Emprenem per primera vegada un viatge; amb la família, el viatge tan esperat de final de curs, la setmana d’estiu amb els amics i per alguns, com jo mateixa, un no parar.
Estava passejant sola pels carrers de Ho Chi Min City, al Sud del Vietnam, intentant descobrir cada racó d’aquesta fascinant ciutat, quan un noi se m’acosta i comencem a parlar. És francès, i com jo mateixa, treballa de mestre a terres asiàtiques, Singapur. Després de parlar una bona estona tot caminant, vam decidir compartir un dinar vietnamita. En una de les moltes converses viatgeres, em pregunta: Per què viatges? És una d’aquelles preguntes que si alguna vegada m’havia preguntat, mai l’hi havia donat una adequada resposta. Des de llavors no hi he parat de pensar.
Per què viatgem?
Per alguns viatjar és un desig que es fa realitat durant les esperades vacances un cop l’any. Per altres una forma de vida. Viatgers i viatgeres, ús podeu imaginar una vida sense viatges? Es com per al músic una vida sense musica. Actualment la gent viatja més degut a la millora en l’economia i transport, que ho fa més fàcil, tot i que el motiu sempre ha estat el mateix. Viatjar pot ser enriquidor de diverses maneres, per tant no és difícil d’entendre, que avui en dia la gent busqui temps per viatjar. Per mi, viatjar a part de ser la meva gran passió, ha passat a convertir-se en una forma de vida. Vull viure noves experiències, noves cultures, tastar diferent menjar. A la vegada que experimentar allò “impossible” i lo indescriptible. Quan viatges a terres llunyanes, és fascinant apreciar allò que de ben segur no coneixeríem mai restant al nostre país, coses que et fan veure el mon amb altres ulls, i apreciar allò que abans passava desapercebut a les nostres vides. Viatjar és una activitat que pot portar el món junt.
Imagineu-se gent d’arreu ballant junts a l’uníson de la mateixa cançó, agafats de les mans com si tots fóssim amics, oblidant-te per uns instants que al món hi ha problemes per resoldre. O veure nens descalços pel carrer sense recursos, però amb el somriure més gran que he vist mai. Gent que parla diferent llengua però que t’intenta ajudar com si els hi anés la vida. És fascinant apreciar petits detalls que et poden fer canviar les teves percepcions. Viatjar, a mi m’ha fet créixer com a persona, trobar un millor sentit d’un mateix, del món I d’altra gent. A vegades cansa anar d’un lloc a l’altre, canviar de destí cada 3 dies i nomes apreciar a grans trets la diversitat en la cultura. Per aquesta raó, m’agrada viure a l’estranger, amb gent autòctona, que et pot ensenyar allò que els caracteritza. Entendre diferents cultures de primera mả to te preu. Viatjar canvia la gent, ho puc afirmar, la part positiva és que m’ha fet millor persona. El gran repte és, que no es converteixi en addicció, com m’ha passat a mi.
Rodamons, perquè viatgeu??????????
Estava passejant sola pels carrers de Ho Chi Min City, al Sud del Vietnam, intentant descobrir cada racó d’aquesta fascinant ciutat, quan un noi se m’acosta i comencem a parlar. És francès, i com jo mateixa, treballa de mestre a terres asiàtiques, Singapur. Després de parlar una bona estona tot caminant, vam decidir compartir un dinar vietnamita. En una de les moltes converses viatgeres, em pregunta: Per què viatges? És una d’aquelles preguntes que si alguna vegada m’havia preguntat, mai l’hi havia donat una adequada resposta. Des de llavors no hi he parat de pensar.
Per què viatgem?
Per alguns viatjar és un desig que es fa realitat durant les esperades vacances un cop l’any. Per altres una forma de vida. Viatgers i viatgeres, ús podeu imaginar una vida sense viatges? Es com per al músic una vida sense musica. Actualment la gent viatja més degut a la millora en l’economia i transport, que ho fa més fàcil, tot i que el motiu sempre ha estat el mateix. Viatjar pot ser enriquidor de diverses maneres, per tant no és difícil d’entendre, que avui en dia la gent busqui temps per viatjar. Per mi, viatjar a part de ser la meva gran passió, ha passat a convertir-se en una forma de vida. Vull viure noves experiències, noves cultures, tastar diferent menjar. A la vegada que experimentar allò “impossible” i lo indescriptible. Quan viatges a terres llunyanes, és fascinant apreciar allò que de ben segur no coneixeríem mai restant al nostre país, coses que et fan veure el mon amb altres ulls, i apreciar allò que abans passava desapercebut a les nostres vides. Viatjar és una activitat que pot portar el món junt.
Imagineu-se gent d’arreu ballant junts a l’uníson de la mateixa cançó, agafats de les mans com si tots fóssim amics, oblidant-te per uns instants que al món hi ha problemes per resoldre. O veure nens descalços pel carrer sense recursos, però amb el somriure més gran que he vist mai. Gent que parla diferent llengua però que t’intenta ajudar com si els hi anés la vida. És fascinant apreciar petits detalls que et poden fer canviar les teves percepcions. Viatjar, a mi m’ha fet créixer com a persona, trobar un millor sentit d’un mateix, del món I d’altra gent. A vegades cansa anar d’un lloc a l’altre, canviar de destí cada 3 dies i nomes apreciar a grans trets la diversitat en la cultura. Per aquesta raó, m’agrada viure a l’estranger, amb gent autòctona, que et pot ensenyar allò que els caracteritza. Entendre diferents cultures de primera mả to te preu. Viatjar canvia la gent, ho puc afirmar, la part positiva és que m’ha fet millor persona. El gran repte és, que no es converteixi en addicció, com m’ha passat a mi.
Rodamons, perquè viatgeu??????????
