Girona som una ciutat medieval.
No només pels seus carrers, barris, muralles i altres localitzacions, sinó pel seu govern. Trenta anys de genuflexió davant del Senyor -darrerament esdevingut virrei- (que tot i no ser present als nostres carrers hom l'hi endevina la mà a cada acte dels seus acòlits), han estat suficients per aconseguir que en les dues darreres legislatures -tot i no tenir majoria absoluta- res hagi canviat i que, per a alguns (els súbdits fidels), la situació sigui un tràmit en espera d'un retorn esperat.
Les majories absolutes no poden ser bones (per al poble lliure no), malament si per poder manar cal no tenir oposició (com si oposició fos -per defecte- un problema o un entrebanc) i pitjor si ens volen convèncer als ciutadans que per manar els cal la força de ser el únics... No estem educant en la llibertat i la democràcia... Ho estem fent en allò contra el que -els que ara hi són- ens volen fer creure que tant van lluitar!
Alguns vam veure en el tripartit (o qualsevol govern de coalició) una possibilitat de regeneració democràtica per a un país i sobretot per a una ciutat que només havia conegut dos presidents (el de Catalunya i el del Barça) i un alcalde (de Girona)... Vam veure un temps d'esforç per convèncer i no per vèncer, un temps per compartir i no per imposar.
He sentit dir a responsables polítics que 'als partits els costa massa (temps i diners) assolir el poder per, un cop aconseguit, tornar a repartir-lo amb el poble'.
Però no es tracta tant de 'repartir-lo' com d'exercir-lo conjuntament amb responsabilitat! Ès el que ens havia fet creure el desaparegut Francesc Ferrer amb el seu projecte de la participació (que els companys de partit i govern han oblidat ràpidament en qualsevol calaix de qualsevol armari de qualsevol despatx) que tot i ser poc ambiciós (per massa reglamentat) era un primer pas en la bona direcció que es mereixia veure la llum per poder créixer i millorar.
L'ajuntament democràtic ens ha dotat als ciutadans d'uns recursos participatius que s'ha negat sistemàticament a usar! Taules Territorials, processos participatius, Taules (de comissions concretes), Plans en coparticipació... (Que ja fa molt temps que la majoria dels ciutadans ni recorden que existeixen o no recorden la necessitat d'usar-los -tant interioritzat tenim el discurs que la democràcia s'exerceix un cop cada quatre anys-) I n'hi ha d'altres que per innocus tenen força acceptació: la bústia d'avisos, el defensor de la ciutadania... i fins i tot són efectius, però són mecanismes de control ciutadà, és a dir 'a posteriori' , de reacció a una acció u omissió primera del que mana.
Fa temps que ens hem adonat que la participació era un somni, la nostra Itaca particular.
Cap partit posarà per davant als ciutadans per ser recordat com un alè d'aire nou! un 'entretemps' de responsabilitat compartida entre llargues foscors de majories absolutes (curiosament exercides per minories econòmiques). Tots volen ser al poder per tancar les finestres resistir tant temps com sigui possible les envestides dels de fora!
Fa anys que entitats i associacions de la ciutat exigim el respecte que com a ciutadans ens mereixem, que la feina de les nostres entitats en qualsevol àmbit (social, urbanístic, lleure, mediambiental, esportiu...) haurien de poder ser escoltada i tinguda en compte pels que han de gestionar els recursos (econòmics, polítics, personals...).
Però aquests ens neguen la participació als Plens municipals, s'enriuen amb processos participatius no vinculants, ens menystenen no convocant durant anys les taules de treball...
La democràcia ha mort! recuperem la democràcia!
El més important no és participar, és formar-ne part!
