El cicle 'Papers de periodistes', que se celebrarà fins al 22 de desembre, consistirà en deu sessions, que són, a més de la dedicada a Carles Rahola: 'Josep M. Lladó. Brillant periodista republicà, reprimit pel franquisme', a càrrec de Josep Maria Cadena; 'Agustí Calvet, Gaziel, periodista (1910-1939): noves dades, nous documents', a càrrec de Manuel Llanas; 'Josep Pla: Impactes del primer periodista modern català', a càrrec de Josep M. Casasús; 'Joaquim Ventalló i Vergés, el periodisme republicà compromès', a càrrec de Pau Vinyes i Roig; 'Just Cabot: el periodisme escapçat, la Catalunya impossible'; 'Josep Maria de Sagarra, articulista', a càrrec de Narcís Garolera; 'Eugeni Xammar, catalanisme i cosmopolitisme. Què és el que no hem llegit d’ell encara?', a càrrec de Quim Torra; 'Lluís Capdevila. La passió de l’escriptura i la llibertat', a càrrec de Josep M. Figueres, i 'Domènech de Bellmunt, el primer reporter de Catalunya', a càrrec de Francesc Canosa Farran.
El cicle està coordinat per Josep M. Figueres, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), membre de la Junta de Govern de la Societat Catalana de Comunicació i membre del Consell Assessor de la Fundació Moret Marguí. Segons apunten els organitzadors, el cicle té per objectiu "conèixer més de prop uns noms rellevants del periodisme i acostar-nos també als seus papers privats, que al capdavall també són públics, atès que sovint foren redactats amb voluntat de difusió". Entre altres, hi ha els papers de presó de Carles Rahola o les memòries inèdites de Lluís Capdevila. Papers que, en definitiva, són "un testimoni vital tràgic i emocionant".
El cicle està coordinat per Josep M. Figueres, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), membre de la Junta de Govern de la Societat Catalana de Comunicació i membre del Consell Assessor de la Fundació Moret Marguí. Segons apunten els organitzadors, el cicle té per objectiu "conèixer més de prop uns noms rellevants del periodisme i acostar-nos també als seus papers privats, que al capdavall també són públics, atès que sovint foren redactats amb voluntat de difusió". Entre altres, hi ha els papers de presó de Carles Rahola o les memòries inèdites de Lluís Capdevila. Papers que, en definitiva, són "un testimoni vital tràgic i emocionant".
