Amb el cap molt clar i les emocions a flor de pell, una de les tres filles del desaparegut Ernest Lluch valora com a una "oportunitat històrica" aquest anunci del final de l'activitat armada d'ETA. Era la notícia que portaven esperant feia molt de temps i per fi ha arribat el moment. La va rebre per sorpresa, mentre conduïa de camí cap a casa i a través de la ràdio. "Vaig fer un crit d'hurra i em vaig posar a plorar a dins del cotxe; la meva filla em va preguntar per què estava trista i li vaig dir: No filla, ploro perquè estic contenta", explica en una entrevista a l'ACN.
En arribar a casa, el telèfon no va parar de sonar. Amics i familiars es donaven l'enhorabona tot dient que s'havia acabat i va haver d'explicar-li a la seva filla el que passava per què no entenia res. Des d'aquell moment, Eulàlia explica que se li han començat a ajuntar imatges del seu pare -"són gairebé onze anys de patiment", diu- i també li han vingut al cap frases d'ell i records de com passejava per Maià de Montcal, un indret de "les Garrotxes de l'Empordà", segons deia, que ara fa 44 anys el va captivar. Va decidir comprar-hi una casa que després visitaria per trobar estones per descansar i escriure.
La casualitat ha volgut que Eulàlia es trobés just en un dels indrets que el seu pare "més estimava" i de fet, és el lloc on va escollir ser enterrat. "Trobar-me a Maià en el moment del final d'ETA m'ha permès un simbolisme immediat", expica la filla, i aquest matí a primera hora ha sentit la "necessitat" de portar-li una rosa vermella en nom de la família per dir-li, "S'ha acabat, pare, i ara els hi toca parlar", assenyala emocionada, i afegeix: "Crec que estaria encantat".
La convicció del diàleg per arribar al final d'ETA
Una de les coses que més recorda del seu pare, quan els parlava del tema del terrorisme, és la seva "ferma convicció" que s'acabaria "un dia o altre" i que la manera seria a través del diàleg i "amb concessions d'una banda i l'altra". I de fet, recorda, la paraula "diàleg" i "Ernest Lluch" han anat de la mà i encara perdura.
Preguntada pel perdó als autors que van matar el seu pare, contesta així: "No m'he plantejat si els he perdonat, suposo que els tinc perdonats perquè el que no vull és viure amb ràbia, ira i amb ganes de venjança perquè així no es viu". I continua: "No em cal que em demanin perdó personalment, el perdó el tindran demostrant que se n'arrepenteixen, que definitivament ho deixen i que no maten ni extorqueixen a ningú més i la societat pot viure amb pau i pot fer la seva via democràticament".
Una oportunitat irrepetible que cal aprofitar
L'anunci que va fer ahir la banda és una oportunitat única, la "definitiva", vol pensar l'Eulàlia, que no pot evitar sentir una certa por a que el procés s'estronqui. Per això, demana que la feina la facin els professionals, gent que tingui "el cap fred", i que no tinguin pressa. Reconeix que hi ha "moltes esperances dipositades" però creu que les "víctimes no s'hi han de ficar" perquè "no és la seva feina" i preveu que serà un procés "difícil" i segurament "dolorós" perquè se sentiran o es veuran coses que no agradaran. Malgrat tot, té clar que caldrà "ser generosos" i "posar-nos una mica a la pell de l'altra" per poder "dormir tots tranquils".
La democràcia ha de fer el seu procés, considera, i per aixó ara és l'hora de deixar-los demostrar que "volen formar-ne part". Per Eulàlia, "fins ara hi havia uns que matàvem i uns altres que eren matats; hi havia una desigualtat. Se'ls hi ha de donar l'oportunitat d'entrar al joc democràtic". Si s'aconsegueix, haurà valgut la pena. "Tots hem de patir una mica, però la fita final és que això s'acabi i crec que això val tots els patiments", conclou.
En arribar a casa, el telèfon no va parar de sonar. Amics i familiars es donaven l'enhorabona tot dient que s'havia acabat i va haver d'explicar-li a la seva filla el que passava per què no entenia res. Des d'aquell moment, Eulàlia explica que se li han començat a ajuntar imatges del seu pare -"són gairebé onze anys de patiment", diu- i també li han vingut al cap frases d'ell i records de com passejava per Maià de Montcal, un indret de "les Garrotxes de l'Empordà", segons deia, que ara fa 44 anys el va captivar. Va decidir comprar-hi una casa que després visitaria per trobar estones per descansar i escriure.
La casualitat ha volgut que Eulàlia es trobés just en un dels indrets que el seu pare "més estimava" i de fet, és el lloc on va escollir ser enterrat. "Trobar-me a Maià en el moment del final d'ETA m'ha permès un simbolisme immediat", expica la filla, i aquest matí a primera hora ha sentit la "necessitat" de portar-li una rosa vermella en nom de la família per dir-li, "S'ha acabat, pare, i ara els hi toca parlar", assenyala emocionada, i afegeix: "Crec que estaria encantat".
La convicció del diàleg per arribar al final d'ETA
Una de les coses que més recorda del seu pare, quan els parlava del tema del terrorisme, és la seva "ferma convicció" que s'acabaria "un dia o altre" i que la manera seria a través del diàleg i "amb concessions d'una banda i l'altra". I de fet, recorda, la paraula "diàleg" i "Ernest Lluch" han anat de la mà i encara perdura.
Preguntada pel perdó als autors que van matar el seu pare, contesta així: "No m'he plantejat si els he perdonat, suposo que els tinc perdonats perquè el que no vull és viure amb ràbia, ira i amb ganes de venjança perquè així no es viu". I continua: "No em cal que em demanin perdó personalment, el perdó el tindran demostrant que se n'arrepenteixen, que definitivament ho deixen i que no maten ni extorqueixen a ningú més i la societat pot viure amb pau i pot fer la seva via democràticament".
Una oportunitat irrepetible que cal aprofitar
L'anunci que va fer ahir la banda és una oportunitat única, la "definitiva", vol pensar l'Eulàlia, que no pot evitar sentir una certa por a que el procés s'estronqui. Per això, demana que la feina la facin els professionals, gent que tingui "el cap fred", i que no tinguin pressa. Reconeix que hi ha "moltes esperances dipositades" però creu que les "víctimes no s'hi han de ficar" perquè "no és la seva feina" i preveu que serà un procés "difícil" i segurament "dolorós" perquè se sentiran o es veuran coses que no agradaran. Malgrat tot, té clar que caldrà "ser generosos" i "posar-nos una mica a la pell de l'altra" per poder "dormir tots tranquils".
La democràcia ha de fer el seu procés, considera, i per aixó ara és l'hora de deixar-los demostrar que "volen formar-ne part". Per Eulàlia, "fins ara hi havia uns que matàvem i uns altres que eren matats; hi havia una desigualtat. Se'ls hi ha de donar l'oportunitat d'entrar al joc democràtic". Si s'aconsegueix, haurà valgut la pena. "Tots hem de patir una mica, però la fita final és que això s'acabi i crec que això val tots els patiments", conclou.
