Que hi ha crisis a Espanya? Doncs a la Xina hi falta gent. Aquí la meva petita història del perquè de tot plegat. Fa un temps em vaig plantejar la idea de fer de mestra a l’estranger, concretament a la Xina. Vaig enviar algun currículum més que res per veure les respostes ja que tampoc tenia del tot clar quan volia marxar. Tot i rebre feedbacks bastant positius, la majoria dient que el meu currículum era interessant, però que degut a regulacions de visat volien ciutadans amb nacionalitat Americana, Canadenca... en fi, països de parla anglesa. Així es que m’ho vaig deixar córrer i vaig aplicar a fer d’Au-pair durant tres mesos permetent-me el luxe de buscar feina presencialment tinguen clar que si no trobava res tornava a terres catalanes.
Fa unes setmanes, vaig començar a enviar currículums i a rebre respostes per entrevistes. Moltes de les feines son a acadèmies, les quals tens grups reduïts d’alumnes, normalment d’1 a 7. Per tant, una cosa descartada, vull aprendre, vull millorar, vull tenir diferents visions d’educació, així és que em vaig decantar per treballar en escoles de primària o d’educació infantil. Moltes de les ofertes eren per fer hores esporàdiques, on se’t paga millor per hora però treballes menys, per tant també descartat. Llavors quan vaig tenir clar el que volia vaig començar a ser una mica selectiva amb les ofertes, SI SI, selectiva, tal com sona. Doncs bé, potser us preguntareu com es pot ser selectiva en escollir feina amb tals temps de crisi, i amb l’ho difícil que es trobar un treball? Doncs aquí el quit de la qüestió, igual de parada he quedat jo en veure que he pogut escollir entre una gran varietat de possibilitats. A la Xina la demanda de mestres d’anglès és enorme, i ni se’t demana que siguis nativa, simplement que tinguis una carrera en qualsevol àmbit, i a algunes escoles ni això, que el teu nivell de la llengua estrangera sigui relativament correcte i ja en tenen prou. No has de ser un Einstein ni res per l’estil. He fet alguna entrevista presencial on et fan fer una demostració d’uns 10-15 minuts per veure’t “fent classe”.
Un dia estava al metro camí de casa quan vaig rebre una trucada per una entrevista de feina, no sabia ben bé d’on em trucaven, ja que havia enviat diferents e-mails, i amb el soroll del metro tampoc vaig entendre massa cosa, simplement em deien per fer una entrevista a les 4 de la tarda, així es que vaig canviar la meva direcció i vaig assistir. Érem tres a fer la proba, 10 minuts per fer una “classe” i després l’entrevista. Em van entrevistar a mi primer dient que els hi havia agradat i que em donaven la feina per començar el dimarts següent. Se’m van explicar les condicions i era només per 3 matins i no vaig acceptar. El dilluns següent, em truquen per la nit preguntant-me si havia trobat feina que la noia que havien agafat els va deixar tirats el dia abans si els podia ajudar. Durant aquella setmana vaig fer-me unes horetes i em va anar bé per practicar, a part de guanyar algun yuan, és clar. Un altre dia, vaig visitar una escola la qual és considerada una de les top 10 de Beijing. Em va encantar, uns 300 nens, unes instal·lacions magnifiques, un entorn meravellós, però l’escola era una mica lluny del centre de la ciutat i no tenia metro a prop, per tant, descartada. I així tot un procés, fins que va arribar un dia que vaig decidir-me per una escola ja que en no res acabo el meu contracte com a Au-pair, i havia de prendre una decisió. M’he decantat per una Kindergarten bilingüe (angles - xines) al centre de la ciutat, a 10 minuts d’una estació de metro. Les condicions no són les millors però m’ho plantejo com un repte, un repte que em pot ajudar en molts aspectes. Si no hi ha canvis, tutora de P5, amb 32 nens per classe, l’horari de 8 a 12 i de 3 a 4, i dues ajudants xineses a l’aula. Amb moltes ganes de començar aquesta nova etapa, i aprendre moltes coses.
“Mestres d’anglès”, Xina us esta esperant.
Fa unes setmanes, vaig començar a enviar currículums i a rebre respostes per entrevistes. Moltes de les feines son a acadèmies, les quals tens grups reduïts d’alumnes, normalment d’1 a 7. Per tant, una cosa descartada, vull aprendre, vull millorar, vull tenir diferents visions d’educació, així és que em vaig decantar per treballar en escoles de primària o d’educació infantil. Moltes de les ofertes eren per fer hores esporàdiques, on se’t paga millor per hora però treballes menys, per tant també descartat. Llavors quan vaig tenir clar el que volia vaig començar a ser una mica selectiva amb les ofertes, SI SI, selectiva, tal com sona. Doncs bé, potser us preguntareu com es pot ser selectiva en escollir feina amb tals temps de crisi, i amb l’ho difícil que es trobar un treball? Doncs aquí el quit de la qüestió, igual de parada he quedat jo en veure que he pogut escollir entre una gran varietat de possibilitats. A la Xina la demanda de mestres d’anglès és enorme, i ni se’t demana que siguis nativa, simplement que tinguis una carrera en qualsevol àmbit, i a algunes escoles ni això, que el teu nivell de la llengua estrangera sigui relativament correcte i ja en tenen prou. No has de ser un Einstein ni res per l’estil. He fet alguna entrevista presencial on et fan fer una demostració d’uns 10-15 minuts per veure’t “fent classe”.
Un dia estava al metro camí de casa quan vaig rebre una trucada per una entrevista de feina, no sabia ben bé d’on em trucaven, ja que havia enviat diferents e-mails, i amb el soroll del metro tampoc vaig entendre massa cosa, simplement em deien per fer una entrevista a les 4 de la tarda, així es que vaig canviar la meva direcció i vaig assistir. Érem tres a fer la proba, 10 minuts per fer una “classe” i després l’entrevista. Em van entrevistar a mi primer dient que els hi havia agradat i que em donaven la feina per començar el dimarts següent. Se’m van explicar les condicions i era només per 3 matins i no vaig acceptar. El dilluns següent, em truquen per la nit preguntant-me si havia trobat feina que la noia que havien agafat els va deixar tirats el dia abans si els podia ajudar. Durant aquella setmana vaig fer-me unes horetes i em va anar bé per practicar, a part de guanyar algun yuan, és clar. Un altre dia, vaig visitar una escola la qual és considerada una de les top 10 de Beijing. Em va encantar, uns 300 nens, unes instal·lacions magnifiques, un entorn meravellós, però l’escola era una mica lluny del centre de la ciutat i no tenia metro a prop, per tant, descartada. I així tot un procés, fins que va arribar un dia que vaig decidir-me per una escola ja que en no res acabo el meu contracte com a Au-pair, i havia de prendre una decisió. M’he decantat per una Kindergarten bilingüe (angles - xines) al centre de la ciutat, a 10 minuts d’una estació de metro. Les condicions no són les millors però m’ho plantejo com un repte, un repte que em pot ajudar en molts aspectes. Si no hi ha canvis, tutora de P5, amb 32 nens per classe, l’horari de 8 a 12 i de 3 a 4, i dues ajudants xineses a l’aula. Amb moltes ganes de començar aquesta nova etapa, i aprendre moltes coses.
“Mestres d’anglès”, Xina us esta esperant.
