Quina pena em fa el PPC de Girona prometent continuar les obres del tren convencional com si les retallades econòmiques tan dràstiques i severes que patim en serveis (no bàsics, imprescindibles!) i drets, i el molt que ens han perjudicat als veïns els tres anys d'obres que ja s'han fet, no fos motiu suficient per posar, d'un cop, ordre i seny a tanta inutilitat.
Quina ràbia, no sentir als del PSC assumir que ens han estat amagant tot el que encara ens queda per patir si aquestes obres continuen.
Quina paradoxa estar agraint a CiU que escolti i estudii la proposta feta pels veïns (http://blogs.aragirona.cat/marti-carreras/blog/1294/girona-projecte-ferroviari-l-opcio-b-el-tercer-rail) d'aprofitar el túnel del TAV per al pas del convencional i evitar continuar les obres, quan no hi tenen ni res a dir ni prou pes per influir, mentre ens nega la paraula, el dret a discrepar i els mecanismes per aportar propostes per a tants temes (retallades) dels que en són responsables directes.
Potser d’aquí a uns anys, el “progrés” tant predicat per la Isabel Salamanya (ex-regidora de mobilitat) i en Joan Pluma (ex-regidor d'urbanisme) arribi a Girona en forma de TAV.
Potser d’aquí a uns anys, els pisos i cases dels veïns més afectats notin la “revalorització” somniada i promesa per l’Anna Pagans (ex-alcadessa) i la Pia Bosch (ex-aspirant a alcaldessa).
Potser d’aquí a uns anys, el barri de Sant Narcís serà el “Notthing Hill” que ens prometia la Cristina Alsina (ex-regidora de comerç).
(Molts ex, no?)
Potser aleshores els Santnarcisencs oblidarem tot el que hem patit durant aquests anys d’obres.
No sé si seré un d'ells (diuen que cal oblidar per continuar endavant)... potser oblidaré, però no perdonaré:
Cap dels ministres de Foment, ni dels diputats d'allà i d'aquí, que han jugat a guanyar vots i eleccions sense tenir en compte les il·lusions i projectes dels a qui, al capdavall, ens demanen els vots.
Cap dels polítics gironins que han deixat que el seu “progrés” personal ens esclafés a tots nosaltres.
Cap dels alcaldes i regidors que s’han vist superats per les conseqüències i no han fet res per minimitzar-les !! (potser perquè no en sabien més, segurament perquè no les patien).
Cap dels tècnics, municipals i de les constructores que, tenint informació i respostes, han preferit tractar-nos d’imbècils pensant que "no saber" ens faria submisos.
Cap de tots els que, cínicament, diuen que no estem legitimats per discrepar d'una decisió que varen prendre en nom nostre sense explicar ni consultar.
Seré dels que, sense deixar de mirar endavant amb la il·lusió que ens quedi, no voldrem deixar de mirar enrere amb ràbia perquè els responsables de tants maldecaps no hagin perdut ni una hora de son per cap de tantes nits de vetlla que han passat alguns del gironins a qui diuen representar... amb recança per tants esforços emprats per voler sentir-nos respectats pels "de casa" en comptes de fer-nos respectar, junts, pels de fora ... amb la profunda decepció de no haver aconseguit que la nostra “aportació imposada” al progrés de la ciutat tingui cap compensació econòmica, ni social, ni d’uns ni altres!! (Fora d'uns "agraïments" tant cínics com falsos).
Perquè si tot això s’oblida, també oblidarem els comerços que han tancat, els veïns que han marxat, els accidents i incidents silenciats, les molèsties menystingudes, la informació que no va existir...
Volem que ho sàpiguen! Els en fem responsables! A tots ells!
Portem més de quatre anys demanant informació. No ens costarà res passar-nos tota la vida, si cal, exigint-los responsabilitats i compensacions!!
Quina ràbia, no sentir als del PSC assumir que ens han estat amagant tot el que encara ens queda per patir si aquestes obres continuen.
Quina paradoxa estar agraint a CiU que escolti i estudii la proposta feta pels veïns (http://blogs.aragirona.cat/marti-carreras/blog/1294/girona-projecte-ferroviari-l-opcio-b-el-tercer-rail) d'aprofitar el túnel del TAV per al pas del convencional i evitar continuar les obres, quan no hi tenen ni res a dir ni prou pes per influir, mentre ens nega la paraula, el dret a discrepar i els mecanismes per aportar propostes per a tants temes (retallades) dels que en són responsables directes.
Potser d’aquí a uns anys, el “progrés” tant predicat per la Isabel Salamanya (ex-regidora de mobilitat) i en Joan Pluma (ex-regidor d'urbanisme) arribi a Girona en forma de TAV.
Potser d’aquí a uns anys, els pisos i cases dels veïns més afectats notin la “revalorització” somniada i promesa per l’Anna Pagans (ex-alcadessa) i la Pia Bosch (ex-aspirant a alcaldessa).
Potser d’aquí a uns anys, el barri de Sant Narcís serà el “Notthing Hill” que ens prometia la Cristina Alsina (ex-regidora de comerç).
(Molts ex, no?)
Potser aleshores els Santnarcisencs oblidarem tot el que hem patit durant aquests anys d’obres.
No sé si seré un d'ells (diuen que cal oblidar per continuar endavant)... potser oblidaré, però no perdonaré:
Cap dels ministres de Foment, ni dels diputats d'allà i d'aquí, que han jugat a guanyar vots i eleccions sense tenir en compte les il·lusions i projectes dels a qui, al capdavall, ens demanen els vots.
Cap dels polítics gironins que han deixat que el seu “progrés” personal ens esclafés a tots nosaltres.
Cap dels alcaldes i regidors que s’han vist superats per les conseqüències i no han fet res per minimitzar-les !! (potser perquè no en sabien més, segurament perquè no les patien).
Cap dels tècnics, municipals i de les constructores que, tenint informació i respostes, han preferit tractar-nos d’imbècils pensant que "no saber" ens faria submisos.
Cap de tots els que, cínicament, diuen que no estem legitimats per discrepar d'una decisió que varen prendre en nom nostre sense explicar ni consultar.
Seré dels que, sense deixar de mirar endavant amb la il·lusió que ens quedi, no voldrem deixar de mirar enrere amb ràbia perquè els responsables de tants maldecaps no hagin perdut ni una hora de son per cap de tantes nits de vetlla que han passat alguns del gironins a qui diuen representar... amb recança per tants esforços emprats per voler sentir-nos respectats pels "de casa" en comptes de fer-nos respectar, junts, pels de fora ... amb la profunda decepció de no haver aconseguit que la nostra “aportació imposada” al progrés de la ciutat tingui cap compensació econòmica, ni social, ni d’uns ni altres!! (Fora d'uns "agraïments" tant cínics com falsos).
Perquè si tot això s’oblida, també oblidarem els comerços que han tancat, els veïns que han marxat, els accidents i incidents silenciats, les molèsties menystingudes, la informació que no va existir...
Volem que ho sàpiguen! Els en fem responsables! A tots ells!
Portem més de quatre anys demanant informació. No ens costarà res passar-nos tota la vida, si cal, exigint-los responsabilitats i compensacions!!
