Els dos estudis han estat presentats aquest dimarts a Barcelona per part del director de l'ICRA, Damià Barceló, el subdirector, Sergi Sabater, i un investigador, Vicenç Acuña. Els estudis s'emmarquen dins del projecte SCARCE, finançat pel govern espanyol i que a més de l'Ebre i el Llobregat també inclou el Xúquer i el Guadalquivir. El projecte durarà cinc anys i actualment s'està al final del segon any.
L'estudi sobre l'Ebre ha inclòs la recollida de mostres en una vintena de punts de tot el riu i els seus principals afluents. S'ha detectat que la major aportació de fàrmacs procedeixen de les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR), prop de grans zones urbanes.
La mitjana de concentració, per gairebé tots els fàrmacs, és d'entre 50 i 100 nanograms per litre d'aigua. A això, s'hi hauria d'afegir el 30% addicional que es troba a les partícules en suspensió i els sediments. Els fàrmacs més habituals són els antiinflamatoris, ja que la població els pot consumir sense recepta, però els més perillosos són els antibiòtics. Una alta concentració de fàrmacs pot portar a problemes cardiovasculars als peixos i defectes en el moviment de les aletes.
Per tot això, Dalmau ha demanat a la població que no llenci al vàter medicaments caducats, que es millori el tractament a les depuradores, que es controlin més els residus dels hospitals, que els metges receptin medicaments més biodegradables i que les granges d'animals subministrin menys i de forma més eficient els antibiòtics.
Aquesta contaminació dels sediments no és perillosa pel consum humà si no es beu molta aigua directament dels pous. A més, l'ICRA ha detectat que al tram català de l'Ebre la contaminació és una mica inferior als trams mitjà i alt, ja que el cabal del riu ajuda a dissoldre més els contaminants.
Pel que fa al Llobregat, s'ha volgut calcular, per primer cop a l'estat, el valor econòmic dels anomenats serveis ecosistèmics del riu, o sigui, els beneficis econòmics que el riu aporta pel simple fet d'existir. El valor més important és el subministrament d'aigua de boca, que en el cas del Llobregat es calcula en una mitjana anual de 1.000 milions d'euros, tenint en compte anys plujosos i de sequera. La producció d'energia hidroelèctrica, molt important en alguns rius, és de nou milions d'euros.
Els altres dos serveis ecosistèmics bàsics que s'han calculat són més aviat d'estalvi. La retenció de sediments abans que aquests arribin als embassaments suposa un estalvi d'uns deu milions d'euros, ja que evita haver-los de dragar i això allarga la vida útil dels pantans.
Per últim, l'autodepuració de nutrients es calcula en uns 146 milions d'euros, ja que és el que s'estima que s'estalvien les plantes de potabilització d'aigua per abastament humà. Els ecosistemes terrestres retenen unes 8.400 tones de nitrat anualment, i el riu en reté unes 2.000 tones, un 23%. En el cas del fòsfor, la retenció arriba al 62%, i només la xarxa fluvial pròpiament dita en reté el 40%.
El valor d'aquests serveis no és constant a tot el riu, sinó que varia en funció del tram. A la part alta del Llobregat, per exemple, es produeixen més de 7.000 euros per hectàrea i any, sobretot per la producció hidroelèctrica i el fort subministrament d'aigua. A les zones més poblades, la retenció de nutrients disminueix considerablement.
L'estudi sobre l'Ebre ha inclòs la recollida de mostres en una vintena de punts de tot el riu i els seus principals afluents. S'ha detectat que la major aportació de fàrmacs procedeixen de les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR), prop de grans zones urbanes.
La mitjana de concentració, per gairebé tots els fàrmacs, és d'entre 50 i 100 nanograms per litre d'aigua. A això, s'hi hauria d'afegir el 30% addicional que es troba a les partícules en suspensió i els sediments. Els fàrmacs més habituals són els antiinflamatoris, ja que la població els pot consumir sense recepta, però els més perillosos són els antibiòtics. Una alta concentració de fàrmacs pot portar a problemes cardiovasculars als peixos i defectes en el moviment de les aletes.
Per tot això, Dalmau ha demanat a la població que no llenci al vàter medicaments caducats, que es millori el tractament a les depuradores, que es controlin més els residus dels hospitals, que els metges receptin medicaments més biodegradables i que les granges d'animals subministrin menys i de forma més eficient els antibiòtics.
Aquesta contaminació dels sediments no és perillosa pel consum humà si no es beu molta aigua directament dels pous. A més, l'ICRA ha detectat que al tram català de l'Ebre la contaminació és una mica inferior als trams mitjà i alt, ja que el cabal del riu ajuda a dissoldre més els contaminants.
Pel que fa al Llobregat, s'ha volgut calcular, per primer cop a l'estat, el valor econòmic dels anomenats serveis ecosistèmics del riu, o sigui, els beneficis econòmics que el riu aporta pel simple fet d'existir. El valor més important és el subministrament d'aigua de boca, que en el cas del Llobregat es calcula en una mitjana anual de 1.000 milions d'euros, tenint en compte anys plujosos i de sequera. La producció d'energia hidroelèctrica, molt important en alguns rius, és de nou milions d'euros.
Els altres dos serveis ecosistèmics bàsics que s'han calculat són més aviat d'estalvi. La retenció de sediments abans que aquests arribin als embassaments suposa un estalvi d'uns deu milions d'euros, ja que evita haver-los de dragar i això allarga la vida útil dels pantans.
Per últim, l'autodepuració de nutrients es calcula en uns 146 milions d'euros, ja que és el que s'estima que s'estalvien les plantes de potabilització d'aigua per abastament humà. Els ecosistemes terrestres retenen unes 8.400 tones de nitrat anualment, i el riu en reté unes 2.000 tones, un 23%. En el cas del fòsfor, la retenció arriba al 62%, i només la xarxa fluvial pròpiament dita en reté el 40%.
El valor d'aquests serveis no és constant a tot el riu, sinó que varia en funció del tram. A la part alta del Llobregat, per exemple, es produeixen més de 7.000 euros per hectàrea i any, sobretot per la producció hidroelèctrica i el fort subministrament d'aigua. A les zones més poblades, la retenció de nutrients disminueix considerablement.
