Encara recordo els meus temps com a estudiant quan anava fins a Barcelona. Aleshores tenia dues opcions, les mateixes que hi ha ara: l'autobús o el tren. Un i altre tenien els seus avantatges i inconvenients però sempre m'acabava decantant pel tren. Al ser de Besalú l'agafava des de Girona però aviat em vaig desdir per anar a l'estació de Figueres. El motiu? Mai tenia un lloc per seure i acabava per terra.
Han passat els anys i ahir vaig repetir l'experiència d'agafar un Mitja Distància fins a Barcelona des de Girona. El resultat? Tots per terra una vegada més. Prop d'un centenar de persones els va ser impossible trobar un lloc on descansar les cames i mentre uns s'estiraven al terra, d'altres de més edat aguantaven drets estoicament.
El tema de conversa entre tots els que ens trobàvem en aquella situació tan precària era preguntar-nos si el revisor tindria la poca vergonya de sortir a demanar els bitllets. Efectivament, com era d'esperar, va sortir de la cabina més xulo que un vuit del revés a reclamar-los. Alguns ens hi vam encarar explicant que no pensàvem pagar perquè era injust, entenent que no s'ens havia ofert un servei adequat i ens era necessari seure al terra.
"Vostès paguen pel transport, no per seure", va dir l'home el més digne que va poder.
En aquell precís instant em vaig imaginar transformat en un porc d'aquells que viatja dins un camió amb els altres companys de granja camí de l'escorxador. Vaig pagar 10 euros per ser tractat com un animal, envoltat de merda, tirat pel terra i, per més "inri" em va tocar aguantar els comentaris del maleït revisor. "Al final hi han alguns llocs", va afegir. És clar, les gairebé 100 persones que estem al terra ara ens posarem a fer una cursa d'obstacles per veure qui arriba primer i rifar-se les quatre tristes places lliures.
L'home, a més, resultava estar inspirat i es va encarar amb dues estudiants: "Si teniu cap queixa aneu a reclamar a la Generalitat. Que vingui una companyia a fer-nos la competència si té nassos. Amb el que pagueu teniu el que us mereixeu", va dir.
Una vegada més Espanya ens fa la traveta i és que l'Estat obliga a la Generalitat a entendre's amb Renfe i negociar amb ella els trens i les freqüències dels mateixos. Seria molt diferent si el govern català pogués escollir un altre operador, el que generaria una situació de competència per a l'explotació del servei. Tampoc cal oblidar que Madrid ens deu 4.000 milions d'euros previstos en el Pla de Rodalies que ha d'entregar progressivament fins al 2015 (només ha aportat un 10% del total).
"Què voleu? Que donem bitllets numerats i tanquem les portes si el tren queda ple?", va preguntar el revisor.
I per què no? El fet de convertir-nos en una societat civilitzada l'escandalitza? Li fa por potser? És més, què hi foten els números a cada vagó que numeren els seients? És per fer bonic? Potser els trens haurien sortit més barats si els haguessin comprat sense ells. I ja de passada arrencar els seients perquè si tampoc paguem per seure... Per què hi són?
"Si voleu pagar menys aneu amb el Regional. Heu d'aprendre a ficar-vos al forat que més us convingui", va reblar també.
Forat? Sense comentaris. Està clar que Renfe, a més d'oferir un servei lamentable, contracta persones de baixa moral, sense escrúpols, mal educats i que troben gust en putejar als usuaris. Em recorda quan Roger Waters va escriure "Another Brick in The Wall" on explicava que els professors, oprimits per les seves dones grasses i psicòpates, es desfogaven amb els alumnes fent-los pagar la seva frustració. Amb tot això només em queden ganes de dir:
Renfe, vés a cagar a la via.
Han passat els anys i ahir vaig repetir l'experiència d'agafar un Mitja Distància fins a Barcelona des de Girona. El resultat? Tots per terra una vegada més. Prop d'un centenar de persones els va ser impossible trobar un lloc on descansar les cames i mentre uns s'estiraven al terra, d'altres de més edat aguantaven drets estoicament.
El tema de conversa entre tots els que ens trobàvem en aquella situació tan precària era preguntar-nos si el revisor tindria la poca vergonya de sortir a demanar els bitllets. Efectivament, com era d'esperar, va sortir de la cabina més xulo que un vuit del revés a reclamar-los. Alguns ens hi vam encarar explicant que no pensàvem pagar perquè era injust, entenent que no s'ens havia ofert un servei adequat i ens era necessari seure al terra.
"Vostès paguen pel transport, no per seure", va dir l'home el més digne que va poder.
En aquell precís instant em vaig imaginar transformat en un porc d'aquells que viatja dins un camió amb els altres companys de granja camí de l'escorxador. Vaig pagar 10 euros per ser tractat com un animal, envoltat de merda, tirat pel terra i, per més "inri" em va tocar aguantar els comentaris del maleït revisor. "Al final hi han alguns llocs", va afegir. És clar, les gairebé 100 persones que estem al terra ara ens posarem a fer una cursa d'obstacles per veure qui arriba primer i rifar-se les quatre tristes places lliures.
L'home, a més, resultava estar inspirat i es va encarar amb dues estudiants: "Si teniu cap queixa aneu a reclamar a la Generalitat. Que vingui una companyia a fer-nos la competència si té nassos. Amb el que pagueu teniu el que us mereixeu", va dir.
Una vegada més Espanya ens fa la traveta i és que l'Estat obliga a la Generalitat a entendre's amb Renfe i negociar amb ella els trens i les freqüències dels mateixos. Seria molt diferent si el govern català pogués escollir un altre operador, el que generaria una situació de competència per a l'explotació del servei. Tampoc cal oblidar que Madrid ens deu 4.000 milions d'euros previstos en el Pla de Rodalies que ha d'entregar progressivament fins al 2015 (només ha aportat un 10% del total).
"Què voleu? Que donem bitllets numerats i tanquem les portes si el tren queda ple?", va preguntar el revisor.
I per què no? El fet de convertir-nos en una societat civilitzada l'escandalitza? Li fa por potser? És més, què hi foten els números a cada vagó que numeren els seients? És per fer bonic? Potser els trens haurien sortit més barats si els haguessin comprat sense ells. I ja de passada arrencar els seients perquè si tampoc paguem per seure... Per què hi són?
"Si voleu pagar menys aneu amb el Regional. Heu d'aprendre a ficar-vos al forat que més us convingui", va reblar també.
Forat? Sense comentaris. Està clar que Renfe, a més d'oferir un servei lamentable, contracta persones de baixa moral, sense escrúpols, mal educats i que troben gust en putejar als usuaris. Em recorda quan Roger Waters va escriure "Another Brick in The Wall" on explicava que els professors, oprimits per les seves dones grasses i psicòpates, es desfogaven amb els alumnes fent-los pagar la seva frustració. Amb tot això només em queden ganes de dir:
Renfe, vés a cagar a la via.
