L’any 2010 el ballarí cubà Carlos Acosta va afrontar la mort de sa mare dedicant-li un espectacle que va titular On before. Va ser la seva manera d’exorcitzar fantasmes. Aquest encadenat de duets i solos ideats per coreògrafs amb el renom de Will Tuckett, Russell Maliphant, Miguel Altunaga, Yury Yanowsky, Kim Brandstrup o el mateix Acosta, amb George Céspedes i Zenaida Yanowsky, té un caràcter necessàriament introspectiu, que es presta a lectures diverses, però sempre amb el mateix fil conductor, el de la pèrdua i el dol, un “viatge cap a la mort” com explica el mateix ballarí, tot plegat amb un aire oníric.
On before és la tercera aparició d’Acosta (L’Havana, 1973) al Festival de Peralada (2017, 2019 i enguany), que va apostar per la seva companyia des del primer moment de la seva creació (2015), i és una revisió de l’espectacle que va estrenar fa 12 anys, aleshores amb Zenaida Yanowsky, la seva parella de ball al Royal Ballet, que va deixar el ball el 2017 i que va passar el relleu a Laura Rodríguez, ballarina de la companyia Acosta Danza, a la qual va ensenyar la seva part. L’espectacle està dividit en dues parts en que es reparteixen els solos i els passos a dos, amb música que va de Händel o Gluck, a la més contemporània d’Andy Cowton o Morten Lauridsen, del qual el cor O Vos Omnes, que ha estat resident en aquesta edició del festival, va fer una interpretació magistral de la peça O magnum mysterium, que va cloure la vetllada deixant el públic corprès i admirat. Va ser la cloenda perfecta de tot allò que l’havia precedit.
L’ànsia de perfecció està al darrera de la il·luminació precisa i exacta, dissenyada entre d’altres per Chris Davey o Michael Hulls, de totes i cada una de les escenes de l’espectacle. La utilització dels retalls per crear o evocar els espais practicables, reals o imaginaris, està feta amb intel·ligència i sempre al servei de l’acció que es desenvolupa sobre l’escena, centrant l’atenció del públic. Entre coreografia i coreografia, el trànsit silenciós dels membres del cor per l’escenari, que serveix per lligar les transicions, que l’espectacle tingui una certa continuïtat i n’accentua el caràcter oníric. Les lectures són diverses, tantes com persones hi havia al públic: provenen de l’inframon, són al quotidianitat que embolcalla i aïlla el món interior del ballarí, representen un mon aliè i indiferent a l’acció...
Acosta, que en la prèvia havia manifestat que ja no li quedava gaire temps com a ballarí en actiu, va mostrar estar en una forma física sensacional, conservant encara una tècnica impecable i una gran capacitat d’expressió. Va quedar molt clar quan va tancar el primer acte amb Two, una coreografia preciosa de Russell Maliphant, però d’una exigència majúscula, que el ballarí ja havia executat en una visita anterior a Peralada, en que trasllada gairebé tot el moviment a la part superior del tronc i amb els braços i la il·luminació és capaç de generar efectes visuals sorprenents. A tot allò sòlid, enèrgic, i fins i tot un punt fosc en algun moment, que representava Acosta, li donava la rèplica Laura Rodríguez, amb una manera de dansar etèria, una partenaire lluminosa, resistent, forta, però delicada i sensible.
Zenaida Yanowsky també va tenir protagonisme en la segona part malgrat l’obligada absència ja que, en un ús molt encertat d’un tul translúcid, Acosta i Rodríguez es van fondre a escena amb les imatges d’una creació d’art digital que signen Anna Boberg, Roy Filani y Shaun O’Connor titulada Falling deep inside. Es tracta de la representació d’una història d’amor-odi en la qual a més d’Acosta i Yanowsky, l’element protagonista és l’aigua i les seves dinàmiques en combinació amb el moviment dels músculs dels ballarins. Imatges que s’encadenen amb fluïdesa i esdevenen més fascinants i plàstiques encara si se n’altera la velocitat de reproducció.
Van ser fins a vuit coreografies tenyides de dolor, d’incomunicació, d’amor, de nostàlgia i de poesia que van constituir un espectacle rodó per tancar l’edició d’enguany del festival altempordanès, que ja ha anunciat que es desestacionalitza i farà un avançament per Pasqua, amb l’església del Carme com a escenari principal. L’església ha estat, precisament, un dels escenaris que ha concentrat més talent aquest estiu a Peralada, amb recitals de les sopranos Lise Davidsen, Sònia Iontxeva i Ermonela Jaho i la mezzo Emily d’Angelo. Un cartell difícilment superable que fa que les expectatives pel que ha de venir siguin molt altes. Quin gaudi!
Crònica elaborada amb col·laboració amb la Revista Proscenium
Fitxa
Espectacle: On Before
Espai: Festival Castell de Peralada, 6 d’agost de 2022
Intèrprets: Carlos Acosta, Laura Rodríguez (Acosta Danza)
