A banda del constructor, Joan Albert R. C, i el cap d'obres, Jose B. R., a la banqueta dels acusats també hi ha l'arquitecte i l'aparelladora municipal i el regidor delegat d'Urbanisme que va ser qui va signar l'autortizació municipal per fer les obres. El fiscal només demana que condemnin els dos principals acusats perquè considera que van ser negligents, no van complir amb les seves obligacions professionals i, com a resultat, es va produir un accident amb les dues víctimes. L'acusació particular, en canvi, creu que l'arquitecte, l'aparelladora i el regidor tampoc van actuar bé i també són, en part, responsables de l'accident.
El cas es remunta a l'any 2001. Segons han explicat durant el judici els responsables de l'Ajuntament de Ripoll aquell any, era un edifici que amenaçava ruïna i que s'havia convertit en un perill per a la seguretat a la població. Per això, el consistori va requerir en repetides ocasions al propietari que se'n fes càrrec i l'arreglés o el tirés a terra. Com que el propietari no va fer cas de les peticions, finalment l'ajuntament va demanar als jutjats autorització per actuar d'ofici. La van aconseguir i van seguir els passos per adjudicar la feina a una empresa que s'encarregués d'ensorrar l'edifici.
Les feines van començar. La defensa sosté que es van seguir tots els protocols marcats per la llei. L'empresa va elaborar un pla de seguretat que estipulava com es faria l'esfondrament, amb quines eines i mesures de seguretat. El document va rebre el vistiplau de l'arquitecte i l'aparelladora i, finalment, el regidor delegat -el titular d'urbanisme no hi era- va signar el document.
Segons ha detallat durant la vista l'arquitecte, havien previst tres fases d'obra. Les dues primeres es van fer abans del període de vacances del mes d'agost i la tercera és la que va començar a finals d'agost. Llavors, només hi havia d'haver dempeus la primera planta de l'edifici i, segons el pla, s'havia de buidar per acabar enderrocant la façana amb una màquina. "No hi havia d'haver cap treballador", ha detallat l'arquitecte.
El dia dels fets, però, dos treballadors van apropar-se fins a una bastida que havien col·locat per evitar que caiguessin fragments al carrer i, des d'allà, van començar a enderrocar la façana manualment. "Ningú ens va dir que no ho féssim", ha declarat el treballador que va quedar ferit greument. Mentre ell i la víctima mortal donaven cops al mur, la paret va cedir i van quedar colgats per la runa. La víctima ha explicat que només feia un dia que havia començat a treballar i que l'única indicació que havia rebut dels seus superiors era "que fes baixar parets", però "sense dir quina".
La víctima ha explicat que va ser l'altre treballador, el que va morir, el que li va dir que s'enfilessin per fer baixar aquella paret. Per això, les defenses sostenen que no hi ha hagut actuació criminal per part de caps dels imputats perquè ells van seguir els protocols que marca la llei. De fet, el lletrat del constructor, Carles Monguilod, ha explicat que "lamentablement van ser els treballadors els que no van seguir les ordres".
El cas, amb cinc acusats, vuit advocats de la defensa, la fiscal i el lletrat de l'acusació particular ha arribat a judici al penal 4 de Girona aquest divendres. Després de declarar els acusats, la víctima supervivent i altres testimonis, la vista ha quedat suspesa fins el 22 a la tarda, quan el cas hauria de quedar vist per a sentència.
El cas es remunta a l'any 2001. Segons han explicat durant el judici els responsables de l'Ajuntament de Ripoll aquell any, era un edifici que amenaçava ruïna i que s'havia convertit en un perill per a la seguretat a la població. Per això, el consistori va requerir en repetides ocasions al propietari que se'n fes càrrec i l'arreglés o el tirés a terra. Com que el propietari no va fer cas de les peticions, finalment l'ajuntament va demanar als jutjats autorització per actuar d'ofici. La van aconseguir i van seguir els passos per adjudicar la feina a una empresa que s'encarregués d'ensorrar l'edifici.
Les feines van començar. La defensa sosté que es van seguir tots els protocols marcats per la llei. L'empresa va elaborar un pla de seguretat que estipulava com es faria l'esfondrament, amb quines eines i mesures de seguretat. El document va rebre el vistiplau de l'arquitecte i l'aparelladora i, finalment, el regidor delegat -el titular d'urbanisme no hi era- va signar el document.
Segons ha detallat durant la vista l'arquitecte, havien previst tres fases d'obra. Les dues primeres es van fer abans del període de vacances del mes d'agost i la tercera és la que va començar a finals d'agost. Llavors, només hi havia d'haver dempeus la primera planta de l'edifici i, segons el pla, s'havia de buidar per acabar enderrocant la façana amb una màquina. "No hi havia d'haver cap treballador", ha detallat l'arquitecte.
El dia dels fets, però, dos treballadors van apropar-se fins a una bastida que havien col·locat per evitar que caiguessin fragments al carrer i, des d'allà, van començar a enderrocar la façana manualment. "Ningú ens va dir que no ho féssim", ha declarat el treballador que va quedar ferit greument. Mentre ell i la víctima mortal donaven cops al mur, la paret va cedir i van quedar colgats per la runa. La víctima ha explicat que només feia un dia que havia començat a treballar i que l'única indicació que havia rebut dels seus superiors era "que fes baixar parets", però "sense dir quina".
La víctima ha explicat que va ser l'altre treballador, el que va morir, el que li va dir que s'enfilessin per fer baixar aquella paret. Per això, les defenses sostenen que no hi ha hagut actuació criminal per part de caps dels imputats perquè ells van seguir els protocols que marca la llei. De fet, el lletrat del constructor, Carles Monguilod, ha explicat que "lamentablement van ser els treballadors els que no van seguir les ordres".
El cas, amb cinc acusats, vuit advocats de la defensa, la fiscal i el lletrat de l'acusació particular ha arribat a judici al penal 4 de Girona aquest divendres. Després de declarar els acusats, la víctima supervivent i altres testimonis, la vista ha quedat suspesa fins el 22 a la tarda, quan el cas hauria de quedar vist per a sentència.
