M’agrada cuinar, provar nous plats, experimentar amb sabors, textures.... però encara m’agrada més menjar; menjar és un plaer. Una de les coses més importants per al poble xinès és el menjar, és molt comú que es saludin amb la pregunta “Heu menjat ja”? Als xinesos els encanta menjar. Això ho vaig poder apreciar quan vivia amb la família xinesa. Acabava l’hora d’àpat i al cap de poca estona ja et tornaven a oferir menjar, que si fruita, que si pastissets... fins que havies de dir prou, Wo bao le (estic tipa). A Xina la varietat de menjars és infinita, especialment a les grans ciutats com Beijing. Si t’agrada el menjar xinès, aquí es gaudeix (i no parlo del menjar xinès del restaurant xinès de la teva ciutat, que no té res a veure amb el menjar del país). Ara que si no t’agrada aquesta cuina, o bé has de gastar diners anant a restaurants occidentals o hi ha la opció de McDonald's i altres “fast food” restaurants que no és la millor opció pel teu estómac.
Recordo haver anat a molts restaurants d’estils diversos, des d’un dels més considerats a les comarques gironines, a un “xiringuito” a la platja o a una paradeta al carrer. A la Xina intento no perdre els bons costums d’un bon menjar i provar diferents estils. Al viure amb una família xinesa, des del primer dia vaig poder apreciar les diferències culinàries. M’agrada aquesta cultura, tenir una varietat de plats sobre la taula i provar diferents menjars. Des de que estic a la Xina he cuinat quatre vegades comptades. Ara tinc el meu pis, compartit amb una noia xinesa al centre de Beijing, a una zona plena de contrastos. Puc anar caminant a una de les considerades millors zones de la ciutat on hi ha una gran afluència d’estrangers, a la vegada que hi ha una zona xinesa al costat de casa. Zona plena de contrastos, això es el que fa per mi Beijing tan especial. Ara treballo a una escola i dino allà, mengem estupendament. I sopar..... normalment vario de restaurant, descobrint nous plats i enriquint el paladar. El preu..... uns 1,5 euros de mitjana per àpat. A aquest preu, perquè cuinar? Al costat de casa hi ha un restaurant molt petit de cuina xinesa on menjo molt sovint, l’hi diem la “nostra cantina”. M’agraden també els llocs de venda ambulant, oferint menjar barat per a aquells amb un pressupost petit o aquells que tenen pressa. Panotxes de blat de moro a la graella, fideus, sopa, broquetes de carn o peix, “jianbin” una crepe amb ou, salsa picant, carn, enciam.... i per no oblidar les coses estranyes com escorpits, serps, cucs que pots trobar al mercat de Wanfujing per la nit. La varietat és indescriptible. Ahir vaig anar a un Restaurant Indi, amb una amiga hem decidit que el cap de setmana és dia de provar nous restaurants de diferent nacionalitat. L’altra setmana vaig anar a una Espanyol, croquetes, paella, tapes..... Així es que, la cuina del meu pis està ben impecable de no fer-la servir i jo continuaré gaudint del plaer de menjar fora. Perquè no importa a quina hora tinguis gana, a Beijing sempre trobes on menjar.
Recordo haver anat a molts restaurants d’estils diversos, des d’un dels més considerats a les comarques gironines, a un “xiringuito” a la platja o a una paradeta al carrer. A la Xina intento no perdre els bons costums d’un bon menjar i provar diferents estils. Al viure amb una família xinesa, des del primer dia vaig poder apreciar les diferències culinàries. M’agrada aquesta cultura, tenir una varietat de plats sobre la taula i provar diferents menjars. Des de que estic a la Xina he cuinat quatre vegades comptades. Ara tinc el meu pis, compartit amb una noia xinesa al centre de Beijing, a una zona plena de contrastos. Puc anar caminant a una de les considerades millors zones de la ciutat on hi ha una gran afluència d’estrangers, a la vegada que hi ha una zona xinesa al costat de casa. Zona plena de contrastos, això es el que fa per mi Beijing tan especial. Ara treballo a una escola i dino allà, mengem estupendament. I sopar..... normalment vario de restaurant, descobrint nous plats i enriquint el paladar. El preu..... uns 1,5 euros de mitjana per àpat. A aquest preu, perquè cuinar? Al costat de casa hi ha un restaurant molt petit de cuina xinesa on menjo molt sovint, l’hi diem la “nostra cantina”. M’agraden també els llocs de venda ambulant, oferint menjar barat per a aquells amb un pressupost petit o aquells que tenen pressa. Panotxes de blat de moro a la graella, fideus, sopa, broquetes de carn o peix, “jianbin” una crepe amb ou, salsa picant, carn, enciam.... i per no oblidar les coses estranyes com escorpits, serps, cucs que pots trobar al mercat de Wanfujing per la nit. La varietat és indescriptible. Ahir vaig anar a un Restaurant Indi, amb una amiga hem decidit que el cap de setmana és dia de provar nous restaurants de diferent nacionalitat. L’altra setmana vaig anar a una Espanyol, croquetes, paella, tapes..... Així es que, la cuina del meu pis està ben impecable de no fer-la servir i jo continuaré gaudint del plaer de menjar fora. Perquè no importa a quina hora tinguis gana, a Beijing sempre trobes on menjar.
