Hi ha una corrent que s’anomena pensament crític que el que fa és posar en dubte tota veritat acceptada de manera gairebé automàtica en el nostre dia a dia. Per exemple quan donem per fet que apujar l’IVA és bo o dolent perquè hi ha uns “experts” que així ho afirmen, una postura crítica, seria esbrinar qui són aquests experts, perquè ho diuen, quins interessos hi ha al voltant de la seva afirmació,...
En resum el pensament crític és posar el coneixement profund i contrastat al centre per tal de no deixar que se’ns prengui el pèl.
Estareu d’acord amb mi si dic que sense aquest anàlisi anem una mica perduts, i encara més que ens convé conèixer i analitzar en un moment de tanta confusió i mal estar, oi?
Heu escoltat mai fins ara RNE (Radio Nacional d’Espanya)? Doncs quina llàstima, perquè us ho heu perdut. Tanquen varis programes. Em vaig assabentar gràcies al Sr. Basté (RAC 1) que ho anunciava del tot alarmat. No conec tots els programes que tanquen, però sí he seguit i molt Asuntos propios dirigit i presentat per Toni Garrido (ex-col·laborador de CQC, i actual presentador de La Nube a La2). Les seves editorials són molt punyents, no deixa escletxa i no és amic de ningú. Ha estat d’una objectivitat i una pluralitat impecables, i ha sabut aportar coneixement de manera absolutament amena.
I cal dir que no sempre he estat d’acord amb opinions, afirmacions o aportacions en aquest programa, però com deia al principi això no té res a veure amb si una cosa és bona o dolenta. I el que sí m’atreveixo a afirmar és que Asuntos Propios de RNE és un (si no ‘el’) dels millors programes de ràdio que jo he sentit mai.
RNE la paguem entre tots, i és per això que els seus continguts es deuen a tots i han de reflectir les necessitats plurals que demanda la diversitat que conformem. Toni Garrido i el seu programa era digne d’una radio on no hi té cabuda els interessos particulars ni partidistes.
RNE ha estat fins ara una radio pública, i a arrel d’aquests canvis sense criteri professional, estem davant la transició a la radio púbica, és a dir el pas de la radio de tot@s a la que els hi surt d’allà als governants de torn. Una llàstima, la veritat.
