El castell de Sant Esteve, situat en un promontori a l'extrem de la platja, es troba en un estat de degradació progressiva. De fet, tot el perímetre de l'edificació -que ocupa 800 metres quadrats- està envoltat per tanques i cartells on s'alerta del risc de despreniments. Aquesta imatge, però, canviarà en els propers mesos.
Aquest matí, la Generalitat, l'Ajuntament i l'Obra Social 'La Caixa' han signat un conveni per a la restauració del monument. L'entitat financera invertirà 130.000 euros, mitjançant el seu programa 'Romànic Obert', per fer possible la reobertura del castell al públic. Per la seva banda, l'Ajuntament de Palamós s'encarregarà de redactar el projecte i el Departament de Cultura en supervisarà l'execució.
Es preveu que les obres comencin en els propers mesos i s'allarguin un any. La restauració del castell de Sant Esteve de Palamós era un tema que es trobava damunt la taula d'ençà de l'any 2009. I és que un conflicte amb el propietari dels terrenys, que ha acabat als tribunals, ha fet endarrerir el procés durant dos anys. Ara, però, el castell de Sant Esteve ja és de titularitat municipal i, per tant, es poden engegar els treballs.
L'alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés, ha ressaltat que les obres no només permetran tornar a fer visitable el castell, sinó també "recuperar un monument que forma part dels nostres orígens". Ferrés ha concretat que, apart de consolidar els murs i desbrossar l'entorn, també es preveuen fer intervencions arqueològiques. Tot i això, però, encara no se sap si es faran en paral·lel o a posteriori de la restauració.
El director general de Patrimoni, Joan Pluma, ha volgut posar de manifest que els treballs faran "guanyar sentit al castell, vinculant-lo a la història de Palamós i al patrimoni català". Pluma ha afegit que, de moment, no es preveuen destinar més inversions al monument. "El que es vol és fer-lo visitable, no es pretén una recuperació integral", ha precisat.
Pluma ha dit que "aquesta fase, doncs, és contingent en ella mateixa; és a dir, que comença i acaba". Tot i que, ara com ara, no es preveuen fer actuacions posteriors al castell de Sant Esteve, Pluma no ha tancat aquesta porta. "Un cop acabada l'obra, això ens permetrà pensar el futur amb més tranquil·litat", ha dit.
Orígens al segle XII
Les ruïnes del castell de Sant Esteve de la Fosca es troben situades en un promontori estratègic al caire d'un penya-segat, entre la badia de la Fosca i la cala S'Alguer de Palamós. La construcció data del segle XII, tot i que hi ha constància que va ser aixecat sobre les restes d'una vil·la romana, que al seu torn estaven construïdes damunt un poblat ibèric.
Les primeres referències documentals daten del 1277, quan Pere el Gran el va comprar per crear el port i la vila de Palamós. El castell de Sant Esteve de la Fosca ha estat testimoni de batalles navals durant l'època de la Corona catalanoaragonesa, i després va anar perdent importància com a fortalesa.
Durant les guerres remences, gairebé va ser enderrocat del tot i va quedar abandonat fins que al segle XVI es va reconvertir en masia, ús que va tenir fins a mitjans del segle XX. Durant la Guerra Civil, es va tornar a fortificar amb filferros i metralladores.
Actualment, l'entrada al recinte ha quedat desfigurada per la masia, avui enrunada, que s'hi aixecava recolzada a l'antiga construcció. Resta la part d'una torre baixa de planta rectangular, excavada en part a la roca natural, així com un mur i les restes d'una altra torre rectangular.
Aquest matí, la Generalitat, l'Ajuntament i l'Obra Social 'La Caixa' han signat un conveni per a la restauració del monument. L'entitat financera invertirà 130.000 euros, mitjançant el seu programa 'Romànic Obert', per fer possible la reobertura del castell al públic. Per la seva banda, l'Ajuntament de Palamós s'encarregarà de redactar el projecte i el Departament de Cultura en supervisarà l'execució.
Es preveu que les obres comencin en els propers mesos i s'allarguin un any. La restauració del castell de Sant Esteve de Palamós era un tema que es trobava damunt la taula d'ençà de l'any 2009. I és que un conflicte amb el propietari dels terrenys, que ha acabat als tribunals, ha fet endarrerir el procés durant dos anys. Ara, però, el castell de Sant Esteve ja és de titularitat municipal i, per tant, es poden engegar els treballs.
L'alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés, ha ressaltat que les obres no només permetran tornar a fer visitable el castell, sinó també "recuperar un monument que forma part dels nostres orígens". Ferrés ha concretat que, apart de consolidar els murs i desbrossar l'entorn, també es preveuen fer intervencions arqueològiques. Tot i això, però, encara no se sap si es faran en paral·lel o a posteriori de la restauració.
El director general de Patrimoni, Joan Pluma, ha volgut posar de manifest que els treballs faran "guanyar sentit al castell, vinculant-lo a la història de Palamós i al patrimoni català". Pluma ha afegit que, de moment, no es preveuen destinar més inversions al monument. "El que es vol és fer-lo visitable, no es pretén una recuperació integral", ha precisat.
Pluma ha dit que "aquesta fase, doncs, és contingent en ella mateixa; és a dir, que comença i acaba". Tot i que, ara com ara, no es preveuen fer actuacions posteriors al castell de Sant Esteve, Pluma no ha tancat aquesta porta. "Un cop acabada l'obra, això ens permetrà pensar el futur amb més tranquil·litat", ha dit.
Orígens al segle XII
Les ruïnes del castell de Sant Esteve de la Fosca es troben situades en un promontori estratègic al caire d'un penya-segat, entre la badia de la Fosca i la cala S'Alguer de Palamós. La construcció data del segle XII, tot i que hi ha constància que va ser aixecat sobre les restes d'una vil·la romana, que al seu torn estaven construïdes damunt un poblat ibèric.
Les primeres referències documentals daten del 1277, quan Pere el Gran el va comprar per crear el port i la vila de Palamós. El castell de Sant Esteve de la Fosca ha estat testimoni de batalles navals durant l'època de la Corona catalanoaragonesa, i després va anar perdent importància com a fortalesa.
Durant les guerres remences, gairebé va ser enderrocat del tot i va quedar abandonat fins que al segle XVI es va reconvertir en masia, ús que va tenir fins a mitjans del segle XX. Durant la Guerra Civil, es va tornar a fortificar amb filferros i metralladores.
Actualment, l'entrada al recinte ha quedat desfigurada per la masia, avui enrunada, que s'hi aixecava recolzada a l'antiga construcció. Resta la part d'una torre baixa de planta rectangular, excavada en part a la roca natural, així com un mur i les restes d'una altra torre rectangular.
