La sentència de la secció tercera de sala del contenciós administratiu del TSJC recull que els arguments que sosté la Plataforma Cívica Antimolins de Portbou no permeten arribar a cap certesa suficient per admetre el recurs. Per això, desestima el contenciós que la Plataforma va presentar contra la Generalitat de Catalunya i l'entitat Electravent, S. L., promotors inicials del parc eòlic.
Segons el projecte, el parc tindria entre 7 i 10 aerogeneradors. La plataforma considerava que hi havia documents que avalaven que l'indret escollit pels promotors és una zona protegida de gran importància per ser ruta migratòria d'aus. Concretament, van presentar un estudi de migració d'aus rapinyaires i planadores de l'Albera i el Cap de Creus elaborat per l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), que data del 2006 i a través del qual volien demostrar que pretenien construir el parc eòlic en un pas d'aus.
A més, també argumentaven que els promotors i la direcció general d'Energia i Mines havien incomplert la normativa europea sobre tramitació i autorització de projectes amb impacte transfronterer. La Plataforma va presentar escrits remesos per les autoritats franceses que avalaven aquest incompliment. La sentència del TSJC considera que no hi ha hagut cap incompliment en la tramitació de la normativa internacional, comunitària, ni estatal ni tampoc autonòmica.
El cas que ha acabat arribat als tribunals es remunta al 7 de novembre del 2002 quan el director general d'Energia va dictar la resolució que atorgava autorització per instal·lar el parc eòlic Tramuntana en un indret a cavall dels termes municipals de Portbou i Colera. Els tràmits van continuar i el desembre del 2002, la direcció general va concedir l'autorització administrativa i la declaració d'utilitzat pública de la reubicació dels aerogeneradors. El 2008, Energia i Mines va desestimar el recurs extraordinari de revisió de les dues resolucions, sol·licitat per la Plataforma.
Segons el projecte, el parc tindria entre 7 i 10 aerogeneradors. La plataforma considerava que hi havia documents que avalaven que l'indret escollit pels promotors és una zona protegida de gran importància per ser ruta migratòria d'aus. Concretament, van presentar un estudi de migració d'aus rapinyaires i planadores de l'Albera i el Cap de Creus elaborat per l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), que data del 2006 i a través del qual volien demostrar que pretenien construir el parc eòlic en un pas d'aus.
A més, també argumentaven que els promotors i la direcció general d'Energia i Mines havien incomplert la normativa europea sobre tramitació i autorització de projectes amb impacte transfronterer. La Plataforma va presentar escrits remesos per les autoritats franceses que avalaven aquest incompliment. La sentència del TSJC considera que no hi ha hagut cap incompliment en la tramitació de la normativa internacional, comunitària, ni estatal ni tampoc autonòmica.
El cas que ha acabat arribat als tribunals es remunta al 7 de novembre del 2002 quan el director general d'Energia va dictar la resolució que atorgava autorització per instal·lar el parc eòlic Tramuntana en un indret a cavall dels termes municipals de Portbou i Colera. Els tràmits van continuar i el desembre del 2002, la direcció general va concedir l'autorització administrativa i la declaració d'utilitzat pública de la reubicació dels aerogeneradors. El 2008, Energia i Mines va desestimar el recurs extraordinari de revisió de les dues resolucions, sol·licitat per la Plataforma.
