Puigcercós assegura que tanca 'una etapa' però que no es desvincularà de la política ni d'ERC

El republicà equipara l'actitud del popular Xavier Garcia Albiol a la del franquisme

Puigcercós ha tancat el cercle al mateix lloc on el va iniciar: a Ripoll, el seu poble natal. El líder republicà creia que feia un acte públic a l'escola dels Salesians amb la comunitat educativa. Però en arribar al lloc, Joan Puigcercós s'ha endut una sorpresa. 

L'acte que s'hi havia organitzat també el tenia a ell com a protagonista. Però no per debatre aspectes relacionats amb l'ensenyament, sinó per homenatjar-lo. I és que, aquest migdia, militants i simpatitzants d'ERC s'han citat al col·legi per repassar la seva trajectòria i agrair al president d'ERC que, anés on anés, sempre hagi tingut molt present Ripoll. 

De fet, a l'homenatge també hi han assistit exalcaldes del municipi. I per posar el contrapunt emotiu, un antic professor de Puigcercós dels Salesians ha recordat que, ja de jove, era un "revolucionari i s'estimava Catalunya". Durant l'acte, també s'ha projectat un audiovisual que recollia un nombrós recull de premsa de la trajectòria política de Joan Puigcercós.

El president d'ERC, visiblement emocionat, ha volgut agrair el reconeixement. "He de dir que era una sorpresa que no m'esperava; en un partit polític costa mantenir secrets, però amb aquest ho han fet", ha dit Joan Puigcercós. El líder republicà ha dit que està "agraït", no només a la seva gent, sinó també "a un poble que és Ripoll i a una comarca que és el Ripollès".

Joan Puigcercós ha reconegut que el proper 17 de setembre tancarà "una etapa", però també ha dit que això no serà sinònim d'abandonar l'activitat política. "Jo no crec que em pugui desvincular mai d'ERC ni de la política", ha assegurat. 

Durant el seu darrer acte públic com a president, Puigcercós ha avançat que continuarà al partit "formant part d'una altra articulació" i ha avançat que ara "cal un altre equip amb renovació i experiència al capdavant". Això sí, per a Puigcercós també és important que "aquest relleu col·labori amb la gent que surt". I ha conclòs: "Perquè, en definitiva, el que fa fort un país és aquesta aliança de treball conjunta".

Gairebé trenta anys de trajectòria política

Joan Puigcercós, que va cursar estudis de Filosofia i Lletres i Ciències Polítiques a la UAB, acumula gairebé trenta anys de trajectòria política. L'any 1983 es va afiliar als Independentistes dels Països Catalans (IPC), i dos anys més tard va fer-ho a Crida a la Solidaritat. A més, durant aquest període va ser membre de l'Assemblea d'Estudiants Independentistes de la Universitat (1984-1989).

L'any 1987 ingressa a ERC i entra a formar part de l'Executiva Nacional fins a l'actualitat. Secretari general de les JERC del 1987 al 1994, també va ser president de la federació d'Esquerra de Girona entre 1993 i 1996. Des d'aleshores fins al 2001, va ser vicesecretari general del partit.

El 24è congrés nacional del partit, celebrat a Lleida el juliol del 2004, el va escollir secretari general. I quatre anys més tard, el 14 de juny del 2008, Puigcercós va arribar a la presidència d'ERC durant el 25è congrés nacional celebrat a Barcelona. 

Al llarg d'aquests anys, i dins d'ERC, Puigcercós ha estat regidor a l'Ajuntament de Ripoll (1987-1991), diputat al Parlament (1999-2000) i des del 2000, diputat al Congrés. Des del 2004 i fins al novembre del 2006 és portaveu del grup parlamentari i president de la Comissió de Medi Ambient. Des del novembre del 2006, torna a ser diputat al Parlament i, entre aquell any i el 2008, va ser conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que va deixar per dedicar-se al partit.

Comparació amb el franquisme

Puigcercós no s'ha mostrat sorprès amb l'actitud del PP de Badalona que ha suspès els actes institucionals per celebrar l'Onze de Setembre. Segons el líder republicà "no és una coincidència" que els populars actuïn de la mateixa manera que ho feia el franquisme. Puigcercós ha assegurat que el PP vol una Catalunya "diluïda, assimilada i empobrida" i que estigui a les ordres de Madrid, i per això ha afirmat que l'alcalde badaloní, Xavier García Albiol, ha buscat una "excusa" per no celebrar la Diada. El president republicà ha demanat als ciutadans que aquest Onze de Setembre tinguin "més consciència que mai" que la llengua catalana és un instrument de "cohesió social".

Continuen les reaccions sobre la decisió de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, de suspendre els actes institucionals per celebrar l'Onze de Setembre. Aquesta vegada ha estat el torn del president d'ERC, Joan Puigcercós, que tot i que ha condemnat els fets ha assegurat que no l'hi ha sorprès l'actitud de García Albiol. 

"Al PP ni li plau ni li agrada la commemoració de l'Onze de Setembre, la seva política i la seva ideologia sempre s'ha situat al costat dels que van guanyar la batalla de 1714", ha afirmat el líder republicà. En aquest sentit, Puigcercós ha assegurat que els populars sempre han defensat la castellanització de Catalunya i "en bona lògica", segons ha dit, l'alcalde del PP ha buscat una excusa per estalviar-se la Diada. 

"El PP vol una Catalunya diluïda a les ordres de Madrid"

El president republicà ha reiterat que no és una "coincidència" que el PP acabi fent el que feia el franquisme i no commemori la Diada de l'Onze de Setembre. "No és una simple coincidència sinó una concomitància d'idees", ha assegurat Puigcercós. Des del seu punt de vista els populars volen una Catalunya "diluïda, assimilada i empobrida", i que estigui a les ordres de Madrid. 

Per això, ha assegurat que cada Onze de Setembre és especial, però ha demanat que en aquesta diada es tingui "més consciència que mai" que la llengua catalana és un instrument de "cohesió social". Segons el líder d'ERC cal que aquesta Diada s'utilitzi per reflexionar però també per reivindicar el futur del català. "El que ha fet el Tribunal Suprem i el TSJC de mans d'una minoria molt respectable, però minoritària, és un atac en contra d'un tresor del nostre país", ha destacat Puigcercós. En aquest sentit, el president republicà ha assegurat que la llengua catalana garanteix la convivència i la cohesió social de Catalunya.