Aquest matí ha tingut lloc al cementiri de Sant Feliu de Guíxols un dels actes més tradicionals de la Diada a les comarques gironines: l'ofrena floral a la tomba del president Josep Irla. El delegat de la Generalitat, Eudald Casadesús; el president de la Diputació, Jaume Torramadé; el del Consell Comarcal, Joan Català, i l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Joan Alfons Albó, han encapçalat la representació institucional de l'acte.
Després de dipositar rams de flors davant el nínxol, i sota la mirada atenta d'una cinquantena de polítics i ciutadans, l'orquestra ha interpretat l'himne d'Els Segadors i l'acte s'ha tancat amb un crit de 'Visca Catalunya!'. L'ofrena floral ha tingut caràcter íntim, però tot i això també ha tingut un to marcadament reivindicatiu.
I és que els atacs a l'autogovern i a la llengua han centrat bona part dels discurs dels representants de les institucions. El delegat del Govern, Eudald Casadesús, ha recordat que Irla va "honorar el país amb la seva manera de fer". Per això, ha fet una crida als catalans per ser responsables com ell "i poder impulsar el país i fer-lo fort econòmicament, social i cultural".
Casadesús ha donat al seu discurs un caire marcadament reivindicatiu, i ha dit que ara més que mai cal ser forts "per enfrontar-nos a uns moments on clarament s'intenta limitar l'autogovern i allunyar la llengua de l'àmbit públic i educatiu". Per això, davant "aquesta onada de menysteniment", el delegat del Govern ha dit que només hi ha una resposta: "la defensa impertorbable de la nostra identitat".
Per la seva banda, el president de la Diputació, Jaume Torramadé, ha recordat que Irla va ser un home valent, i que durant el temps que va ser president de la Generalitat a l'exili (1940-1954) va saber "agafar el relleu de Companys i ser la flama encesa que va mantenir el país".
Torramadé ha demanat als catalans que s'emmirallin en la "lleialtat, el seny i la decisió" que tenia Josep Irla. "Són qualitats altament encoratjadores i proposo que tots els catalans ens hi inspirem, perquè som conscients vivim temps difícils a Catalunya per a la nostra llengua".
La figura d'Irla
Josep Irla i Bosch va néixer en una família d'hostalers el 1874. Va ser el més gran de tres germans i va crear una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, va ser alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l'Assemblea de la Mancomunitat. Amb l'adveniment de la República es va incorporar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui va ser diputat al Congrés espanyol. Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la Guerra Civil.
El gener de 1939 es va exiliar a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys (1940) va assumir la presidència de la Generalitat. Va organitzar el govern a l'exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França).. El 1981 les seves despulles van ser traslladades i inhumades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials.
Després de dipositar rams de flors davant el nínxol, i sota la mirada atenta d'una cinquantena de polítics i ciutadans, l'orquestra ha interpretat l'himne d'Els Segadors i l'acte s'ha tancat amb un crit de 'Visca Catalunya!'. L'ofrena floral ha tingut caràcter íntim, però tot i això també ha tingut un to marcadament reivindicatiu.
I és que els atacs a l'autogovern i a la llengua han centrat bona part dels discurs dels representants de les institucions. El delegat del Govern, Eudald Casadesús, ha recordat que Irla va "honorar el país amb la seva manera de fer". Per això, ha fet una crida als catalans per ser responsables com ell "i poder impulsar el país i fer-lo fort econòmicament, social i cultural".
Casadesús ha donat al seu discurs un caire marcadament reivindicatiu, i ha dit que ara més que mai cal ser forts "per enfrontar-nos a uns moments on clarament s'intenta limitar l'autogovern i allunyar la llengua de l'àmbit públic i educatiu". Per això, davant "aquesta onada de menysteniment", el delegat del Govern ha dit que només hi ha una resposta: "la defensa impertorbable de la nostra identitat".
Per la seva banda, el president de la Diputació, Jaume Torramadé, ha recordat que Irla va ser un home valent, i que durant el temps que va ser president de la Generalitat a l'exili (1940-1954) va saber "agafar el relleu de Companys i ser la flama encesa que va mantenir el país".
Torramadé ha demanat als catalans que s'emmirallin en la "lleialtat, el seny i la decisió" que tenia Josep Irla. "Són qualitats altament encoratjadores i proposo que tots els catalans ens hi inspirem, perquè som conscients vivim temps difícils a Catalunya per a la nostra llengua".
La figura d'Irla
Josep Irla i Bosch va néixer en una família d'hostalers el 1874. Va ser el més gran de tres germans i va crear una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, va ser alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l'Assemblea de la Mancomunitat. Amb l'adveniment de la República es va incorporar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui va ser diputat al Congrés espanyol. Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la Guerra Civil.
El gener de 1939 es va exiliar a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys (1940) va assumir la presidència de la Generalitat. Va organitzar el govern a l'exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França).. El 1981 les seves despulles van ser traslladades i inhumades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials.
