Les persones que ahir es van aplegar a la sala Tourmix de Girona ho van fer, en gran part, atretes per la presencia de "Very Pomelo" que presentava el seu segon treball titulat 'Xurrac Asclat' davant un públic entregat. El seu directe va ser un total despropòsit a nivell tècnic que en cap moment va estar a l'alçada de la reputació que fa gala la formació de Barcelona. De la seva actuació se'n pot destacar poc i simplement van cobrir expedient, tot i que això no semblava importar gaire a les persones que es van apropar a la sala Tourmix, molt menys una colla de groupies que van llençar la seva roba interior al sextet.
Seguidament, amb considerable retard, pujaven a l'escenari "La iaia", el grup de Vic guanyador del VicSona (2009), Sona9 (2010) i premi al grup revelació que atorgava l'any passat la revista Enderrock. El líder de la formació, Ernest Crusats feia broma assegurant dalt de l'escenari que "mai hem tocat davant de tants borratxos" i, en realitat, no anava mal encaminat. És desconeix si l'anterior actuació va portar a la gent a tirar-se a la beguda però el cert és que gran part del concert de "La iaia" la tònica dominant va ser la d'un públic irrespectuós, cridaner i que semblaven tenir ganes de tot menys d'escoltar els osonencs. En un parell d'ocasions fins i tot es van llençar boles de paper contra el trio que es va mantenir impassible i no va fer cas a les provocacions. Patètic també el moment en que una fan de "Very Pomelo" va escridassar al trio perquè volia que li tornessin les calces que havia llençat al seu grup preferit i que es van quedar desolades damunt l'escenari.
L'ofici i la professionalitat de "La iaia" els va permetre desplegar la seva destresa musical interpretant una peça darrera l'altre i, malgrat demanar silenci (petició que va ser obviada per gairebé tothom) se'n van sortir satisfactòriament. Crusats, acompanyat per Jordi Casadesús i Jordi Torrents, van parlar i cantar sobre situacions quotidianes; una oda a la seva àvia, una història d'amor que ressorgia sota un arbre i una noia que passejava per la platja, entre d'altres.
La gairebé perfecte execució de cada cançó va servir per, al final, aplegar un nombre de persones davant de l'escenari que van cantar, ballar i gaudir de "La iaia" fins al final. A tall de curiositat destacar que venien d'actuar del Teatre Kursaal de Manresa, un concert que va donar inici a les 9 de la nit i els va obligar a venir corrents fins a Girona per ser a temps al seu altre compromís. Amb tot, no seria estrany que ben aviat aquests tres joves passin a ser caps de cartell de futurs concerts, una posició que es mereixen de forma indiscutible.
Seguidament, amb considerable retard, pujaven a l'escenari "La iaia", el grup de Vic guanyador del VicSona (2009), Sona9 (2010) i premi al grup revelació que atorgava l'any passat la revista Enderrock. El líder de la formació, Ernest Crusats feia broma assegurant dalt de l'escenari que "mai hem tocat davant de tants borratxos" i, en realitat, no anava mal encaminat. És desconeix si l'anterior actuació va portar a la gent a tirar-se a la beguda però el cert és que gran part del concert de "La iaia" la tònica dominant va ser la d'un públic irrespectuós, cridaner i que semblaven tenir ganes de tot menys d'escoltar els osonencs. En un parell d'ocasions fins i tot es van llençar boles de paper contra el trio que es va mantenir impassible i no va fer cas a les provocacions. Patètic també el moment en que una fan de "Very Pomelo" va escridassar al trio perquè volia que li tornessin les calces que havia llençat al seu grup preferit i que es van quedar desolades damunt l'escenari.
L'ofici i la professionalitat de "La iaia" els va permetre desplegar la seva destresa musical interpretant una peça darrera l'altre i, malgrat demanar silenci (petició que va ser obviada per gairebé tothom) se'n van sortir satisfactòriament. Crusats, acompanyat per Jordi Casadesús i Jordi Torrents, van parlar i cantar sobre situacions quotidianes; una oda a la seva àvia, una història d'amor que ressorgia sota un arbre i una noia que passejava per la platja, entre d'altres.
La gairebé perfecte execució de cada cançó va servir per, al final, aplegar un nombre de persones davant de l'escenari que van cantar, ballar i gaudir de "La iaia" fins al final. A tall de curiositat destacar que venien d'actuar del Teatre Kursaal de Manresa, un concert que va donar inici a les 9 de la nit i els va obligar a venir corrents fins a Girona per ser a temps al seu altre compromís. Amb tot, no seria estrany que ben aviat aquests tres joves passin a ser caps de cartell de futurs concerts, una posició que es mereixen de forma indiscutible.
