Twitter, el paradís que es va tornar infern

L'any 2006 la xarxa social Twitter era un indret a Internet on uns pocs publicaven comentaris sobre el que feien al llarg del dia o bé enllaços interessants. Amb el temps el nombre d'usuaris ha crescut de forma exponencial i també el to de les intervencions dels 'piuladors'. El fet de popularitzar-se ha fet que també personatges famosos en formin part. Cantants, actors, polítics i periodistes, entre d'altres, conformen una fauna que diàriament publica les seves impressions en 140 caràcters. 

En aquests moments Twitter s'ha convertit en una gran zona feudal on, anys enrere, hauria estat moderada per buròcrates, advocats o metges. Ara tothom hi té cabuda i segons Elias Aboujaoude, psicòloga de la Universitat de Stanford, 'hi ha ocellets molt enfadats'. Des del seu punt de vista, Internet ha corromput la nostra forma de ser, creant alter egos en línia que es comporten com borratxos de pell fina, tots intentant cridar per damunt dels altres per fer-se sentir. 

Aquest fenomen respecte el creixement d'usuaris no és igual a tot arreu. Mentre aquí cada dia som més els que utilitzem Twitter a diari, als Estats Units cada vegada fan servir menys aquesta xarxa social i gairebé la meitat de piuladors han eliminat la seva compta. Entre els que s'han quedat però, la temperatura puja cada dia més i més. Un exemple d'això són les 'converses brossa' -plenes d'insults i provocacions-, com la que mantenen sovint persones populars i atletes. Wesley Sneijder i Rafael Van der Vaart es van embolicar en una conversa arran d'un enfrontament de Champions League que deixava molt a desitjar:

Sneijder: Vindrem a Londres a donar-vos una lliçó de futbol.
Van der Vaart: Vaig conèixer la vostra defensa a Milà, no tenia bona pinta (era com un formatge ple de forats).
Sneijder: He trobat un bon porter a eBay. T'envio l'enllaç?
Van der Vaart: No el necessitem, ni olorareu l'àrea.

Típica discussió de pati d'escola. Altres però han fet més mal, com el comentari d'Amy Winehouse enfadada amb el seu productor Mark Ronson perquè s'havia atorgat mèrits en la composició segon LP. La cantant va piular: "Ronson, per mi estas mort; un àlbum que escric i tu et vols emportar la meitat del mèrit. Vols guanyar-hi calers? Ni ho somiïs". Més tard l'artista va dir que el tweet era mig en broma però el seu productor no la va arribar a perdonar mai.

Altres personatges famosos permeten que terceres persones els gestionin el Twitter però hi ha casos on volen ser ells mateixos els que escriuen. Això sovint els porta a ficar-se en problemes i posteriorment es veuen obligats a abandonar Twitter o demanar perdó. Casos com els de David Bisbal, Alejandro Sanz o recentment Fernando Tejero han quedat per a la posteritat.

Normalment quan una persona va beguda, a les tres de la matinada, pot enviar un SMS a algú dient moltes ximpleries i insultant-la però si en fas un tweet, aleshores el seu efecte es pot multiplicar per 100. És més, al igual que el tabac, Twitter és una eina altament addictiva: com més escrius més feedback esperes dels altres.

Tot plegat porta un altre problema implícit: el dret a l'oblit. A la xarxa no existeix i el que has escrit perdura per sempre allà. Així doncs, penseu-vos dues vegades el que poseu en un tweet, no fos cas que algú que vulgui contractar-vos faci una recerca a Google i es trobi amb alguna desagradable sorpresa.

Per cert, em podeu seguir a Twitter: