La primavera, és bonic fins i tot el nom. Repeteixin amb mi, primavera, ho han fet?… Esteu més fotuts que jo!!! En fi, res a veure amb el lleig hivern (fàcilment es pot confondre amb infern) o, per no dir la tardor, paraula lletja on n'hi hagin. Que bonic es torna tot quan la primavera arriba, diem adéu al cru i dur hivern i ens alegrem (sense donar-nos compte) de la nova, fresca i acolorida estació. És el mateix que quan portes molts anys casat i, de cop i volta, apareix una joveneta amant… la sang corre de nou ràpidament per les teves venes, treus dels calaixos roba d'estiu, però no perquè arribi la calor, sinó perquè el teu cos està calent i d'allà és d'on venen els terribles refredats de març, abril i maig. Comences a menjar sa i fer exercici, cuidar de la teva figura, però no perquè hagis decidit començar a fer vida sana al març, sinó perquè la roba d'estiu que t'has posat abans de temps et queda com el cul.
Decideixes sortir de compres, el teu revolucionat estat d'ànim t'empeny a gastar diners per millorar la teva façana, però no trobes res que et quedi bé i tot per culpa de qui? De la maleïda primavera, que és una estació indecisa. Ni fred ni calor, ni sol, per no parlar de les al·lèrgies, estornuts, llàgrimes i malestar general. Tot per culpa de la primavera, fins i tot la declaració de la renda cau en aquestes dates. Si de mi depengués l'arrencava del calendari… la primavera… juntament amb la declaració, per descomptat.
Si és que funcionaríem millor amb només dues estacions. Passar del fred a la calor en qüestió d'un sol dia, de l'hivern a l'estiu en un plas! Res de mitges tintes, res de solsticis inútils que no serveixen per a res sinó per crear-nos indecisions. Em poso això o em poso lo altre? Màniga llarga o màniga curta? Tanco la finestra o la deixo oberta? Planto petúnies al jardí o em fotran la vida a estornuts? Estiu, arriba ja!!!!
