El primer esbós del planejament urbanístic del sector de Sota Monestir -pendent de l'aprovació inicial i que de moment l'Ajuntament ha presentat a les entitats, experts i als grups municipals-, no satisfà Limnos, que considera insuficients les 2 hectàrees d'hortes que quedarien amb l'aplicació del pla. En una entrevista a l'ACN, el coordinador de l'entitat ecologista, Moisès Jordi, diu que el planejament hauria de convertir aquesta zona en "el pulmó verd" de Banyoles. Per contra, però, hi contempla una "important edificació", tot i que "Banyoles ja ha crescut molt en els últims anys", amb habitatges buits actualment, segons argumenta Jordi.
Així mateix, Limnos lamenta que el planejament creï poques zones verdes al voltant dels recs i els molins, a la vegada que demana que el pla inclogui el sector de Can Castañer i de la Cooperativa Agrícola, zones que considera que també caldria ordenar.
El planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir modifica el pla general del 1984, i s'ha d'incorporar posteriorment al nou POUM que s'està elaborant per regular la ciutat. El pla del 1984 ja definia el sector de Sota Monestir com a zona urbanitzable, però fins ara encara no s'ha desenvolupat. Aquest sector comprèn unes 25 hectàrees entre la riera Canaleta i la ronda Monestir, que constitueixen l'última zona de sòl urbanitzable de Banyoles on encara no s'ha edificat.
Més de mil anys de vida
Precisament per defensar aquesta zona d'hortes, una plataforma liderada per Limnos va impulsar ara fa 5 anys una campanya de recollida de signatures en favor de la preservació dels conreus. En el seu manifest la plataforma reivindicava els antics orígens dels horts, que es remunten al segle IX. En concret, una comunitat de monjos benedictins va crear una xarxa de recs de desguàs de l'Estany que va permetre dessecar els aiguamolls i aprofitar l'aigua per a usos agrícoles i industrials. La singularitat principal dels horts de Banyoles és la xarxa de regadiu, "la simplicitat i eficàcia" de la qual ha fet que hagi perdurat més de mil anys sense sofrir canvis importants, argumenta el text. Aquesta es basa en l'existència de nombrosos ramals secundaris dels recs principals, que possibiliten l'accés de l'aigua a pràcticament qualsevol indret.
El creixement urbanístic de Banyoles al llarg del segle XX, però, va comportar la regressió de l'espai agrícola i actualment el POUM qualifica com a urbanitzables la pràctica totalitat dels horts que es mantenen.
El manifest remarcava els valors històrics i culturals dels horts, que constitueixen un patrimoni etnològic "de primer ordre", amb elements que consideren que cal preservar vinculats al sistema de regadiu i a la xarxa de recs, com les parets de travertí, els bagants, les cadiretes, els rentadors o els ponts. També contemplava els seus valors mediambientals i paisatgístics, ja que és una reserva de biodiversitat, amb "moltíssimes espècies" conreades; algunes d'elles, varietats locals amb "un interès genètic molt important". Així mateix, la plataforma en defensava els valors socials i productius, ja que és "un lloc d'ocupació i de lleure de moltes persones, especialment gent gran", i produeix "aliments sans i de qualitat per a l'autoconsum o per als mercats propers". En subratllaven també la "forta potencialitat educativa, pedagògica i, fins i tot, lúdica".
El text demanava que es protegeixin els horts de Can Castañer, Sota Monestir, Can Boada, Guèmol i Mas Riera, i que s'elaborés un Pla Especial dels Horts de Banyoles per fixar mesures per millorar aquests espais i per promocionar el seu ús.
La major part de la Ciutat Jardí de Melianta, abandonada
D'altra banda, el coordinador de Limnos ha lamentat que cinc anys després que la Comissió d'Urbanisme de Girona donés llum verda a la construcció de 250 habitatges a la Ciutat Jardí de Melianta, a Fontcoberta, bona part dels solars de la urbanització estiguin "abandonats". Al voltant del 15% del sector està edificat, segons Limnos, i a la resta hi ha només solars "on creix la vegetació" i "sense perspectives d'urbanitzar-se a curt o mitjà termini".
Jordi ha recordat que en la fase d'al·legacions d'aquest projecte van demanar que la urbanització es fes per fases i que el sector anés creixent "segons la demanda", però que finalment es va fer tota al mateix moment. L'entitat ecologista també denunciava aleshores que es tirés endavant la Ciutat Jardí de Melianta sense que estigués en funcionament la depuradora, que a dia d'avui encara no està en marxa.
Així mateix, Limnos lamenta que el planejament creï poques zones verdes al voltant dels recs i els molins, a la vegada que demana que el pla inclogui el sector de Can Castañer i de la Cooperativa Agrícola, zones que considera que també caldria ordenar.
El planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir modifica el pla general del 1984, i s'ha d'incorporar posteriorment al nou POUM que s'està elaborant per regular la ciutat. El pla del 1984 ja definia el sector de Sota Monestir com a zona urbanitzable, però fins ara encara no s'ha desenvolupat. Aquest sector comprèn unes 25 hectàrees entre la riera Canaleta i la ronda Monestir, que constitueixen l'última zona de sòl urbanitzable de Banyoles on encara no s'ha edificat.
Més de mil anys de vida
Precisament per defensar aquesta zona d'hortes, una plataforma liderada per Limnos va impulsar ara fa 5 anys una campanya de recollida de signatures en favor de la preservació dels conreus. En el seu manifest la plataforma reivindicava els antics orígens dels horts, que es remunten al segle IX. En concret, una comunitat de monjos benedictins va crear una xarxa de recs de desguàs de l'Estany que va permetre dessecar els aiguamolls i aprofitar l'aigua per a usos agrícoles i industrials. La singularitat principal dels horts de Banyoles és la xarxa de regadiu, "la simplicitat i eficàcia" de la qual ha fet que hagi perdurat més de mil anys sense sofrir canvis importants, argumenta el text. Aquesta es basa en l'existència de nombrosos ramals secundaris dels recs principals, que possibiliten l'accés de l'aigua a pràcticament qualsevol indret.
El creixement urbanístic de Banyoles al llarg del segle XX, però, va comportar la regressió de l'espai agrícola i actualment el POUM qualifica com a urbanitzables la pràctica totalitat dels horts que es mantenen.
El manifest remarcava els valors històrics i culturals dels horts, que constitueixen un patrimoni etnològic "de primer ordre", amb elements que consideren que cal preservar vinculats al sistema de regadiu i a la xarxa de recs, com les parets de travertí, els bagants, les cadiretes, els rentadors o els ponts. També contemplava els seus valors mediambientals i paisatgístics, ja que és una reserva de biodiversitat, amb "moltíssimes espècies" conreades; algunes d'elles, varietats locals amb "un interès genètic molt important". Així mateix, la plataforma en defensava els valors socials i productius, ja que és "un lloc d'ocupació i de lleure de moltes persones, especialment gent gran", i produeix "aliments sans i de qualitat per a l'autoconsum o per als mercats propers". En subratllaven també la "forta potencialitat educativa, pedagògica i, fins i tot, lúdica".
El text demanava que es protegeixin els horts de Can Castañer, Sota Monestir, Can Boada, Guèmol i Mas Riera, i que s'elaborés un Pla Especial dels Horts de Banyoles per fixar mesures per millorar aquests espais i per promocionar el seu ús.
La major part de la Ciutat Jardí de Melianta, abandonada
D'altra banda, el coordinador de Limnos ha lamentat que cinc anys després que la Comissió d'Urbanisme de Girona donés llum verda a la construcció de 250 habitatges a la Ciutat Jardí de Melianta, a Fontcoberta, bona part dels solars de la urbanització estiguin "abandonats". Al voltant del 15% del sector està edificat, segons Limnos, i a la resta hi ha només solars "on creix la vegetació" i "sense perspectives d'urbanitzar-se a curt o mitjà termini".
Jordi ha recordat que en la fase d'al·legacions d'aquest projecte van demanar que la urbanització es fes per fases i que el sector anés creixent "segons la demanda", però que finalment es va fer tota al mateix moment. L'entitat ecologista també denunciava aleshores que es tirés endavant la Ciutat Jardí de Melianta sense que estigués en funcionament la depuradora, que a dia d'avui encara no està en marxa.
