Primers passos per la TV a Xina, qui m’ho havia de dir. I pensar que milers de persones em veuran damunt d’un escenari cantant cançons en xinès. Tota una experiència. Des de la nostra escola a Beijing se’ns va demanar que enviéssim fotos, vídeos, i sobretot una historia “touchy” que arribés a la gent. En sentir la frase ‘viatge gratis a Shanghai’ les orelles se’m van fer enormes i vaig començar a recopilar fotos, a fer vídeo muntatges, a escriure petites històries per ser seleccionada. L’esforç va valer la pena i vaig resultar pre-seleccionada per fer una entrevista per skype, una part en la llengua asiàtica i una altra en anglès amb la gent del programa de tele per veure quines històries podrien ser més factibles. Al cap de 3 dies rebia la gran notícia; una setmana tot pagat a Shanghai i actuar en un programa de tele.
Tot va ser molt precipitat, se’ns informava el dijous i marxàvem el diumenge. De bon matí ens trobem a l’estació tot el grup. En Victor i l’Amber d’Amèrica, la Betty de Colòmbia, la Giovy d’Equador, la Justine de França, la Vicky d’Alemanya, l’Alex d’Anglaterra, la Tracy de Xina que era la coordinadora i jo mateixa. 5 hores i mitja en tren de Beijing a Shanghai. Arribem a la nostra destinació a les 12.30 del migdia i directe a l’estudi de gravació per començar a gravar la cançó. No teníem ni idea de que cantaríem així es que ens donen un paper escrit en xinès i ens posen la cançó original d’on van treure la musica “You Raise Me Up", de "Westlife” i començar a assajar. La cançó va ser escrita amb les nostres històries, i cadascú de nosaltres havia de cantar la seva part. Vam gravar i a les 8 del vespres vam acabar, unes 6 hores a l’estudi. Llavors un bon sopar i KTV. L’endemà vam anar al plató de televisió, Shanghai Oriental TV a assajar el que gravaríem per la tarda. Va ser un dia complet, pel matí assajar i a la tarda maquillatge i gravació del programa. Vam cantar la cançó i se’ns van fer algunes preguntes al final, d’on som, que fem a Xina. L’endemà de fer el programar, com que els hi havia agradat se’ns va dir si volíem actuar en una altra ocasió per celebrar la diada Nacional Xinesa el dia 12 de setembre.
No ens ho vam pensar dues vegades i tots vam dir que si, amb la mala sort que dos companys van haver de tornar a Beijing perquè la família no els va deixar quedar dos dies extres. Vam haver de tornar anar a gravar una altra cançó a l’estudi i l’endemà al plató a cantar una altra cançó, aquest cop amb vestits xinesos. Vam ser els convidats d’honor i a l’acabar fotos i més fotos, em sembla que no m’havien fet mai tantes fotos com a Xina. Vam passar a l’estudi 8 hores i quan vam acabar sopar i de festa a un vaixell a Shanghai per celebrar-ho. Durant tots aquests dies ens vam allotjar a un hotel, menys una nit que la vam passar amb famílies xineses, famílies que estan pensant tenir una Aupair, així que vam fer de “conillets d’índies”. A part d’això també se’ns havia demanat preparar una presentació per explicar a famílies, bàsicament sobre el nostre país, hobbies, família, amics, i sobretot de la nostra experiència com a Aupair a Xina. El viatge va ser genial però el que toca d’aprop és el passar tantes hores amb persones amb qui ara mateix comparteixo moltes vivències, i sobretot sentiments. Aquest viatge ens va unir encara més, i després d’uns dies inoblidables, arribem a Beijing amb la mala notícia que un dels Aupairs d’Amèrica ha de tornar a casa per problemes familiars. Viatjar és el que té; la gent ve i la gent marxa, però els records es queden per sempre. I més encara si està gravat a la televisió.
Tot va ser molt precipitat, se’ns informava el dijous i marxàvem el diumenge. De bon matí ens trobem a l’estació tot el grup. En Victor i l’Amber d’Amèrica, la Betty de Colòmbia, la Giovy d’Equador, la Justine de França, la Vicky d’Alemanya, l’Alex d’Anglaterra, la Tracy de Xina que era la coordinadora i jo mateixa. 5 hores i mitja en tren de Beijing a Shanghai. Arribem a la nostra destinació a les 12.30 del migdia i directe a l’estudi de gravació per començar a gravar la cançó. No teníem ni idea de que cantaríem així es que ens donen un paper escrit en xinès i ens posen la cançó original d’on van treure la musica “You Raise Me Up", de "Westlife” i començar a assajar. La cançó va ser escrita amb les nostres històries, i cadascú de nosaltres havia de cantar la seva part. Vam gravar i a les 8 del vespres vam acabar, unes 6 hores a l’estudi. Llavors un bon sopar i KTV. L’endemà vam anar al plató de televisió, Shanghai Oriental TV a assajar el que gravaríem per la tarda. Va ser un dia complet, pel matí assajar i a la tarda maquillatge i gravació del programa. Vam cantar la cançó i se’ns van fer algunes preguntes al final, d’on som, que fem a Xina. L’endemà de fer el programar, com que els hi havia agradat se’ns va dir si volíem actuar en una altra ocasió per celebrar la diada Nacional Xinesa el dia 12 de setembre.
No ens ho vam pensar dues vegades i tots vam dir que si, amb la mala sort que dos companys van haver de tornar a Beijing perquè la família no els va deixar quedar dos dies extres. Vam haver de tornar anar a gravar una altra cançó a l’estudi i l’endemà al plató a cantar una altra cançó, aquest cop amb vestits xinesos. Vam ser els convidats d’honor i a l’acabar fotos i més fotos, em sembla que no m’havien fet mai tantes fotos com a Xina. Vam passar a l’estudi 8 hores i quan vam acabar sopar i de festa a un vaixell a Shanghai per celebrar-ho. Durant tots aquests dies ens vam allotjar a un hotel, menys una nit que la vam passar amb famílies xineses, famílies que estan pensant tenir una Aupair, així que vam fer de “conillets d’índies”. A part d’això també se’ns havia demanat preparar una presentació per explicar a famílies, bàsicament sobre el nostre país, hobbies, família, amics, i sobretot de la nostra experiència com a Aupair a Xina. El viatge va ser genial però el que toca d’aprop és el passar tantes hores amb persones amb qui ara mateix comparteixo moltes vivències, i sobretot sentiments. Aquest viatge ens va unir encara més, i després d’uns dies inoblidables, arribem a Beijing amb la mala notícia que un dels Aupairs d’Amèrica ha de tornar a casa per problemes familiars. Viatjar és el que té; la gent ve i la gent marxa, però els records es queden per sempre. I més encara si està gravat a la televisió.
