Un equip de recerca internacional liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha documentat la cova prehistòrica amb ocupacions humanes intenses situada a més altitud coneguda fins ara als Pirineus.
El jaciment, conegut com a Cova 338 i situat a 2.235 metres sobre el nivell del mar a la vall de Núria (Queralbs), constitueix actualment el jaciment prehistòric d’alta muntanya més important documentat a la serralada. La recerca mostra que la cavitat va ser ocupada de manera reiterada entre el V mil·lenni aC i el final del I mil·lenni aC i aporta noves evidències sobre l’explotació dels recursos d’alta muntanya durant la prehistòria.
A més, la recerca qüestiona la idea tradicional que aquestes zones només van ser utilitzades de manera esporàdica o marginal. Les datacions indiquen que aquestes ocupacions es van produir en diverses fases diferenciades, separades per períodes d’abandonament, fet que apunta a un ús planificat i recurrent de l’espai.
L’estudi s’ha publicat a la revista científica ‘Frontiers in Environmental Archaelogy’ i ha estat liderat per Carlos Tornero, catedràtic del Departament de Prehistòria de al UAB i investigador de l’IPHES-CERCA. El treball ha comptat també amb la participació d’investigadors de l’IPHES-CERCA, la Universitat Rovira i Virgili, la de Granada, la Pompeu Fabra i la de les Illes Balears, entre altres institucions.
Ocupació intensa i organitzada en plena muntanya
Les excavacions en extensió dutes a terme entre 2021 i 2023 han revelat una seqüència arqueològica excepcional, amb nombroses estructures de combustió, restes faunístiques, fragments ceràmics i un conjunt destacat de minerals verds, probablement malaquita, un mineral ric en coure, explica Tornero. L’investigador destaca que, per primera vegada, als Pirineus es documenten ocupacions prehistòriques d’alta muntanya d’una intensitat significativa, caracteritzades per la reiteració d’activitats i per l’explotació directa de recursos minerals dins de la cavitat.
Entre els materials recuperats destaquen també dos penjolls, un d’elaborat amb una petxina marina i un altre amb una dent d’os bru, que evidencien pràctiques d’ornamentació personal. El primer presenta paral·lelismes amb altres jaciments de Catalunya, mentre que el segon és un element molt menys habitual, possiblement vinculat a un significat simbòlic específic.
“La Cova 338 ens obliga a replantejar el paper de l’alta muntanya en les societats prehistòriques dels Pirineus. Durant molt de temps s’ha assumit que aquests espais eren zones marginals. El que documentem aquí és una ocupació recurrent, amb activitats complexes i amb una clara explotació de recursos minerals”, destaca Carlos Tornero.
Les evidències recuperades indiquen que els fragments minerals eren introduïts a la cova i posteriorment fragmentats o processats a dins, fet que suggereix una explotació sistemàtica de minerals rics en coure en un entorn d’alta muntanya durant el neolític final i l’edat del bronze. Aquestes dades situen la Cova 338 entre les evidències més antigues conegudes amb aquest tipus d’activitat a l’Europa occidental.
L’anàlisi espacial del jaciment mostra una clara organització interna de les activitats, amb estructures i àrees diferenciades. En aquest sentit, els investigadors interpreten la cova com un espai logístic integrat dins de sistemes de mobilitat estacional ben estructurats, als quals les comunitats humanes tornaven de manera recurrent per desenvolupar activitats específiques.
La recerca s’emmarca en el projecte Arrels, un programa impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i liderat per la UAB i l’IPHES-CERCA, centrat en l’estudi de les arrels prehistòriques de la mobilitat i l’ocupació humana a l’Alt Ripollès.
Els investigadors destaquen que les excavacions d’aquesta cova han suposat un repte logístic important, ja que l’accés a la cavitat només és possible a peu des de la vall de Núria i no es pot utilitzar cap suport motoritzat, fet que ha obligat a transportar manualment tots els materials i sediments generats durant els treballs.
Els resultats obren noves línies de recerca sobre el paper dels ambients alpins en les societats prehistòriques i sobre les primeres formes d’explotació de recursos minerals a l’alta muntanya.
