"Lamparetes" és el setè disc en la trajectòria d’Antònia Font. Els seus seguidors esperaven delerosos aquest nou treball, que no ha decebut i que compleix les expectatives des de la primera fins a la darrera cançó. Un àlbum que, com és habitual en els mallorquins, té una mica de tot: un divertit homenatge a Mallorca (Islas Baleares), una oda (o no) al progrés (Coses modernes), una cançó d’amor (Calgary 88), un hit vitalista i surrealista (Me sobren paraules) o un tema dedicat a Clint Eastwood, entre d’altres.
Antònia Font ens retorna al seu particular món musical, ple de referències de la cultura popular, en el qual el que és heroic es torna banal (Clint Eastwood) i el que és trivial es converteix en èpic (Boreal). Unes lletres que en aquest disc deixen potser part del surrealisme al qual ens tenien acostumats per explicar històries més properes, sempre fidels al seu estil vitalista, lluminós i sorprenent. Pop sense prejudicis i sense fisures que Antònia Font edita amb el seu segell Robot Innocent.
Antònia Font
El grup va néixer l’any 1997 amb l’edició d’una primera maqueta i poc després arriba el primer àlbum amb el títol genèric d’Antònia Font (1999), en el qual la formació ja s’endinsa en un estil narratiu propi amb astronautes, viatges fabulosos i al·lusions quotidianes. Posteriorment edita A Rússia (2001), que es convertirà en Disc català de l’any a RNE-4 i que consolida Antònia Font com a fenomen local. El tercer disc, Alegria (2002), rep nombrosos premis, els porta de gira per tot l’Estat espanyol i els consolida com un dels grups de referència pop a Catalunya.
Amb Taxi (2004) tornen a repetir l’èxit anterior, però augmentat amb més premis i concerts. Després arriba Batiscafo Katiuscas (2006), un retorn al pop més clàssic que suposa la consagració comercial del grup. Finalment, l’any 2007 edita Coser i Cantar, un doble CD recopilatori on el seus temes prenen una nova dimensió en estar interpretats per la Bratislava Symphony Orchestra, sota la direcció musical de Miquel Àngel Aguiló.
Antònia Font ens retorna al seu particular món musical, ple de referències de la cultura popular, en el qual el que és heroic es torna banal (Clint Eastwood) i el que és trivial es converteix en èpic (Boreal). Unes lletres que en aquest disc deixen potser part del surrealisme al qual ens tenien acostumats per explicar històries més properes, sempre fidels al seu estil vitalista, lluminós i sorprenent. Pop sense prejudicis i sense fisures que Antònia Font edita amb el seu segell Robot Innocent.
Antònia Font
El grup va néixer l’any 1997 amb l’edició d’una primera maqueta i poc després arriba el primer àlbum amb el títol genèric d’Antònia Font (1999), en el qual la formació ja s’endinsa en un estil narratiu propi amb astronautes, viatges fabulosos i al·lusions quotidianes. Posteriorment edita A Rússia (2001), que es convertirà en Disc català de l’any a RNE-4 i que consolida Antònia Font com a fenomen local. El tercer disc, Alegria (2002), rep nombrosos premis, els porta de gira per tot l’Estat espanyol i els consolida com un dels grups de referència pop a Catalunya.
Amb Taxi (2004) tornen a repetir l’èxit anterior, però augmentat amb més premis i concerts. Després arriba Batiscafo Katiuscas (2006), un retorn al pop més clàssic que suposa la consagració comercial del grup. Finalment, l’any 2007 edita Coser i Cantar, un doble CD recopilatori on el seus temes prenen una nova dimensió en estar interpretats per la Bratislava Symphony Orchestra, sota la direcció musical de Miquel Àngel Aguiló.
