"-Vull que em concedeixis un crèdit","-Ho sento, no ho puc fer", "-L'adverteixo que si no ho fa hauré de prendre mesures", "-No entenc què vol dir...", "-Doncs que si no em dóna el crèdit em veuré obligat a follar-me la seva dona".
Original, divertit, entretingut, fresc i actual és el text "El crèdit" de Jordi Galceran que ahir es va proclamar guanyador de la primera edició del Torneig de Dramatúrgia Catalana. L'aspirant, Cristina Clemente que competia amb "La nostra Champions particular", es va veure clarament derrotada després de presentar un text modificat al llarg de les setmanes que incomprensiblement va arribar ahir a la final. El seu darrer intent de reblar el clau variant el final ja va ser massa i va resultar extremadament contraproduent. Probablement la final hauria estat molt més disputada si Galceran hagués competit amb Pere Riera (Red Pontiac), durament castigat a la primera semifinal que va lluitar contra Clemente per una mala interpretació del text per part dels actors.
Tanmateix la interpretació del text de Clemente per part de Rosa Renom i Pere Arquilué va ser senzillament sublim. Van ser capaços de treure substància de tots aquells passatges més fluixos de la història com també divertir i commoure a parts iguals al públic. Així i tot, Lluís Soler i Francesc Albiol van bordar "El crèdit" amb una interpretació sòlida i convincent que va portar Galceran a emportar-se el premi: un sopar per a dues persones al restaurant El Celler de Can Roca.
Un format d'èxit
Quan Jordi Casanovas va proposar al director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, que es fessin aquests "combats" de dramatúrgia segurament li va dir que seria un èxit. Potser Sunyer va creure que era una catxa (farol en castellà -referència a "El crèdit"-) però ha quedat demostrat que no era així. Els tornejos que setmana rere setmana s'han pogut veure a la Sala la Planeta han esdevingut tot un descobriment que s'ha traslladat mitjançant el boca-orella al llarg de la ciutat. La prova és que ahir la grada de la petita sala teatral es va quedar encara més petita del que ja és, afegint dues files de cadires al lateral del ring.
Es desconeix si les retallades també poden afectar futures edicions del torneig però seria bo que això no passes. Amb poques setmanes s'ha demostrat que una fórmula, per molt simple que pugui ser, també resulta efectiva.
Original, divertit, entretingut, fresc i actual és el text "El crèdit" de Jordi Galceran que ahir es va proclamar guanyador de la primera edició del Torneig de Dramatúrgia Catalana. L'aspirant, Cristina Clemente que competia amb "La nostra Champions particular", es va veure clarament derrotada després de presentar un text modificat al llarg de les setmanes que incomprensiblement va arribar ahir a la final. El seu darrer intent de reblar el clau variant el final ja va ser massa i va resultar extremadament contraproduent. Probablement la final hauria estat molt més disputada si Galceran hagués competit amb Pere Riera (Red Pontiac), durament castigat a la primera semifinal que va lluitar contra Clemente per una mala interpretació del text per part dels actors.
Tanmateix la interpretació del text de Clemente per part de Rosa Renom i Pere Arquilué va ser senzillament sublim. Van ser capaços de treure substància de tots aquells passatges més fluixos de la història com també divertir i commoure a parts iguals al públic. Així i tot, Lluís Soler i Francesc Albiol van bordar "El crèdit" amb una interpretació sòlida i convincent que va portar Galceran a emportar-se el premi: un sopar per a dues persones al restaurant El Celler de Can Roca.
Un format d'èxit
Quan Jordi Casanovas va proposar al director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, que es fessin aquests "combats" de dramatúrgia segurament li va dir que seria un èxit. Potser Sunyer va creure que era una catxa (farol en castellà -referència a "El crèdit"-) però ha quedat demostrat que no era així. Els tornejos que setmana rere setmana s'han pogut veure a la Sala la Planeta han esdevingut tot un descobriment que s'ha traslladat mitjançant el boca-orella al llarg de la ciutat. La prova és que ahir la grada de la petita sala teatral es va quedar encara més petita del que ja és, afegint dues files de cadires al lateral del ring.
Es desconeix si les retallades també poden afectar futures edicions del torneig però seria bo que això no passes. Amb poques setmanes s'ha demostrat que una fórmula, per molt simple que pugui ser, també resulta efectiva.
