Digueu-nos el que vulgueu, digueu-nos-ho com vulgueu, el cert és que al final de tot nosaltres teníem raó i vosaltres, els polítics que ens havíeu de defensar, no!
Surto de les entranyes de la futura estació del TAV amb la profunda sensació i la ferma indignació d'haver pagat els plats trencats pels somnis malaltissos d'uns mals polítics. Calia esbudellar tota la ciutat només per l'atac "d'ous" d'una colla amb ànsies de sortir a la foto? La vàlua política d'una persona es mesura en les obres faraòniques que deixa al seu darrera? Fins i tot a algun tècnic d'Adif se li va escapar que no calien 400 metres d'estació -de les més grans d'Europa- per a posar Girona al mapa. Però com que quan els "calers són de tots" les responsabilitats no semblen de ningú...
L'estratègia dels "fets consumats" és implacable. Ja no cal preguntar-se la necessitat de l'estació, ni el seu sobrecost, producte de la sobredimensió del nyap. Ja no cal preguntar-se per què?, qui? o com? En realitat, no és que no calgui, és que no ens deixen!!
Ara només podem continuar endavant (?)
A nosaltres, als ciutadans que hem patit les conseqüències dels seus actes, als que ens varen robar poder decidir si calia fer el soterrament , ara ens ho tornen a negar i ens demanen que beneïm el projecte participant en els detalls. "Detalls" que sempre estaran en risc. Perquè el que tenim és això: la llosa -la famosa llosa- és una hipoteca per a Girona! I cap parc central -per meravellós i participat que sigui- evitarà que si tornem a tenir polítics megalòmans -amb la majoria necessària- desitgin acabar l'obra començada.
Quan ja és un fet que ens han destrossat el Parc Central, que ens han trinxat els barris, els comerços i la cohesió social, quan finalment la paciència s'esgota i demanem respostes a tantes preguntes... ara ens ofereixen processos participatius, audiències i fòrums que, per molta voluntat que hi posin, l’única raó que tenen de ser és que la nostra presència i participació els legitimi .
Hi participarem perquè sabem que no els podem deixar sols. Seurem a tantes taules com ens convidin, no per fer-los contents sinó per continuar exigint-los tota la informació que encara ara ens fiscalitzen.
Estic cansat i trist de no poder confiar en els que tan sovint fan esment dels vots que els legitimen, quan tots sabem que els altres, els que "no estem legitimats", a mesura que la informació i els fets ens donen la raó hem guanyat representants amb la mateixa velocitat que ells perden (o no guanyen) les majories, el govern i el nostre respecte.
Surto de les entranyes de la futura estació del TAV amb la profunda sensació i la ferma indignació d'haver pagat els plats trencats pels somnis malaltissos d'uns mals polítics. Calia esbudellar tota la ciutat només per l'atac "d'ous" d'una colla amb ànsies de sortir a la foto? La vàlua política d'una persona es mesura en les obres faraòniques que deixa al seu darrera? Fins i tot a algun tècnic d'Adif se li va escapar que no calien 400 metres d'estació -de les més grans d'Europa- per a posar Girona al mapa. Però com que quan els "calers són de tots" les responsabilitats no semblen de ningú...
L'estratègia dels "fets consumats" és implacable. Ja no cal preguntar-se la necessitat de l'estació, ni el seu sobrecost, producte de la sobredimensió del nyap. Ja no cal preguntar-se per què?, qui? o com? En realitat, no és que no calgui, és que no ens deixen!!
Ara només podem continuar endavant (?)
A nosaltres, als ciutadans que hem patit les conseqüències dels seus actes, als que ens varen robar poder decidir si calia fer el soterrament , ara ens ho tornen a negar i ens demanen que beneïm el projecte participant en els detalls. "Detalls" que sempre estaran en risc. Perquè el que tenim és això: la llosa -la famosa llosa- és una hipoteca per a Girona! I cap parc central -per meravellós i participat que sigui- evitarà que si tornem a tenir polítics megalòmans -amb la majoria necessària- desitgin acabar l'obra començada.
Quan ja és un fet que ens han destrossat el Parc Central, que ens han trinxat els barris, els comerços i la cohesió social, quan finalment la paciència s'esgota i demanem respostes a tantes preguntes... ara ens ofereixen processos participatius, audiències i fòrums que, per molta voluntat que hi posin, l’única raó que tenen de ser és que la nostra presència i participació els legitimi .
Hi participarem perquè sabem que no els podem deixar sols. Seurem a tantes taules com ens convidin, no per fer-los contents sinó per continuar exigint-los tota la informació que encara ara ens fiscalitzen.
Estic cansat i trist de no poder confiar en els que tan sovint fan esment dels vots que els legitimen, quan tots sabem que els altres, els que "no estem legitimats", a mesura que la informació i els fets ens donen la raó hem guanyat representants amb la mateixa velocitat que ells perden (o no guanyen) les majories, el govern i el nostre respecte.
