Em dic Martí Carreras i sóc el president de l'Associació de veïns del barri de Sant Narcís de Girona. "Hi vivim , decidim" és el nostre lema desde fa set anys!!Per qui no el conegui, el nostre barri no té res d'especial, per tant pot pensar que no es perd massa res!!. Però, precisament el que no tenim és el que el fa especial !
A Sant Narcís hi vivim uns 14.000 ciutadans. I només tenim un equipament municipal: el centre cívic (escoles -CEIPs- a part!). Als de l'ajuntament els agrada dir-nos que els equipaments del nostre barri els tenim compartits amb el barri veí de Santa Eugènia... però aleshores: Sant Narcís i Santa Eugènia junts arribem als prop de 30.000 ciutadans !!! (gairebé una tercera part de la ciutat de Girona!) i només tenim un pavelló , un Centre d'atenció primària, una piscina un institut, una biblioteca...
Provin de buscar un poble proper d'uns 30.000 habitants i comparin els equipaments d'uns i altres!!!
La manca d'inversions de l'ajuntament als nostres barris és evident. A Sant Narcís fa cinc anys que no tenim cap pista ni espai poliesportiu on puguin jugar els nostres nens i joves (diuen que ja tenim el GEIEG! com si un equipament privat -per molt arrelament ciutadà que tingui - els eximís de la seva responsabilitat amb tots els ciutadans que vivim aquí!), i sabem "el dia" que vam perdre la darrera pista perquè va ser "per culpa" d'una gran obra urbanística que significava el progrés per a la ciutat de Girona (la frontissa del Güell) però amb pèrdues sensibles per al barri.
Ara una altra gran obra de "progrés" per a la ciutat - l'AVE- torna a deixar-nos el barri sense recursos: veïnals , socials i comercials (perdem carrers, aparcaments, el parc central, el estar connectats al centre, els comerços perden clients, accés i projecció...)
Però tampoc aquest nou "preu" que ens toca pagar per "demostrar" la nostra "gironitat" sembla que hagui de servir perquè el consistori tingui el més mínim interès per un barri que no té res d'especial que el faci mereixedor de sortir a les postals de la Girona elitista que s'entesta a vendre a l'exterior (amb grans Auditoris, grans esdeveniments culturals: musiques religioses, temporades altes de teatre, el pas del Tour...) Perquè no creu que els nostres grups de teatre; els clubs de lectura i de jocs; les jamm; la revista; el mundial de bèlit, les penyes de futbol; premi literari; les corals... siguin res que puguin aportar "distinció" a la ciutat!!
I és aquí on més s'equivoquen!!
Girona necessita els barris !! Més del que els barris necessitem aquesta Girona que ens imposen: elitista, que no estima ni la cultura ni l'esport (perquè no aposten per petits locals d'assaig o espais polivalents, per pistes als carrers, per cistelles de bàsquet a cada petita plaça, o pels coneguts "Cruyff Courts" per exemple, sinó per grans equipaments com l'Auditori , el Pavelló de la Devesa o la remodelació del teatre del centre cívic (que amb una inversió milionària deixarà de ser -més tard o més d'hora- la única sala polivalent del barri per esdevenir un segon teatre municipal per a Girona)...pensats més per a guanyar Premis Fad que no competicions o audicions ciutadanes!!) però que sobretot no estima als ciutadans que la paguem i la fem possible. I , si no tenim equipaments com podem potenciar l'esport o el teatre a les nostres escoles i als nostres joves? quines oportunitats -que no siguin privades i per tant de pagament- els donem?
I és per tot el que no tenim!!
Per tot el que no estem disposats a continuar no tenint!! que al nostre barri no hem perdut les ganes de ser barri!. De continuar sent -malgrat cada agressió que les ampliacions de grans magatzems facin als nostres comerços, malgrat les agressions que les obres de l'AVE facin als nostres carrers, malgrat les agressions de les imposicions consistorials en forma de zones blaves o verdes... -un sol barri (tot i els intents de dividir-nos per sectors -urbanístics- , per afinitats -polítiques- o per "interessos" -comerciants vs veïns-), que continua exigint tot el que ens és necessari per poder ser el millor de tots els barris, on viure-hi sigui una sort i un plaer!
Per tot el que no estem disposats a continuar no tenint!! que al nostre barri no hem perdut les ganes de ser barri!. De continuar sent -malgrat cada agressió que les ampliacions de grans magatzems facin als nostres comerços, malgrat les agressions que les obres de l'AVE facin als nostres carrers, malgrat les agressions de les imposicions consistorials en forma de zones blaves o verdes... -un sol barri (tot i els intents de dividir-nos per sectors -urbanístics- , per afinitats -polítiques- o per "interessos" -comerciants vs veïns-), que continua exigint tot el que ens és necessari per poder ser el millor de tots els barris, on viure-hi sigui una sort i un plaer!
Al cap i a la fi, no és el que tothom desitja per a casa seva?
