Però abans que tothom se'm tiri al damunt matisaré: en castellà, tampoc! El debat sobre doblar els llargmetratges provinents de Hollywood al català és un tema que portem arrossegant durant anys. D'una banda ens trobem amb uns propietaris de sales de projecció que són més antiquats que la banda del Titanic mentre que la classe política gasta energies en aprovar lleis absurdes que no deixen satisfet a ningú (o a uns pocs).
El català és una llengua en decadència, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona on ha passat a ser un idioma de tercera categoria. Poques persones parlen en català i quan m'hi passejo i escolto algú dir una paraula en la llengua de Pompeu Fabra tinc la mateixa sensació que al sentir-ho caminant per Londres. Quina és doncs la proposta? Doncs molt senzill: Versió Original (VO).
Perquè hem de ser diferents a la majoria de països que inverteixen en subtitular les pel·lícules en la seva llengua nacional? Ningú s'ha preguntat perquè a algunes zones en ple desenvolupament, com podria ser Àsia, el nivell d'anglès dels nens de 12 anys és deu vegades superior al de qualsevol persona de trenta anys d'aquí? Simplement perquè veuen tot el cinema ianqui en la llengua de Shakespeare.
És evident que no podem obligar als nostres fills a veure dibuixos animats de Disney o animacions de Dreamworks en anglès perquè, pobrets, anirien de bòlit. Aquesta és l'única excepció que caldria aplicar i, aleshores, es debatria sobre la conveniència de fer-ho en català o castellà. Tanmateix, la possibilitat de doblar en la nostra llengua s'incrementaria, ja que la inversió de les majors seria molt menor en comparació amb l'actual obligació per llei que se'ls vol imposar per doblar els principals blockbusters.
He de reconèixer que vaig decidir escriure aquest article fa molt de temps i tenia la sensació que era un extraterrestre per pensar així. Fa set anys que no vaig al cinema a Girona i m'he de desplaçar fins a Barcelona per veure un llargmetratge en VO. Tot això em feia creure que sóc un bitxo 'raro' (que de fet ho sóc, ho reconec). Tot plegat em va portar a fer una petita enquesta entre els meus seguidors a Twitter per veure què opinaven al respecte i em vaig emportar una grata sorpresa. Aquestes van ser algunes de les reaccions:
Rosa Duran: VO ja!!!
Nadeia Balsalobre: Hi ha doblatges i doblatges hi ha. Per exemple: no miris Manuale d'Amore en català. En canvi les de Woody Allen les clavem.
Laura Marín: El cinema no s'hauria de doblar en cap idioma. VO subtitulades (en qualsevol de les dues llengues)!! ;-)
Òscar Vergés: Jo també V.O., però res més ridícul que pelis en castellà rodades amb actors catalans i mal doblades al català!
Dani Xicano: Que les doblin, m'emprenya, però si a més doblen al català una peli VO en castellà n'hi ha per fotre'ls una cossa als ous!
Jordi Regincós-Isern: "Aaamaaariiiiillo el submarino es, submaarino es, submarino es".
Laia Ruich: Jo prefereixo la Versió Original. Sempre! :-)
Loretta da Silva: Tota peli ha de ser en V.O.
Potser el nostre govern hauria de fixar-se una mica més en el que opinen moltes persones sobre aquest assumpte. L'aprenentatge de l'anglès és una de les carències més importants del nostre sistema educatiu com també el vetllar per la salut del català. Proposar a les majors que portin els seus llargmetratges en anglès subtitulats al català ens donaria molts menys problemes, ens enriquiríem culturalment i, de retruc, la nostra llengua seguiria viva a les sales de projecció.
Follow @EstarriolaEl català és una llengua en decadència, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona on ha passat a ser un idioma de tercera categoria. Poques persones parlen en català i quan m'hi passejo i escolto algú dir una paraula en la llengua de Pompeu Fabra tinc la mateixa sensació que al sentir-ho caminant per Londres. Quina és doncs la proposta? Doncs molt senzill: Versió Original (VO).
Perquè hem de ser diferents a la majoria de països que inverteixen en subtitular les pel·lícules en la seva llengua nacional? Ningú s'ha preguntat perquè a algunes zones en ple desenvolupament, com podria ser Àsia, el nivell d'anglès dels nens de 12 anys és deu vegades superior al de qualsevol persona de trenta anys d'aquí? Simplement perquè veuen tot el cinema ianqui en la llengua de Shakespeare.
És evident que no podem obligar als nostres fills a veure dibuixos animats de Disney o animacions de Dreamworks en anglès perquè, pobrets, anirien de bòlit. Aquesta és l'única excepció que caldria aplicar i, aleshores, es debatria sobre la conveniència de fer-ho en català o castellà. Tanmateix, la possibilitat de doblar en la nostra llengua s'incrementaria, ja que la inversió de les majors seria molt menor en comparació amb l'actual obligació per llei que se'ls vol imposar per doblar els principals blockbusters.
He de reconèixer que vaig decidir escriure aquest article fa molt de temps i tenia la sensació que era un extraterrestre per pensar així. Fa set anys que no vaig al cinema a Girona i m'he de desplaçar fins a Barcelona per veure un llargmetratge en VO. Tot això em feia creure que sóc un bitxo 'raro' (que de fet ho sóc, ho reconec). Tot plegat em va portar a fer una petita enquesta entre els meus seguidors a Twitter per veure què opinaven al respecte i em vaig emportar una grata sorpresa. Aquestes van ser algunes de les reaccions:
Rosa Duran: VO ja!!!
Nadeia Balsalobre: Hi ha doblatges i doblatges hi ha. Per exemple: no miris Manuale d'Amore en català. En canvi les de Woody Allen les clavem.
Laura Marín: El cinema no s'hauria de doblar en cap idioma. VO subtitulades (en qualsevol de les dues llengues)!! ;-)
Òscar Vergés: Jo també V.O., però res més ridícul que pelis en castellà rodades amb actors catalans i mal doblades al català!
Dani Xicano: Que les doblin, m'emprenya, però si a més doblen al català una peli VO en castellà n'hi ha per fotre'ls una cossa als ous!
Jordi Regincós-Isern: "Aaamaaariiiiillo el submarino es, submaarino es, submarino es".
Laia Ruich: Jo prefereixo la Versió Original. Sempre! :-)
Loretta da Silva: Tota peli ha de ser en V.O.
Potser el nostre govern hauria de fixar-se una mica més en el que opinen moltes persones sobre aquest assumpte. L'aprenentatge de l'anglès és una de les carències més importants del nostre sistema educatiu com també el vetllar per la salut del català. Proposar a les majors que portin els seus llargmetratges en anglès subtitulats al català ens donaria molts menys problemes, ens enriquiríem culturalment i, de retruc, la nostra llengua seguiria viva a les sales de projecció.
