En les passades eleccions, els socialistes van ser la força més votada a Girona (131.994 vots, el 39,53% del total) i van obtenir tres diputats. La segona força més votada va ser CiU que va assolir dos escons i va sumar 90.836 vots, el 27,21% del total. En tercer lloc va quedar ERC que es va fer amb el sisè diputat que li pertoca a la demarcació de Girona (44.030 vots, 13,19% del total) i la quarta força va ser el PPC que no va aconseguir escó i que va tenir 40.722 vots. La cinquena força va ser ICV que va tenir 10.727 vots, el 3,21%.
El PSC ha estat la força més votada a les generals a la demarcació de Girona durant els últims deu anys però arriben a la nova cita a les urnes havent perdut suport en les darreres eleccions i amb les enquestes a nivell estatal en contra. El repte dels socialistes és tornar a ser el partit que acumuli més vots i mantenir els tres diputats que va aconseguir en les darreres eleccions. La que ha estat candidata durant vuit anys, Montse Palma, ha decidit deixar la política i això va obrir un debat intern sobre qui l'havia de succeir. El fins ara número 2, Àlex Sàez, optava a encapçalar la llista però l'exalcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, es va erigir com a possible candidata. Les bases del partit a Girona han optat per la continuïtat i han triat a Sàez com a candidat. Pineda ocupa el número 2.
Des dels comicis del 2000, CiU no guanya les eleccions generals a la demarcació de Girona i en aquestes eleccions té l'oportunitat de demostrar si és capaç de mantenir l'embranzida que ha agafat en les eleccions al Parlament i també a les municipals quan, per primera vegada en democràcia, CiU va guanyar les eleccions a la demarcació. El 2008 CiU va quedar a poc més de 41.000 vots dels socialistes, que van obtenir tres escons. Si millora resultats, podria passar a ser la força gironina amb més diputats a Madrid. Jordi Xuclà i Montserrat Surroca, per aquest ordre, tornen a encapçalar la llista gironina.
El repte de republicans i populars
Per la seva banda, ERC afronta les eleccions en plena crisi de resultats, amb nova direcció del partit i també amb canvi de cap de llista per Girona. Francesc Canet tampoc no repeteix i l'exalcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà, és la nova candidata. ERC ha presentat candidatura juntament amb Reagrupament i el clar objectiu és remuntar després de la batzacada de les eleccions municipals, quan fins i tot van quedar fora d'ajuntaments com els de Girona i Salt, i als darrers comicis al Parlament quan va passar de quatre a només dos diputats.
El PPC només ha obtingut representació per Girona una vegada, en les eleccions del 2000 i la va perdre al 2004. Aquestes eleccions, la direcció del PPC ha afirmat que és "absolutament prioritari" aconseguir l'escó per Girona, l'únic territori de l'Estat on el PP no té representació al Congrés. L'actual presidenta del populars a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va encapçalar la llista en els comicis de 2008 però no va aconseguir superar ERC que es va fer amb el diputat. Ara la llista la lidera Enric Millo, actual portaveu del grup del PPC al Parlament de Catalunya.
Per part d'ICV-EUiA, cinquena força en les eleccions del 2008, l'exdirector dels serveis territorials d'Interior a Girona, Marc Vidal, és el candidat. Els ecosocialistes no han aconseguit mai suficients vots a la demarcació per obtenir un representant gironí al Congrés dels Diputats. Vidal intentarà aprovar l'assignatura pendent que el seu predecessor com a cap de llista en les eleccions del 2008, Biel Jover, no va aconseguir.
Les passades eleccions van votar a Girona 489.572 persones i hi va haver una abstenció del 31,25% (152.955 vots). Del total de vots emesos, el 99,19% van ser vàlids, el 0,81% nuls i el 1,71% en blanc.
Les infraestructures, protagonistes de la campanya
Les infraestructures marcaran bona part de la campanya dels partits a Girona. Una de les obres que més debats ha protagonitzat ha estat el desdoblament de la N-II que avança a un ritme d'execució molt per sota de les previsions. En els darrers vuit anys, només s'han inaugurat vuit quilòmetres entre Caldes de Malavella i Fornells de la Selva i les obres tant en els trams sud, fins a Maçanet, com en el tram nord, entre Medinyà i Orriols, estan empantanegades. Al sud, les obres es van aturar fa més de dos anys perquè una de les adjudicatàries va fer fallida i l'altra, va abandonar l'obra. L'Estat ha anunciat l'adjudicació dels treballs al tram Caldes-Sils per a aquest novembre. Al nord, el Ministeri de Foment les va aturar a causa de la crisi i la retallada en infraestructures, i no hi ha data per a la represa.
Dins l'àmbit de les infraestructures viàries, una altra de les obres que centrarà la campanya serà l'accés nord de l'autopista AP-7 a Figueres. Aquest enllaç fa tres dècades que està pendent d'acabar i Foment, aprofitant les obres d'ampliació de l'autopista, s'havia compromès a desencallar-lo. Fa pocs dies, però, l'executiu estatal s'ha fet enrere i ha tornat a endarrerir els treballs d'aquest enllaç.
A la demarcació, els partits també hauran d'explicar quines són les seves propostes per a la N-260. I és que els projectes que engloba aquesta carretera, que creua la demarcació des de la Cerdanya fins a l'Alt Empordà, afecten bona part del territori. Entre d'altres, caldrà veure quines són les propostes per al desdoblament de la N-260 entre Besalú i Figueres, el túnel de Toses amb la variant de Ribes de Freser inclosa, i el condicionament del tram entre Olot i Ripoll amb les variants d'aquestes dues ciutats i també de Sant Joan de les Abadesses.
De totes aquestes obres, però, una de les que ha centrat més promeses polítiques ha estat la construcció del túnel de Toses. Aquesta infraestructura ha d'evitar els més de 50 quilòmetres de corbes de la collada de Toses i, per tant, milloraria substancialment la connexió des del Ripollès a les estacions d'esquí de la Molina i la Masella i també amb els municipis de la Cerdanya. L'obra, però, requereix d'inversió milionària i cap govern estatal l'ha desencallat mai, malgrat les promeses fetes en campanya.
El futur de l'aeroport també és un dels temes que s'haurà de desencallar amb l'entrada del nou govern. El desacord entre Ryanair i la Generalitat ha causat una davallada de passatgers important a les instal·lacions de Vilobí d'Onyar. Aquesta situació ha despertat un altre debat: el model de gestió. El govern socialista ha reconegut públicament la voluntat d'estendre la mà a la Generalitat i les institucions del territori per crear una societat filial d'Aena a l'aeroport de Vilobí que en millori la gestió. Ara bé, no s'han fet més passos perquè aquesta nova fórmula sigui una realitat i haurà de ser el nou govern estatal qui impulsi, o no, aquestes negociacions.
Les infraestructures ferroviàries també tenen un paper clau en la campanya a Girona. Les obres del TAV s'estan executant a les comarques gironines i el compromís de l'executiu socialista és que els trens d'alta velocitat ja arribin a la frontera a finals del 2012. Ara bé, de la línia del TAV en pengen altres obres com la construcció de la nova estació a Girona (en procés) i el soterrament del tren convencional, que ha de comportar també l'enderroc del viaducte a la ciutat.
Els diferents partits hauran d'explicar en campanya els compromisos que arrenquen als seus líders entorn el soterrament del tren convencional i, especialment, de l'enderroc del viaducte. El govern del PSOE va assegurar que aquestes obres es farien però deixa la presidència de l'Estat sense ni tan sols tenir fet el projecte per soterrar el tren convencional, una obra que des del territori s'havia demanat que s'executés immediatament després que acabés la de 'alta velocitat.
El corredor mediterrani i les obres que comporta aquest projecte a la demarcació també seran protagonistes de la campanya. I sobretot, després de les eleccions, el nou executiu estatal haurà de posar calendari als treballs. El Govern de la Generalitat ja ha demanat que, entre ara i el 2015, es prioritzi l'estesa del terrer carril fins a Portbou (Alt Empordà).
El PSC ha estat la força més votada a les generals a la demarcació de Girona durant els últims deu anys però arriben a la nova cita a les urnes havent perdut suport en les darreres eleccions i amb les enquestes a nivell estatal en contra. El repte dels socialistes és tornar a ser el partit que acumuli més vots i mantenir els tres diputats que va aconseguir en les darreres eleccions. La que ha estat candidata durant vuit anys, Montse Palma, ha decidit deixar la política i això va obrir un debat intern sobre qui l'havia de succeir. El fins ara número 2, Àlex Sàez, optava a encapçalar la llista però l'exalcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, es va erigir com a possible candidata. Les bases del partit a Girona han optat per la continuïtat i han triat a Sàez com a candidat. Pineda ocupa el número 2.
Des dels comicis del 2000, CiU no guanya les eleccions generals a la demarcació de Girona i en aquestes eleccions té l'oportunitat de demostrar si és capaç de mantenir l'embranzida que ha agafat en les eleccions al Parlament i també a les municipals quan, per primera vegada en democràcia, CiU va guanyar les eleccions a la demarcació. El 2008 CiU va quedar a poc més de 41.000 vots dels socialistes, que van obtenir tres escons. Si millora resultats, podria passar a ser la força gironina amb més diputats a Madrid. Jordi Xuclà i Montserrat Surroca, per aquest ordre, tornen a encapçalar la llista gironina.
El repte de republicans i populars
Per la seva banda, ERC afronta les eleccions en plena crisi de resultats, amb nova direcció del partit i també amb canvi de cap de llista per Girona. Francesc Canet tampoc no repeteix i l'exalcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà, és la nova candidata. ERC ha presentat candidatura juntament amb Reagrupament i el clar objectiu és remuntar després de la batzacada de les eleccions municipals, quan fins i tot van quedar fora d'ajuntaments com els de Girona i Salt, i als darrers comicis al Parlament quan va passar de quatre a només dos diputats.
El PPC només ha obtingut representació per Girona una vegada, en les eleccions del 2000 i la va perdre al 2004. Aquestes eleccions, la direcció del PPC ha afirmat que és "absolutament prioritari" aconseguir l'escó per Girona, l'únic territori de l'Estat on el PP no té representació al Congrés. L'actual presidenta del populars a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va encapçalar la llista en els comicis de 2008 però no va aconseguir superar ERC que es va fer amb el diputat. Ara la llista la lidera Enric Millo, actual portaveu del grup del PPC al Parlament de Catalunya.
Per part d'ICV-EUiA, cinquena força en les eleccions del 2008, l'exdirector dels serveis territorials d'Interior a Girona, Marc Vidal, és el candidat. Els ecosocialistes no han aconseguit mai suficients vots a la demarcació per obtenir un representant gironí al Congrés dels Diputats. Vidal intentarà aprovar l'assignatura pendent que el seu predecessor com a cap de llista en les eleccions del 2008, Biel Jover, no va aconseguir.
Les passades eleccions van votar a Girona 489.572 persones i hi va haver una abstenció del 31,25% (152.955 vots). Del total de vots emesos, el 99,19% van ser vàlids, el 0,81% nuls i el 1,71% en blanc.
Les infraestructures, protagonistes de la campanya
Les infraestructures marcaran bona part de la campanya dels partits a Girona. Una de les obres que més debats ha protagonitzat ha estat el desdoblament de la N-II que avança a un ritme d'execució molt per sota de les previsions. En els darrers vuit anys, només s'han inaugurat vuit quilòmetres entre Caldes de Malavella i Fornells de la Selva i les obres tant en els trams sud, fins a Maçanet, com en el tram nord, entre Medinyà i Orriols, estan empantanegades. Al sud, les obres es van aturar fa més de dos anys perquè una de les adjudicatàries va fer fallida i l'altra, va abandonar l'obra. L'Estat ha anunciat l'adjudicació dels treballs al tram Caldes-Sils per a aquest novembre. Al nord, el Ministeri de Foment les va aturar a causa de la crisi i la retallada en infraestructures, i no hi ha data per a la represa.
Dins l'àmbit de les infraestructures viàries, una altra de les obres que centrarà la campanya serà l'accés nord de l'autopista AP-7 a Figueres. Aquest enllaç fa tres dècades que està pendent d'acabar i Foment, aprofitant les obres d'ampliació de l'autopista, s'havia compromès a desencallar-lo. Fa pocs dies, però, l'executiu estatal s'ha fet enrere i ha tornat a endarrerir els treballs d'aquest enllaç.
A la demarcació, els partits també hauran d'explicar quines són les seves propostes per a la N-260. I és que els projectes que engloba aquesta carretera, que creua la demarcació des de la Cerdanya fins a l'Alt Empordà, afecten bona part del territori. Entre d'altres, caldrà veure quines són les propostes per al desdoblament de la N-260 entre Besalú i Figueres, el túnel de Toses amb la variant de Ribes de Freser inclosa, i el condicionament del tram entre Olot i Ripoll amb les variants d'aquestes dues ciutats i també de Sant Joan de les Abadesses.
De totes aquestes obres, però, una de les que ha centrat més promeses polítiques ha estat la construcció del túnel de Toses. Aquesta infraestructura ha d'evitar els més de 50 quilòmetres de corbes de la collada de Toses i, per tant, milloraria substancialment la connexió des del Ripollès a les estacions d'esquí de la Molina i la Masella i també amb els municipis de la Cerdanya. L'obra, però, requereix d'inversió milionària i cap govern estatal l'ha desencallat mai, malgrat les promeses fetes en campanya.
El futur de l'aeroport també és un dels temes que s'haurà de desencallar amb l'entrada del nou govern. El desacord entre Ryanair i la Generalitat ha causat una davallada de passatgers important a les instal·lacions de Vilobí d'Onyar. Aquesta situació ha despertat un altre debat: el model de gestió. El govern socialista ha reconegut públicament la voluntat d'estendre la mà a la Generalitat i les institucions del territori per crear una societat filial d'Aena a l'aeroport de Vilobí que en millori la gestió. Ara bé, no s'han fet més passos perquè aquesta nova fórmula sigui una realitat i haurà de ser el nou govern estatal qui impulsi, o no, aquestes negociacions.
Les infraestructures ferroviàries també tenen un paper clau en la campanya a Girona. Les obres del TAV s'estan executant a les comarques gironines i el compromís de l'executiu socialista és que els trens d'alta velocitat ja arribin a la frontera a finals del 2012. Ara bé, de la línia del TAV en pengen altres obres com la construcció de la nova estació a Girona (en procés) i el soterrament del tren convencional, que ha de comportar també l'enderroc del viaducte a la ciutat.
Els diferents partits hauran d'explicar en campanya els compromisos que arrenquen als seus líders entorn el soterrament del tren convencional i, especialment, de l'enderroc del viaducte. El govern del PSOE va assegurar que aquestes obres es farien però deixa la presidència de l'Estat sense ni tan sols tenir fet el projecte per soterrar el tren convencional, una obra que des del territori s'havia demanat que s'executés immediatament després que acabés la de 'alta velocitat.
El corredor mediterrani i les obres que comporta aquest projecte a la demarcació també seran protagonistes de la campanya. I sobretot, després de les eleccions, el nou executiu estatal haurà de posar calendari als treballs. El Govern de la Generalitat ja ha demanat que, entre ara i el 2015, es prioritzi l'estesa del terrer carril fins a Portbou (Alt Empordà).
