Els nens i nenes tenen una percepció intuïtiva, “clara i distinta”, que no podem menysprear. És deure dels adults saber distingir-la i si en no sabem, educar-nos el més aviat possible per a fer-ho. Aviat començarà un nou curs i a excepció de ministeris, conselleries i àrees (d'entitats locals), tant el professorat com els pares i les mares tenim clar que un model educatiu en què més enllà de la pura i mecànica adquisició de coneixements, caldria una presència de pes de el desenvolupament de la creativitat, la potenciació de la intuïció, la capacitat d'empatitzar amb l'entorn tant social com del medi en el qual, com animals terrestres, hem de viure amb responsabilitat. Bé quedi o no marge per a això a l'escola, que sabem que és poc, sí sabem que el deure de transmetre (que no ensenyar, o pitjor encara: educar) i exemplificar coneixements i capacitats en aquests camps absolutament vitals i de gran transcendència com a individus i com a humanitat, és responsabilitat dels pares i mares.
Amb l'inici del curs s'obre de nou la possibilitat de repensar aquesta funció de pare i / o mare, que més enllà d'una decisió per capritx, necessitat biològica, convencionalitat, ... comporta, per sobre de tot, una responsabilitat respecte el món en la seva globalitat. Doncs seran ells i elles, els petits, que en pocs dies lliurarem a mercè de professors i professores, els que més endavant treballaran en el que la sort i les seves decisions i circumstàncies els acabin portant: emprenedor@s (llegiu per a ambdós gèneres en endavant ), treballadors rasos, governadores, directores, professors, especuladors, doctors, agents de seguretat, camperoles,...
Així que ara que vénen temps de folrar llibres, preparar motxilles, comprar bates, decidir extraescolars, combinar horaris, pactar amb avis, àvies i cangurs, ..dediquem també un temps a reflexionar que a més de l'ajuda en els SEUS deures diaris, necessitarem també fer els NOSTRES deures, que són això que apuntava al principi: tenir clar el què hem de potenciar en aquests petit@s per a què, en el futur, en comptes de indignats, es puguin sentir orgullosos del món en què habitin.
Amb l'inici del curs s'obre de nou la possibilitat de repensar aquesta funció de pare i / o mare, que més enllà d'una decisió per capritx, necessitat biològica, convencionalitat, ... comporta, per sobre de tot, una responsabilitat respecte el món en la seva globalitat. Doncs seran ells i elles, els petits, que en pocs dies lliurarem a mercè de professors i professores, els que més endavant treballaran en el que la sort i les seves decisions i circumstàncies els acabin portant: emprenedor@s (llegiu per a ambdós gèneres en endavant ), treballadors rasos, governadores, directores, professors, especuladors, doctors, agents de seguretat, camperoles,...
Així que ara que vénen temps de folrar llibres, preparar motxilles, comprar bates, decidir extraescolars, combinar horaris, pactar amb avis, àvies i cangurs, ..dediquem també un temps a reflexionar que a més de l'ajuda en els SEUS deures diaris, necessitarem també fer els NOSTRES deures, que són això que apuntava al principi: tenir clar el què hem de potenciar en aquests petit@s per a què, en el futur, en comptes de indignats, es puguin sentir orgullosos del món en què habitin.
