L'expansió del COVID-19 (coronavirus) fins ara desconegut per a la ciència i causant d'una pneumònia que pot ser fatal ha deslligat la preocupació, fins i tot la histèria, a tot el món. Les estimacions actuals de mortalitat associada al nou coronavirus ho situen en un rang semblant al d'altres infeccions respiratòries serioses causades per virus. I és que de la Xina ha passat ja a altres països com Corea del Sud, l'Iran o Itàlia, un país que sentim encara més pròxim, ja a Europa. I precisament aquesta proximitat fa que, de manera inconscient, augmenti la por al contagi. Unes emocions que hem de controlar.
En realitat, cal combatre la por o temor amb la raó, ja que sinó això els aguditza i l'ansietat els paralitza. El pànic amb la paciència i la incertesa amb la informació. Quan es tracta de detectar el perill i reaccionar enfront d'ell, som sargantanes emocionals, actuem amb el nostre cervell primitiu.
És una oportunitat per a aprendre sobre la higiene sanitària i la forma de no expandir la propagació de múltiples malalties transmissibles en la nostra societat. Per això, és bo assumir aquest objectiu units per la paciència, tolerància, col·laboració i cooperació i, accedir a la veritat, en lloc de basar-nos en especulacions i cataclismes, ja que la por, arrabassa a la ment, la capacitat d'actuar i raonar.
D'altra banda, vull fer una diferència entre sentir inquietud i estar ansiós fins al punt que la preocupació dificulta el son i la vida diària. La sobrecàrrega d'informació falsa i l'acumulació de preocupacions tenen nefastes conseqüències en el benestar físic i psicològic i poden accelerar la ment a una velocitat aterridora. L'ansietat amb por i la por amb ansietat contribueixen a robar-li a l'ésser humà les seves qualitats més essencials. Una d'elles és la reflexió.
La inquietud és un signe de connexió amb la realitat que produeix por però el pànic és una cosa diferent (no cal anticipar preocupacions pel que potser mai succeirà). El pànic no deixa viure a les persones i hem de continuar vivint amb les restriccions que ens imposin. Tots dos sentiments es contagien. No obstant això, existeix una diferència entre elles. La por és una emoció que sorgeix quan interpretem una situació com a perillosa. Aquest té com a objectiu alertar-nos i prendre mesures per a evitar el perill (fugir, lluitar o demanar ajuda).
En el cas del pànic, seria una reacció desmesurada a la situació percebuda i irracional. El pànic es consideraria una por extrema, incontrolat, que sol anar acompanyat de diversos símptomes posteriors (palpitacions ràpides o violentes amb elevació de la freqüència cardíaca, dolors en el pit, vertigen, mareig, nàusea, inestabilitat, dificultat per a respirar, transpiració o esgarrifança, pessigolleig o entumiment a les mans, sensació d'estar somiant o deformació de percepció, terror, por de perdre el control o de morir, angoixa, etc).
Si sentim ansietat, hem de plantejar-nos desactivar les notificacions automàtiques i les novetats sobre el COVID-19. En el seu lloc, és millor consultar amb menor freqüència les fonts d'informació fiables i imparcials. La informació pot ser tranquil·litzant si està basada en fets reals. Sovint és la intolerància a la incertesa el que perpetua l'ansietat, en lloc de la por a la pròpia malaltia. A més i afegeixo, cal ser conscients del que ens provoca malestar o ansietat, i no són els esdeveniments, sinó com vinculem les emocions a aquests.
Amb tot l'exposat, si pensem que la preocupació no elimina el dolor del demà, sinó que elimina la força de l'avui, quina utilitat té?
Una cosa és pensar en un fet determinat que necessita ser atès i abordat, donant-li la necessària prioritat. Una altra cosa diferent seria enfocar-nos i imaginar els pitjors escenaris possibles, reflexionant sobre esdeveniments i valorant probabilitats i futuribles. En definitiva, dirigint la nostra atenció cap a aspectes sobre els quals no tenim control. El poc racionalisme passa a ser considerat com l'amenaça principal, contribuint a pensaments de falta de control i patiment, que alimenten les emocions negatives originals.
A vegades, ens pot semblar que la preocupació és beneficiosa, però només es tracta d'un engany. Ens han venut que preocupar-se és de persones responsables i que gràcies a ella podem resoldre més eficientment els problemes. En realitat això no és cert, ja que l'única cosa que pot resoldre els nostres problemes o millor dit interrogants és, novament, el control que tinguem sobre els nostres pensaments, que podem emprar per a ocupar-nos d'ells. Si són resolubles ajudaran a trobar una solució i si no ho són a integrar-nos i adaptar-nos. Pensar constantment en el coronavirus pot fer que apareguin o s'accentuïn símptomes que incrementin el malestar emocional causant que cada cèl·lula del nostre cos reaccioni a tot allò que diu el nostre cervell.
