Tanca un altre mitjà de comunicació. Aquesta vegada li ha tocat el torn a Cana Nord TV, una cadena que tenia la seva seu a Figueres i va passar de ser "la nineta dels ulls" dels figuerencs (quan encara portava el nom de la ciutat) a convertir-se en "l'aneguet lleig" de l'Alt Empordà. És cert que la crisi escanya a tots els empresaris, siguin del sector que siguin, i el món del periodisme no s'escapa però s'ha de reconèixer que en el cas de Canal Nord les coses s'han fet molt malament.
L'11 de setembre de 2002 es va iniciar el projecte i un servidor hi va entrar a treballar al mes de març de 2004. Aleshores la nau estava capitanejada per Josep Maria Baixauli a la direcció i Carles Bonmatí de cap d'informatius. Un dels màxims accionistes era Màrius Puntonet, cap de comunicació de Miquel Alimentació el qual ha destacat sempre per ser un home hàbil, intel·ligent i disciplinat. Precisament va ser ell el que hi va posar més obstinació en que la cadena tirés endavant però va cometre diversos errors que, a la llarga, l'han sentenciat.
En primer lloc l'objectiu principal de Canal Nord era provocar un canvi de govern a l'Ajuntament de Figueres, que aleshores comptava amb Joan Armangué (PSC) d'alcalde. El que potser no sabia Puntonet és que la teoria de Harold Laswell de "l'agulla hipodèrmica" apareguda a final dels anys 20 no era eficaç. Aquesta teoria explicava que els mitjans de comunicació eren capaços de manipular el pensament de la societat a través de missatges vehiculats o el que avui es coneix com a propaganda. Si bé és cert que durant la I Guerra Mundial podia ser útil perquè les societats es trobaven molt aïllades també ho és assegurar que actualment no és el cas i, per tant, tal teoria no és aplicable.
El segon error de Puntonet va ser confiar el control del vaixell a Baixauli i Bonmatí. Cap d'ells es trobava suficientment preparat per encapçalar un projecte d'aquella magnitud i les seves carències eren vistes fins i tot pels mateixos treballadors de la casa. Aquest però, va ser un error que el mateix cap de comunicació de Miquel Alimentació va resoldre el juny de 2004 quan els va despatxar als dos. Mica en mica, però, les marxes voluntàries i d'altres motivades de grans professionals com Vicenç Asensio, Marta Puigsegur, Anna Vert, Jordi Santos, Albert González, Lali Giner, Martí Paola i Arturo López van afeblir encara més el projecte.
El tercer error va ser intentar crear, pels voltants de 2005, una cadena temàtica que girés entorn de la natura, el coneixement i l'aprenentatge. Aquesta va ser una aposta arriscada que encara va reduir més el target d'espectadors i va ser rebut com una "marcianada".
I, finalment, el quart i últim error: voler deixar de ser una televisió local per esdevenir una televisió supracomarcal. No disposaven dels recursos tècnics ni tampoc humans per donar una cobertura decent arreu del territori. Jo mateix recordo quan anava a Olot i Banyoles a fer temes per a l'informatiu de les vuit del vespre quan, aleshores, la senyal només es podia veure a l'Alt Empordà i Girona ciutat amb molta dificultat. Tot plegat era un despropòsit que va alienar al públic potencial: els veïns de Figueres i rodalies.
Tots aquests errors van intentar ser resolts el setembre de 2009 quan TV Girona va passar a gestionar-ho. La seva aposta fou la més sensata dels darrers vuits anys; retornar a Canal Nord el segell de televisió de proximitat i fer-la, novament, una cadena local i oberta al ciutadà. Sang nova es va posar al capdavant del projecte però, malauradament, aquest ja estava tocat de mort. L'anterior etapa va servir perquè els ciutadans de la comarca prescindissin de Canal Nord i apostessin per Empordà TV amb seu a Roses. La qualitat d'aquesta última destaca per ser gairebé inexistent tant a nivell tècnic com periodístic però jugaven amb una carta al seu favor i aquesta era que feien (i fan) continguts de proximitat.
Per tot això, sumat a l'aparició de Tramuntana Televisió, una valenta aposta per crear continguts a la carta a través d'Internet de la mà de Carles Pujol, s'ha arribat al tancament de Canal Nord TV que dirà adéu definitivament aquest mes de desembre. Ahir ja es van donar per finalitzats els espais de producció pròpia i el dia 31 s'apagarà la senyal.
El més trist de tot plegat són els drames personals de tots els seus treballadors (grans professionals) que, dia a dia, s'hi han deixat la pell intentant reflotar un canal que li ha passat una desgràcia comparable a la del Titànic.
Canal Nord, descansa en pau.
L'11 de setembre de 2002 es va iniciar el projecte i un servidor hi va entrar a treballar al mes de març de 2004. Aleshores la nau estava capitanejada per Josep Maria Baixauli a la direcció i Carles Bonmatí de cap d'informatius. Un dels màxims accionistes era Màrius Puntonet, cap de comunicació de Miquel Alimentació el qual ha destacat sempre per ser un home hàbil, intel·ligent i disciplinat. Precisament va ser ell el que hi va posar més obstinació en que la cadena tirés endavant però va cometre diversos errors que, a la llarga, l'han sentenciat.
En primer lloc l'objectiu principal de Canal Nord era provocar un canvi de govern a l'Ajuntament de Figueres, que aleshores comptava amb Joan Armangué (PSC) d'alcalde. El que potser no sabia Puntonet és que la teoria de Harold Laswell de "l'agulla hipodèrmica" apareguda a final dels anys 20 no era eficaç. Aquesta teoria explicava que els mitjans de comunicació eren capaços de manipular el pensament de la societat a través de missatges vehiculats o el que avui es coneix com a propaganda. Si bé és cert que durant la I Guerra Mundial podia ser útil perquè les societats es trobaven molt aïllades també ho és assegurar que actualment no és el cas i, per tant, tal teoria no és aplicable.
El segon error de Puntonet va ser confiar el control del vaixell a Baixauli i Bonmatí. Cap d'ells es trobava suficientment preparat per encapçalar un projecte d'aquella magnitud i les seves carències eren vistes fins i tot pels mateixos treballadors de la casa. Aquest però, va ser un error que el mateix cap de comunicació de Miquel Alimentació va resoldre el juny de 2004 quan els va despatxar als dos. Mica en mica, però, les marxes voluntàries i d'altres motivades de grans professionals com Vicenç Asensio, Marta Puigsegur, Anna Vert, Jordi Santos, Albert González, Lali Giner, Martí Paola i Arturo López van afeblir encara més el projecte.
El tercer error va ser intentar crear, pels voltants de 2005, una cadena temàtica que girés entorn de la natura, el coneixement i l'aprenentatge. Aquesta va ser una aposta arriscada que encara va reduir més el target d'espectadors i va ser rebut com una "marcianada".
I, finalment, el quart i últim error: voler deixar de ser una televisió local per esdevenir una televisió supracomarcal. No disposaven dels recursos tècnics ni tampoc humans per donar una cobertura decent arreu del territori. Jo mateix recordo quan anava a Olot i Banyoles a fer temes per a l'informatiu de les vuit del vespre quan, aleshores, la senyal només es podia veure a l'Alt Empordà i Girona ciutat amb molta dificultat. Tot plegat era un despropòsit que va alienar al públic potencial: els veïns de Figueres i rodalies.
Tots aquests errors van intentar ser resolts el setembre de 2009 quan TV Girona va passar a gestionar-ho. La seva aposta fou la més sensata dels darrers vuits anys; retornar a Canal Nord el segell de televisió de proximitat i fer-la, novament, una cadena local i oberta al ciutadà. Sang nova es va posar al capdavant del projecte però, malauradament, aquest ja estava tocat de mort. L'anterior etapa va servir perquè els ciutadans de la comarca prescindissin de Canal Nord i apostessin per Empordà TV amb seu a Roses. La qualitat d'aquesta última destaca per ser gairebé inexistent tant a nivell tècnic com periodístic però jugaven amb una carta al seu favor i aquesta era que feien (i fan) continguts de proximitat.
Per tot això, sumat a l'aparició de Tramuntana Televisió, una valenta aposta per crear continguts a la carta a través d'Internet de la mà de Carles Pujol, s'ha arribat al tancament de Canal Nord TV que dirà adéu definitivament aquest mes de desembre. Ahir ja es van donar per finalitzats els espais de producció pròpia i el dia 31 s'apagarà la senyal.
El més trist de tot plegat són els drames personals de tots els seus treballadors (grans professionals) que, dia a dia, s'hi han deixat la pell intentant reflotar un canal que li ha passat una desgràcia comparable a la del Titànic.
Canal Nord, descansa en pau.
