Recordo que els primers anys de formar part de la junta de l'AV, una de les prioritats en què tots coincidíem era en tenir algun mitjà per fer arribar la nostra feina als veïns. Érem conscients que la participació dels veïns a l'AV anava directament lligada al coneixement que ells poguessin tenir del què fèiem.
El primer que vam 'parir' va ser la revista 'El Despertador de Sant Narcís' actualment amb 20 números al carrer (fins fa poc trimestral i ara quatrimestral però amb més continguts), uns 2000 exemplars cada edició i una distribució per correu als socis i a través dels comerços del barri per a tothom qui ho desitgi.
Amb el temps, i Internet, ens vam atrevir a fer un blog, un web i finalment perfil i grups varis al Facebook… i, curiosament, el darrer sistema de comunicació que hem posat en pràctica ha estat una senzilla -però complerta- cartellera al centre cívic!
Tots aquests mitjans (i els articles d'opinió en aquest diari) ens permeten arribar a molts veïns del barri i de Girona (ens ha sorprès saber que la nostra web, és de les més visitades de les que es pot accedir a través de la de l'ajuntament), el secret és tenir-los permanentment actualitzats... i parlar del que interessa als veïns.
M'agrada que els veïns que ho desitgin es posin en contacte amb nosaltres a través de la revista, el web, el blog o el Facebook per explicar-nos problemes, queixes, propostes, dubtes, il·lusions. Amb les seves aportacions hem augmentat el ventall d'acció de l'AV, per tant la presència al barri i conseqüentment la co-representativitat... però massa sovint s'hi posen per fer-nos saber que no saben a qui ni on dirigir-se, que estan cansats de que ningú els faci cas o que les respostes siguin poc convincents... I no vull enganyar ningú, la junta de l'AV no pretenem respondre a les demandes dels veïns, ni ho podem fer ni és la nostra tasca, el que sí podem oferir - i ho fem amb molt de gust- és l'espai on trobar-nos i parlar , intercanviar opinions, posar-nos -plegats- mans a la feina i exigir -si convé- responsabilitats, celeritat o fermesa a qui correspongui.
...
Ahir vaig començar a escriure aquest article amb el convenciment que cal fer tot el possible per mantenir informats als veïns de tot el que succeeix al barri, només gent informada podrà tenir opinió, i al capdavall només (i sobretot) amb les opinions dels que hi vivim, podrem transformar la realitat que ens envolta.
Deu ser per això que l'ajuntament no ho veu com nosaltres...
Avui llegeixo amb preocupació que comencen les prospeccions per a l'ampliació d'uns grans magatzems de la ciutat molt propers al nostre barri.
Fa quatre anys la nostra junta va ser la primera que es va posicionar frontalment en contra de l'ampliació, no només perquè és una agressió directa als comerços més propers sinó que també entenem que es fa damunt d'una plaça (poc vistosa és cert!) que no deixa de ser un espai públic i per tant de la ciutat (darrera nostre només un partit polític ens va donar suport ( la CUP) i posteriorment crec recordar algunes associacions de comerciants de Girona i del barri), i una reunió amb regidors del consistori per explicar-nos 'el canvi de fitxes' que havien fet amb l'empresa, ens van acabar de convèncer del 'tuf' de tota la operació.
Ara, del no-res, torna a aparèixer l'ampliació de la que feia temps no se'n sentia parlar... que curiós que sigui a l'estiu (al darrer article d'opinió en aquest mateix diari ja faig referència a una estranya predilecció per aquest període que tenen algunes regidories del consistori), i curiós (i m'atreviria a dir, arriscat!) que es facin al bell mig de l'enrenou que provoquen les obres del TAV.
Segurament aquest deu ser un tema que sobrepassa el nivell estrictament gironí, i aquesta serà l'excusa que utilitzaran per vèncer qualsevol exigència de transparència. Però no és menys cert que l'excusa només amaga el total convenciment de l'estupidesa dels ciutadans que tenen els nostres representants, només així s'explica que no ens vegin totalment capacitats per poder ser convençuts amb la força dels arguments (o això, o és que no hi ha arguments que ens puguin fer canviar de parer).
Negar (bé, negar potser és molt fort... impedir? Dificultar?) l'accés a la informació serà ara i sempre l'argument del que vol vèncer i no pas convèncer.
