La setmana passada a Pequín va ser una setmana de comiats, de moments feliços i tristos alhora. Durant totes les vegades que he viscut a l’estranger he après com manejar els moments de nostàlgia, on l'únic en el que penses és en el moment del comiat. Tot i que el comiat és el final d’una etapa, és també el record que quedarà per sempre.
No ploraré perquè ja s'ha acabat, vaig a somriure perquè ha passat. Es deixa un lloc, una persona, però després d'un adéu sempre arriba una salutació seguit de noves trobades. Algunes persones vénen a les nostres vides i ràpidament se'n van, alguns es queden per un temps, deixen petjades en els nostres cors, i ja no som mai més la mateixa persona. Així que m'alegro per totes les persones que he conegut, els llocs que he visitat i les experiències que he tingut la sort de viure.
Ara que he tornat a casa em sento molt afortunada al veure que tinc gent al meu costat, i malgrat que el temps passa, sé que hi ha un lloc on pertanyo.
Per tant, gràcies a tots per fer d'aquest any un dels millors anys de la meva vida, i gràcies a la gent del meu entorn per fer-me sentir tan especial en la meva tornada.
Per tal de tenir un record físic del meu any fent de mestra a terres xineses, vaig decidir fer un vídeo dels nens i de mi mateixa fent classe, amb la idea que els pares poguessin apreciar a grans trets el que es duia a terme a les classes d'anglès. A la vegada, també em servira per futures referències. Així que, deixo aquest vídeo on es veu com duia a terme les classes d'anglès durant el meu any a la Xina, una experiència inoblidable.
No ploraré perquè ja s'ha acabat, vaig a somriure perquè ha passat. Es deixa un lloc, una persona, però després d'un adéu sempre arriba una salutació seguit de noves trobades. Algunes persones vénen a les nostres vides i ràpidament se'n van, alguns es queden per un temps, deixen petjades en els nostres cors, i ja no som mai més la mateixa persona. Així que m'alegro per totes les persones que he conegut, els llocs que he visitat i les experiències que he tingut la sort de viure.
Ara que he tornat a casa em sento molt afortunada al veure que tinc gent al meu costat, i malgrat que el temps passa, sé que hi ha un lloc on pertanyo.
Per tant, gràcies a tots per fer d'aquest any un dels millors anys de la meva vida, i gràcies a la gent del meu entorn per fer-me sentir tan especial en la meva tornada.
Per tal de tenir un record físic del meu any fent de mestra a terres xineses, vaig decidir fer un vídeo dels nens i de mi mateixa fent classe, amb la idea que els pares poguessin apreciar a grans trets el que es duia a terme a les classes d'anglès. A la vegada, també em servira per futures referències. Així que, deixo aquest vídeo on es veu com duia a terme les classes d'anglès durant el meu any a la Xina, una experiència inoblidable.
