La nostra part de responsabilitat

Acabem de rebre la resposta a l'escrit que vam entrar per registre de la Delegació del Govern vint entitats de Girona el passat 10 de Juny. Les vint entitats demanàvem més informació en referència a les obres de l'AVE que es fan a Girona. Ens fèiem ressò dels estudis tècnics  que havia presentat la Plataforma ciutadana TAV Girona -qüestionant la necessitat de l'obra- i expressàvem la urgència  d'organitzar un debat públic per explicar als ciutadans el què, el com i el perquè de les obres.
 
Però quan tot just el  Ministeri es digna a contestar un escrit de fa quasi un any, la Plataforma ciutadana TAV Girona ha posat sobre la taula nous informes tècnics que posen en entredit la seguretat de les obres de l'AVE.  No tant sols de les obres de construcció sinó també de l'obra en sentit estricte. És a dir que aquest cop també alerten del perill que pot suposar el túnel i l'estació de l'AVE un cop entri en funcionament (i ADIF ja sigui ben lluny i encara menys accessible).

La Plataforma ciutadana ha fet la seva feina, han buscat la informació que creuen que els dóna la raó en el que han estat dient aquests dos anys i n'estant tant segurs que han presentat un recurs extraordinari a Foment.  Ja no és "una rebequeria" , no és quelcom per prendre'ns a broma o per fer-ne un comentari groller i sarcàstic (com a passat amb el plàtan, les inspeccions, esquerdes, despreniments de façanes i horaris de treball intempestius...) potser seria bo que algú finalment ens tractés com a adults i es plantegés que cal informar als ciutadans!!I aquesta és la tasca de la nostra AV, continuar exigint el dret a estar informats. Del que va bé i del que no tant, del que guanyarem amb les obres, però també del que perdrem mentre duren... només informats podrem decidir com col.laborem a fer-les més suportables.

Però hem de ser conscients que estem fent tard.
 
L'ajuntament ha reeixit en el seu intent de reduir mediàticament el gran impacte que tenen les obres en la ciutat a un maldecap per als veïns dels barris afectats. Si aquestes obres i les seves afectacions només  han aconseguit sensibilitzar als veïns més "directament" afectats, l'ajuntament no n'hauria d'estar orgullós! potser ha desactivat algun focus crític (tot i que penso que un ciutadà ben informat és sempre un bon aliat) però el que és segur és que ha fet un pas més cap a la desmobilització ciutadana i la famosa "desafecció" que tant diuen que els preocupa. Mobilització que tant buscaran d'aquí a poc més d'una any, i desafecció que tantes "factures" els passarà si quelcom falla!!
 
Certament els ciutadans ens hem despreocupat d'unes obres que suposen un gran daltabaix mentre duren i, un gran canvi social, urbanístic, de mobilitat i fins de capitalitat, un cop acabades. I ens n'hem despreocupat pensant que tothom sap el que es fa. Però si hi ha la mínima sospita de que no és així -i aquest estudi així ho insinua- cal que els responsables de la ciutat exigeixin les explicacions en nom de tots els gironins. Si no és així , cal que els nostres representants socials (federacions, associacions, col.lectius...) els ho exigeixin. I aquí també sembla que anem tard. Dos anys de silencis i seguidisme han deixat molta feina per fer i molta responsabilitat compartida!
 
Sembla que no hi té res a veure, però al ple de l'ajuntament de Girona d'aquest mes no es presentarà la moció per la "participació ciutadana als plens municipals" . El cas és que ICV-EUiA hi estava disposada  tot i la tibantor que generaria als socis del govern municipal. Ni sé ni vull saber què els ha fet fer-se enrera (han pactat revisar un altre mecanisme de participació, subterfugi que dóna als altres temps per anar passant!! i arribar a les eleccions -pena per a uns, desgast per als altres!!)  en tot cas em temo que les entitats no els hem sabut transmetre la importància cabdal que aquest mecanisme de participació pot tenir per a qualsevol ciutadà de Girona. Però és que ni tant sols moltes entitats, organitzacions i col.lectius s'adonen de la necessitat de no delegar tota les decisions  a uns pocs dirigents que els fets ens demostren no sempre totalment deslligats d'interessos particulars.
 
Els partits polítics sotjant el desenvolupament de la "tercera onada de les consultes populars" per saber quin rèdit electoral els pertoca (i on no han volgut deixar de "deixar empremta" en una iniciativa eminentment ciutadana) no han tingut la mateixa mirada democràtica amb la moció per la participació d'aquests ciutadans al ple de la ciutat permetent-nos escollir el futur del nostre país però no el present de la nostra ciutat. Potser perquè una consulta no vinculant els "vincula" menys al compromís que una proposta que ens ha de donar a tots més veu però sobretot i principalment molta feina prèvia i molt  debat i pacte. Algú hauria de preguntar a les entitats i federacions que no van donar suport a les dues propostes que esmento, si es consideren ben informades de tot el que està succeint. No deixa de sorprendre que es pugui decidir de cop i volta fer una estació provisional per cinc anys (amb el sobre cost que pot tenir i la possibilitat d'una obra permanentment inacabada), el canvi sobtat de la sortida massiva de camions pel sentit contrari al defensat fins ara (amb el perill pels vianants que representa i el col.lapse d'una altra entrada a la ciutat), que a hores d'ara encara ningú hagi proposat a PiMEC de reclamar compensacions per als negocis afectats directa o indirectament ... els hauríem de preguntar si la representativitat que tenen en tots els mecanismes de decisió (taules directives de Plans, taules territorials, consells, plans estratègics...) és proporcional al temps i els esforços dedicats al tema concret que els ocupa!! I ,sobretot, què pensen fer per canviar les poques ganes d'escoltar-nos que tenen els que estan en disposició d'aconseguir les millores que els "tants esforços" han marcat i prioritzat...
 
A les associacions de veïns se'ns demana que no ens polititzem. Ès difícil!  si intentar millorar el que ens envolta és fer política, hem i volem fer política!
Deuen voler dir que no ens instrumentalitzin els partits polítics  i sovint són precisament els polítics els primers de buscar "amics" per posar al capdavant de les organitzacions ciutadanes... i si no els troben  promouen que n'apareguin de noves per "adormir" a les que treballem massa!