Davant l'avís de col • locació d'un artefacte explosiu, s'ha de posar en moviment una sèrie d'activitats i conductes prèviament establertes en un detallat pla que contempli tant els diferents nivells de responsabilitat i funcions, com el procediment telefònic, els grups de recerca, les evacuacions i reingressos, i l'informe final de l'operació. Doncs partint d’aquí, comença l’aventura.
Un simulacre d'amenaça de bomba es va realitzar el passat dia 9 d’octubre al matí, a les instal•lacions de l'escola bilingüe on treballo, a Kuwait. Als voltants de l’escola van ser tancats els carrers per tal de mantenir fora de perill a la ciutadania.
Dia 9 d’octubre, comencem el cole a les 7 del mati amb normalitat. A dos quarts de 8 se’ns informa que hi ha un simulacre per amenaça de bomba. Desallotjament total de l’escola, un total d’uns 1400 alumnes. M’imagino desallotjar gairebé tot el meu poble natal, les Planes d’Hostoles, el qual no supera per gaire la població. Anem sortint amb ordre per les diferents sortides d’emergència, cada curs en fila amb els respectius mestres. Sortim tots, travessem el carrer i ens dirigim a un pàrquing de sorra que hi ha al davant de l’escola. El carrer esta tallat per la policia.
Un cop no queda ningú a l’interior, ens dirigim a una mesquita molt propera. Primerament ens quedem a fora esperant que obrin, un cop les portes estan obertes, ens descalcem, i entrem per cursos a l’interior. Els nens a una banda i les nenes a l’altra. Imagineu-se mes de 1000 nenes/es, després de passar-se una mitja hora a l’exterior a ple sol, a uns 40 graus, asseguts amb ordre a l’interior d’una mesquita, per definir-ho, un CAOS total. Mestra mestra: Tinc set. Mestra mestra: Tinc gana.... mestra mestra: Que passa? Mestra mestra: Vull anar a casa. Mestra mestra: Estic cansada i així un no parar. Un cop tots aposentats, es va informar els pares que podien venir a recollir els alumnes. Alguns van venir de seguida, altres va ser difícil localitzar-los i els alumnes es van quedar allà gairebé tot el mati. Un cop tots els alumnes van estar recollits, els mes de 100 mestres vam restar a l’interior de la mesquita esperant que obrissin les portes de l’escola i poder recollir les nostres pertinences.
Al acabar vam fer una avaluació per veure com havia anat i els punts a millorar.
Tota una experiència kuwaitiana.
Un simulacre d'amenaça de bomba es va realitzar el passat dia 9 d’octubre al matí, a les instal•lacions de l'escola bilingüe on treballo, a Kuwait. Als voltants de l’escola van ser tancats els carrers per tal de mantenir fora de perill a la ciutadania.
Dia 9 d’octubre, comencem el cole a les 7 del mati amb normalitat. A dos quarts de 8 se’ns informa que hi ha un simulacre per amenaça de bomba. Desallotjament total de l’escola, un total d’uns 1400 alumnes. M’imagino desallotjar gairebé tot el meu poble natal, les Planes d’Hostoles, el qual no supera per gaire la població. Anem sortint amb ordre per les diferents sortides d’emergència, cada curs en fila amb els respectius mestres. Sortim tots, travessem el carrer i ens dirigim a un pàrquing de sorra que hi ha al davant de l’escola. El carrer esta tallat per la policia.
Un cop no queda ningú a l’interior, ens dirigim a una mesquita molt propera. Primerament ens quedem a fora esperant que obrin, un cop les portes estan obertes, ens descalcem, i entrem per cursos a l’interior. Els nens a una banda i les nenes a l’altra. Imagineu-se mes de 1000 nenes/es, després de passar-se una mitja hora a l’exterior a ple sol, a uns 40 graus, asseguts amb ordre a l’interior d’una mesquita, per definir-ho, un CAOS total. Mestra mestra: Tinc set. Mestra mestra: Tinc gana.... mestra mestra: Que passa? Mestra mestra: Vull anar a casa. Mestra mestra: Estic cansada i així un no parar. Un cop tots aposentats, es va informar els pares que podien venir a recollir els alumnes. Alguns van venir de seguida, altres va ser difícil localitzar-los i els alumnes es van quedar allà gairebé tot el mati. Un cop tots els alumnes van estar recollits, els mes de 100 mestres vam restar a l’interior de la mesquita esperant que obrissin les portes de l’escola i poder recollir les nostres pertinences.
Al acabar vam fer una avaluació per veure com havia anat i els punts a millorar.
Tota una experiència kuwaitiana.
