Tal i com explica el seu director, l'obra "podria confondre's amb una història tradicional anglesa, però està amanida d'una sèrie d'elements" que inquieten l'espectador i provoquen que es pregunti constantment si està entenent el que realment passa.
"Aquesta raresa facilita que el final de l'obra esdevingui una reflexió de cap a on estem anant com a societat". Per ser exactes, és aquesta raresa però també un gir narratiu el que expliquen de forma definitiva tot el 'subtext' de l'obra.
En essència, 'La ciutat' és la història d'una parella inicialment feliç, l'estabilitat de la qual comença a trontollar el dia en què el marit perd la seva feina, coincidint amb l'enamorament de la dona d'un escriptor erudit. Com s'ha dit, però, aquesta és només la façana de la narració.
En tot cas, el dramaturg britànic Martin Crimp no ofereix una resposta clara a la pregunta sobre el destí de la societat, simplement posa sobre la taula la gravetat dels canvis socials produïts arrel de la crisi econòmica global. I ho fa, malgrat tot, "d'una manera distesa i gens transcendental", en paraules de Muñoz.
Director, traductor, i seguidor de Crimp
L'ajudant de direcció de la Sala Beckett i responsable de 'L'Obrador' d'aquest espai escènic del barri de Gràcia, Víctor Muñoz, no és només el director de 'La ciutat' sinó també el traductor de l'obra.
Sobre la tasca de traduir i adaptar aquest text, Muñoz admet les dificultats que ha tingut. "Sembla un text molt senzill, apunta, de la mateixa manera que a escena sembla que no passi res d'excepcional a primera vista. Però t'adones que hi ha un 'joc', i que cal anar amb molt de compte per saber traslladar al català els moments d'ironia o sarcasme, i saber plasmar aquelles situacions aparentment intranscendents".
La Beckett i Crimp, una relació històrica
El director de la Sala Beckett, Toni Casares, ha confirmat que la relació del britànic Martin Crimp amb el teatre no és casual. Casares ha definit el dramaturg anglès com "el més interessant del teatre anglès contemporani" i l'ha batejat com "l'hereu de Harold Pinter".
Casares ha reivindicat la seva manera d'escriure teatre, amb textos carregats de profunditat i de missatge, sota una aparença formal amable. Aquesta no és la primera vegada que la Beckett programa textos de Crimp. Va ser l'any 2005 quan l'espai escènic va presentar les obres 'Atemptats contra la seva vida' i 'El camp', del dramaturg anglès, i posteriorment la sala va oferir un curs de lectures dels seus textos.
Al respecte, i més enllà de declarar el seu entusiasme envers Martin Crimp, Casares també ha apuntat que a la Sala Becket "li agrada tenir autors habituals
"Aquesta raresa facilita que el final de l'obra esdevingui una reflexió de cap a on estem anant com a societat". Per ser exactes, és aquesta raresa però també un gir narratiu el que expliquen de forma definitiva tot el 'subtext' de l'obra.
En essència, 'La ciutat' és la història d'una parella inicialment feliç, l'estabilitat de la qual comença a trontollar el dia en què el marit perd la seva feina, coincidint amb l'enamorament de la dona d'un escriptor erudit. Com s'ha dit, però, aquesta és només la façana de la narració.
En tot cas, el dramaturg britànic Martin Crimp no ofereix una resposta clara a la pregunta sobre el destí de la societat, simplement posa sobre la taula la gravetat dels canvis socials produïts arrel de la crisi econòmica global. I ho fa, malgrat tot, "d'una manera distesa i gens transcendental", en paraules de Muñoz.
Director, traductor, i seguidor de Crimp
L'ajudant de direcció de la Sala Beckett i responsable de 'L'Obrador' d'aquest espai escènic del barri de Gràcia, Víctor Muñoz, no és només el director de 'La ciutat' sinó també el traductor de l'obra.
Sobre la tasca de traduir i adaptar aquest text, Muñoz admet les dificultats que ha tingut. "Sembla un text molt senzill, apunta, de la mateixa manera que a escena sembla que no passi res d'excepcional a primera vista. Però t'adones que hi ha un 'joc', i que cal anar amb molt de compte per saber traslladar al català els moments d'ironia o sarcasme, i saber plasmar aquelles situacions aparentment intranscendents".
La Beckett i Crimp, una relació històrica
El director de la Sala Beckett, Toni Casares, ha confirmat que la relació del britànic Martin Crimp amb el teatre no és casual. Casares ha definit el dramaturg anglès com "el més interessant del teatre anglès contemporani" i l'ha batejat com "l'hereu de Harold Pinter".
Casares ha reivindicat la seva manera d'escriure teatre, amb textos carregats de profunditat i de missatge, sota una aparença formal amable. Aquesta no és la primera vegada que la Beckett programa textos de Crimp. Va ser l'any 2005 quan l'espai escènic va presentar les obres 'Atemptats contra la seva vida' i 'El camp', del dramaturg anglès, i posteriorment la sala va oferir un curs de lectures dels seus textos.
Al respecte, i més enllà de declarar el seu entusiasme envers Martin Crimp, Casares també ha apuntat que a la Sala Becket "li agrada tenir autors habituals
