Porto anys gestionant xarxes socials i publicant notícies arreu, principalment a Facebook. Darrerament m'he adonat que els usuaris d'edats compreses entre els 30 i 60 anys tenen tendència a comentar els posts sense cap mena de vergonya. Opinen lliurement mostrant el seu parer de temes tant diversos com ecologia, política, economia, seguretat, cultura... i maleït el dia que es van atrevir a començar.
Tots, o potser el 95% dels comentaris, són negatius. Ningú està content. Ningú comenta per dir "oh, que bé" o mostrar-se d'acord amb el que l'article exposa. Facebook s'ha convertit en un niu de persones amargades, miserables, tristes, penoses, pobres i ploramiques que no perden ocasió per desfogar-se.
Deixem de banda les faltes d'ortografia. Oblidem-nos de les estructures gramaticals. Obviem l'educació i, per damunt de tot, amaguem dins un calaix la intel·ligència, la reflexió i l'anàlisi.
Si ets una persona amb dos dits de front, que respectes els demés i tens sensibilitat suficient per posar-te en la pell dels altres, aleshores no opinis. I és que no hi ha res pitjor per a un d'aquests "cromanyons de les xarxes" que trobar-se amb una persona reflexiva al davant. El cervell se'ls creua amb desmesura i la bilis que abans escopien per la boca ara es converteix en un vòmit putrefacte.
Menció a part són els grups que s'agrupen per municipis. S'han convertit en una eina on cagar-se en el veí que té un gos bordant tot el dia, on criticar la parella de la teva amiga que aparca malament el cotxe o, simplement, per penjar-hi fotografies de tots els carrers plens de merda per denunciar la deixadesa de l'Ajuntament de torn.
De què (o per a què) serveix tenir sèries com Black Mirror per a mostrar suposats escenaris futurs on la tecnologia ens pot rebentar la vida quan, en l'actualitat, ja estem tots rebentant-nos els uns als altres dia sí, dia també a Facebook?
Els joves d'avui en dia interactuen a Instagram. D'acord, és una xarxa social que s'ha convertit en el nou "vota mi cuerpo" però allà, almenys, no es maten a totes hores. Els adults que tant s'omplen la boca donant lliçons haurien d'aprendre dels més petits; capaços d'entretenir-se, comunicar-se i gaudir d'una xarxa social sense haver de publicar improperis, insultar, befar, escarnir, faltar, ofendre, ultratjar, infamar o injuriar a ningú.
Abans quan algú em deia -No tinc Facebook- pensava "ostres, quin freak". Avui en dia quan algú em repeteix aquesta frase no puc evitar pensar; "tu sí que en saps".
