L’oposició al Pla Territorial Sectorial per a la Implementació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) continua creixent i té un dels seus principals focus a les comarques gironines. Més de 180 ajuntaments d’una trentena de comarques catalanes s’han agrupat per reclamar que s’aturi la tramitació del document i es reformuli amb una participació més gran del món local.
La iniciativa va néixer a les comarques de Girona i es vehicularà a través de la futura Associació de Municipis per la Reforma del Plater (AMRP), que presentarà un manifest conjunt al president de la Generalitat, Salvador Illa. Els consistoris consideren que el pla s’ha elaborat “sense una aportació real i efectiva del món local ni del conjunt del territori” i exigeixen obrir un procés de revisió profunda.
Els municipis de Viladasens (Gironès) i Vilademuls (Pla de l’Estany) són dos dels més afectats de les comarques gironines i, proporcionalment, dels que suportarien una incidència més elevada de tot Catalunya segons les previsions del PLATER.
L’alcalde de Viladasens, Xavier Sánchez, un dels impulsors del moviment, assegura que “som més de 180 municipis de tot Catalunya, creiem que ja és una xifra prou important que demostra que aquest PLATER no ha tingut en compte els municipis”. Sánchez defensa que la regulació és necessària, però critica que la veu local no hagi estat determinant en la planificació. “L’ICAEN diu que per fer el PLATER han passat 141 capes, doncs la dels municipis hauria de ser la capa zero”, afirma.
Manifest impulsat des de Girona
Els alcaldes agrupats en aquesta plataforma preparen també una proposta de resolució al Parlament per reclamar la suspensió de la tramitació i la creació d’una comissió específica que permeti reformar el model. Segons els promotors, l’objectiu és garantir “l’equilibri territorial, la participació i l’autonomia local”.
Des de Viladasens, Sánchez assegura que els municipis no rebutgen les energies renovables, però sí el model plantejat. Com a alternativa, defensa impulsar petites plantes fotovoltaiques de 5 o 7 MW connectades en xarxa mitjançant una mancomunitat energètica. “Hi hauria electricitat de sobres pels municipis de la zona i el sobrant podria abocar-se a la xarxa”, explica.
L’alcalde també aposta per esgotar primer les possibilitats de les teulades i dels espais ja transformats abans d’ocupar sòls agrícoles o forestals. “No ens podem permetre perdre la sobirania alimentària ni malmetre la biodiversitat que hi ha arreu del país”, afirma.
El Govern defensa el pla
El PLATER identifica les zones amb més capacitat per acollir nova potència eòlica i fotovoltaica i fixa objectius mínims de generació per comarques i municipis fins al 2050. El Govern sosté que el document és imprescindible per ordenar la transició energètica i evitar el model basat en projectes aïllats.
La consellera de Territori i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha assegurat que els ajuntaments tenen “les portes obertes” del Departament per treballar conjuntament la implantació de les renovables. “Hem tingut reunions individualment amb tots aquells alcaldes que ho han demanat i així continuarà sent”, va afirmar recentment al Parlament.
En la mateixa línia, el president del grup de treball de la Comissió Interdepartamental de Transició Energètica i CEO de l’Energètica, Daniel Pérez, defensa que s’ha fet un “esforç” perquè el repartiment de les renovables sigui equilibrat i recorda que totes les comarques hauran d’augmentar substancialment la seva capacitat de generació.
Crítiques arreu de Catalunya
Les reticències al PLATER, però, van molt més enllà de les comarques gironines. A l’Anoia, diversos alcaldes preparen al·legacions davant la previsió que la comarca es converteixi en la segona de Catalunya amb més capacitat de generació renovable, amb 3.340 MW.
L’alcalde de Rubió, Francesc d’Assís Sillero, denuncia que el document s’ha elaborat “sense trepitjar el territori” i alerta de l’impacte que podria tenir sobre els habitatges disseminats. El municipi ja compta amb una cinquantena d’aerogeneradors i el pla permetria afegir-ne una trentena més, a més de noves superfícies de plaques solars.
A les Terres de l’Ebre, les crítiques se centren en el que consideren un repartiment injust dels esforços. La Terra Alta, que ja produeix una quarta part de l’energia eòlica catalana, reclama quedar blindada a noves implantacions almenys fins al 2030. El PLATER preveu que la comarca arribi als 1.792 MW de potència eòlica l’any 2050.
La plataforma Terra Alta Viva considera que els objectius són “inassolibles” i denuncia que la comarca continua assumint una càrrega desproporcionada. “Ens han tornat a enganyar i ens exigeixen un preu que no és gens just ni equitatiu amb la resta de zones de Catalunya”, afirma la seva portaveu, Núria Altés.
També al Baix Ebre, municipis com l’Ametlla de Mar alerten dels possibles efectes sobre el paisatge, el turisme i el patrimoni agrícola. El seu alcalde, Jordi Gaseni, defensa que els municipis ja han fet una contribució important a la generació energètica i reclama que la implantació futura es reparteixi de manera més homogènia arreu del país.
Unió de Pagesos també ha anunciat que presentarà al·legacions. El sindicat considera que la reserva de centenars de milers d’hectàrees per a renovables genera inquietud al territori i defensa que la transició energètica ha de distribuir els impactes de manera més equitativa entre totes les comarques catalanes.
