
De Bibiana Ballbè no puc dir gaire res perquè no hi tinc tracte però em solidaritzo amb ella. També és una víctima però al meu entendre en menor grau. Ha patit les conseqüències i la seva cara s'ha relacionat amb "l'assassí Domínguez". Afortunadament és una professional versàtil i capaç de sobreviure en aquesta fastigosa selva. Només cal investigar una mica sobre la seva carrera audiovisual i un s'adonarà que és una supervivent.
Així doncs, dedicaré quatre línies a unes persones molt estimades a Catalunya que se les mereixen més que en Jair:
Senyor Pedro J. Ramírez. Per què no fa veure que ensopega i em menja la polla? Es passa el dia incitant a l'odi contra els catalans i tot el que tingui relació amb Catalunya. Ens titlla de nazis i a sobre es creu amb l'autoritat moral de donar lliçons posant en portada en Jair amb dues pistoles de joguina a les mans.
Senyor Alejo Vidal Quadras. Ha provat mai de netejar una Magnum del 44 amb el canó dirigit a la cara i traient llustre al gallet? Li ho recomano.
Senyor José Ignacio Wert. El dia que vostè es tatuí una bandera d'Espanya a la polla aleshores jo m'espanyolaritzaré, fins aleshores seguiré essent el retardat mental que assegura soms els catalans ofesos per les seves declaracions.
(Sieg Heil!!)Mosaico a la catalana mun.do/QX4WiQ vía @elmundoes
— Pedro J. Ramirez (@pedroj_ramirez) octubre 3, 2012Artículo 155 de la Constitución Española de 1978Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la... fb.me/HoQYPGpj
— Alejo Vidal-Quadras (@VidalQuadras) setembre 28, 2012