Fontajau va ser dimecres l’escenari del que és possiblement un dels successos més importants del bàsquet gironí: la fusió... Un moment. S’han fusionat el Bàsquet Girona i l’Spar Uni Girona? Han fet un consell rector? Queda un sol club i l’altre desapareix? En queden dos? Hi ha dues juntes directives? Hi ha dos presidents? L’abonament per a les temporades dels primers equips serà conjunt o n’hi haurà dos? L’acte d’ahir, molt esperat, sembla que servia per anunciar la unió, que no fusió, dels dos clubs que ja es va intentar acordar a final de la temporada passada, però no hi van ser a temps a tancar tot el que s’havia de tancar. En tot cas ahir només va quedar clar que s’unien, però per la resta, s’han creat més dubtes que certeses. Tot és extremament confús.
La fusió semblava que havia de quedar clara... però no, perquè sembla que s’estimen més parlar d’unió. Habitualment, quan hi ha una fusió, un dels dos clubs acostuma a cessar la seva activitat i a desaparèixer. El fins ara president de l’Spar Girona, Cayetano Pérez, que no destaca per les seves habilitats comunicatives en contrast amb la soltesa de Marc Gasol, tampoc no va concretar el seu encaix en la junta directiva del Bàsquet Girona, que seria el club dominant en la unió, més enllà de ser “l’encarregat del bàsquet femení”. Sorprenentment, va anunciar que l’Uni, tot i que “unia” la seva estructura a la del Bàsquet Girona, no desapareixia, però tampoc va saber explicar què en quedava del club. Per a sorpresa de tothom, va deixar a l’aire que continuaria existint (???), tot i que es tracta d’un projecte “en liquidació” (???, altra vegada), com diria la poeta. Perquè, un club sense equips, quin sentit té? No se m’acut una altra cosa que el fet que un mateix club no pot demanar dues ajudes a les administracions, una pel masculí i una altra pel femení, sigui l’obstacle real de la fusió. El fet de parlar d’unió en comptes de fusió potser va per aquí i perquè no queda gaire bé expressar-ho en públic.
Si fa un parell de temporades es va tancar l’acord per integrar la base de l’Uni al Bàsquet Girona, segons ens van explicar, posant-hi al capdavant la Laia Palau i enguany, el primer equip femení s’incorpora al Basquet Girona SAE, és a dir a l’estructura professional del club de Marc Gasol, què en queda de l’Uni? Gasol sí que va explicar que unificarien el disseny de la roba, refarien l’escut del Bàsquet Girona, que seria compartit, però que a la samarreta de l’equip femení s’incorporaria l’abreviatura Uni sobre l’escut i que el primer equip femení continuaria anomenant-se Spar Girona. No es tracta de perdre patrocinadors i en aquest cas la marca Spar és importantíssima pel femení.
Com queda l’organigrama del club? Poques pistes, més enllà que Gasol ocuparà la presidència com fins ara i que comptarà amb la seva junta directiva amb la qual, quan se li afegeixin els directius de l’Uni i “l’encarregat del bàsquet femení”, formaran un consell assessor. Poques o cap puntualització més al respecte, com ara si el consell en qüestió només tindria capacitat de decisió sobre el femení o sobre tots dos equips, o sobre el club sencer, o tindria una funció únicament assessora. És de suposar que hi ha una integració de l’organigrama esportiu del primer equip de l’Uni sota el paraigua del Bàsquet Girona, però tampoc no van explicar de quina manera, aprofundint en el despropòsit comunicatiu.
Pérez i Gasol van manifestar que la unió seguia la tendència actual en el bàsquet femení d’elit, que els equips de l’ACB disposin de primer equip femení com el València, el Saragossa, el Gran Canaria o el Joventut, que permet aprofitar una única estructura professional pels dos primers equips. És de suposar que de cara negocia amb les administracions la unió també és un avantatge, si no és així, hauran fet un pa com unes hòsties. Durant l’acte s’ha explicat que gràcies a la unió, “compartiran recursos”. Però això què vol dir exactament? A banda d’allò que pugui ser estructural, parlem també de compartir recursos econòmics? Suposarà això que el pressupost de l’Uni podria créixer? O que la unió pot fer créixer el pressupost d’ambdós? O que el pressupost d’algun dels dos pot baixar? Hi haurà en el futur una supeditació del pressupost del primer equip femení al del masculí? Tot això no va quedar clar. Tampoc ningú no ho va preguntar.
Un altre dels aspectes que ha de facilitar la unió dels clubs és la racionalització en la utilització de les instal·lacions, en aquest cas del pavelló de Fontajau, i això sí que és clau. Els plans de futur del Bàsquet Girona passen per aconseguir signar un acord de concessió amb l’Ajuntament, quelcom semblant al que té el Girona FC respecte l’estadi de Montilivi. La gran diferència amb l’estadi de futbol és que a Fontajau s’hi concentra força activitat esportiva municipal i de barri (Bàsquet Fontajau), que no es pot menystenir i molt menys eliminar. Això requerirà molta feina, paciència i mà esquerra. Ahir, en presència de l’alcalde Salellas, el tema va quedar al damunt de la taula.
De cara als abonats d’un i altre club, no es va aclarir un aspecte fonamental i se’ls va emplaçar a primers de juliol, quan comenci o comencin les campanyes d’abonats. Perquè no sabem si en seran una, amb un abonament conjunt, o dues, amb abonaments diferenciats. Hom esperava que, en un acte com el d’ahir, aquest aspecte, que és un dels temes estrella de la unió, hagués estat enllestit i es pogués exposar. Inexplicablement, no va ser així. La dificultat està en que el Bàsquet Girona sembla que té llista d’espera i l’Uni, malgrat els respectables índexs d’ocupació, encara té força marge de millora. Sembla però que, amb una temporada sencera, no n’hi ha hagut prou per arribar al dia D amb una proposta que es pugui explicar. I si aquesta existeix, ha estat un error no exposar-la, ara que tenien el focus i podien aprofitar la sinergia, i fins i tot iniciar la campanya d’abonaments el dia després de l’anunci d’unió, mostrant la nova imatge unificada del club. Si hi ha abonament conjunt o no, més enllà de la composició de les plantilles, és un aspecte nuclear per a l’aficionat.
Res de tot això es va explicar en l’acte d’ahir, més enllà de la unió. Arribo a la conclusió que ningú es va plantejar què es volia comunicar exactament, com s’estructuraria la presentació i quin seria el contingut de l’acte, que va incloure les preguntes dels periodistes, gràcies a les quals es va concretar una mica més. És una llàstima no haver sabut comunicar amb la brillantor que es mereix l’esforç tan meritori que han fet en el temps els dos clubs per tirar endavant, l’aposta generosa de Marc Gasol pel bàsquet gironí, o els desvetllaments dels responsables de l’Uni Girona, no només per mantenir el club, si no per situar el primer equip en l’elit europea. El relat va quedar emboirat i rebaixat pels dubtes i la confusió.
Es va acabar la retransmissió en línia que es va fer des de la immensa pista del pavelló de Fontajau amb la notícia de la unió, que és d’esperar que afavoreixi al bàsquet gironí, però abans a Cayetano Pérez li va abellir tocar el crostó a la premsa per les informacions publicades sobre la composició de l’equip de l’Uni per a la propera temporada, que va titllar de “filtracions”. No va quedar clar si és que considera que les “filtracions” és la informació que publiquen els mitjans –és a dir, que fan la seva feina- al respecte, o les indiscrecions d’algú de la seva entitat.
L’Uni ha evitat dir res en públic sobre la propera temporada, tret de la renovació de Chloe Bibby, tot esperant primer a fer pública la unió. Pérez va explicar que la plantilla de l’Spar Girona ja està tancada, de manera que es pot deduir que Roberto Íñiguez dirigirà una temporada més l’equip, en què continuen Ainhoa López, Marta Canella, Klara Lundqvist, Berta Ribas i Carolina Guerrero, de les quals no se n’ha anunciat la desvinculació del club, com sí s’ha fet amb la resta de jugadores de la recent temporada. Si hem de fer cas a les filtracions, rumors o fumarades, digueu-ne com vulgueu, que no vol dir que siguin certes, l’equip que tornarà a jugar l’Eurolliga el completen Arica Carter (Avenida), Mariam Coulibaly (Joventut), Juste Jocyte i Laura Quevedo (Lió), Lola Pendande (IDK) i Anna Badosa (Liberty Flames/NCAA). És de suposar que ara començarà el carrousel d’anuncis. No fa pas mala pinta.
