La Generalitat ha emès una autorització especial per caçar coipús a l'Alt i el Baix Empordà amb arma de foc per frenar la proliferació d'aquesta espècie exòtica invasora. Tot i que anteriorment hi havia una brigada específica que els capturava, des de principi d'any ha deixat d'operar perquè depenia de fons europeus.
Ara, arran dels danys que provoca el coipú, el Govern ha autoritzat pagesos i caçadors a capturar-ne fent servir una munició especial. Haurà de ser sense plom. La vigència del permís s'estén fins a finals de juliol, i des de mitjans setembre a finals d'octubre. Si aquest pla pilot funciona, segons ha avançat TV3, la Generalitat es planteja incloure l'any que ve el coipú dins el llistat d'espècies cinegètiques.
El coipú (Myocastor coypus) va arribar a les comarques gironines procedent de França, on es feia servir per a la indústria pelletera. A mig camí entre una llúdriga i una rata grossa, es caracteritza per les seves dents incisives, d'un color taronja vistós. És un rosegador herbívor voraç, que pot provocar danys greus damunt la flora autòctona, els hàbitats naturals i els conreus (per exemple, el blat o l'arròs).
D'ençà que va entrar per l'Alt Empordà, el coipú ha anat colonitzant rius i zones humides amb rapidesa. En els darrers anys, s'ha anat estenent per la demarcació i s'ha establert també al Baix Empordà, al Gironès, al Pla de l'Estany, a la Garrotxa i a la Selva.
Per frenar-ne l'expansió, fa tres anys el Departament d'Acció Climàtica va engegar un pla de xoc. Dues brigades específiques -formades per tres persones i dos tot terreny- van centrar-se a controlar l'expansió de l'espècie. Sobretot, posant trampes nocturnes en aquells llocs on sabien que el rosegador hi estava implantat.
Arran d'aquest pla de xoc, en els darrers anys s'han capturat uns 3.500 coipús. La brigada, però, va deixar d'operar a principis d'any perquè depenia d'un programa que es finançava amb fons europeus, i que va acabar-se.
Autorització especial
Ara, per evitar els danys que el coipú genera als conreus i a l'ecosistema, la Generalitat ha engegat una altra mesura. A partir d'aquest dijous, el Govern ha emès una autorització especial de caça per poder-ne capturar, que faculta pagesos amb permís d'armes i caçadors a abatre'n. De fet, abans d'emetre el permís especial, la Generalitat ja ha fet formacions prèvies als dos col·lectius.
"L'objectiu d'aquesta mesura és afavorir el control poblacional del coipú i evitar els problemes derivats de la seva presència", expliquen des del Departament.
L'autorització se circumscriu a les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, que és on més danys provoca aquesta espècie invasora. El permís s'estén des d'aquest 4 de juny fins al 31 de juliol, i des del 14 de setembre fins al 31 d'octubre. Segons explica el Departament de Territori, les captures de coipú s'hauran de fer "amb munició sense plom" i d'un calibre especial (perquè es duran a terme en zones humides).
En cas que aquesta prova pilot funcioni, segons ha avançat TV3, a partir de l'any que ve la Generalitat es planteja incloure el coipú dins el llistat d'espècies cinegètiques i estendre'n la cacera.
Més de 8 quilos de pes
El coipú és un rosegador originari de Sud-amèrica que viu en zones humides amb vegetació aquàtica i pastures, i que pot generar impactes considerables a l'agricultura i als ecosistemes. És un rosegador -com ara rates, talpons i lirons- de talla gran, que pot assolir més de 8 quilos de pes. A Catalunya viu de forma permanent a les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l'Estany, el Gironès i la Selva.
Els primers exemplars a les comarques gironines es van detectar l'any 2010. Però, sobretot, va ser el 2021 i el 2022 quan el coipú va produir danys severs als camps d'arròs del Baix Empordà i en la vegetació natural del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i a l'Espai Natural de l'Estany de Banyoles.
