Els temporals de l'hivern redueixen el nombre de corbs marins que fan niu a la Costa Brava

Aquest hivern han estat diversos els temporals marítims que han afectat la Costa Brava que han arribat a provocar onades de fins a vuit metres. Segons ha explicat el tècnic de fauna litoral i marina de la Generalitat, Ricard Gutiérrez, la particularitat d'aquest any és que els temporals han estat més 'espectaculars i continuats' i això ha fet que l'embat de les onades contra les roques, el vent i la pluja destruïssin els nius que les parelles de corb marí havien fabricat a base de branques i algues a les escletxes de les roques costaneres.

El litoral més afectat per aquests temporals ha estat el menys resguardat del vent del nord, és a dir, el Montgrí i tot el tram entre el cap de Begur i Blanes, particularment la zona sud. La productivitat mitjana de polls per parella també s'ha vist afectada, ja que ha variat dels 1,70 de 2009 als 1,45 de 2010.

El corb marí emplomallat és una espècie en perill d'extinció que, des del 2002, el Departament de Medi Ambient s'ha dedicat a observar. La màxima concentració d'aquesta espècie a la Mediterrània es troba a la Costa Brava, on la seva presència s'ha d'entendre com un reflex del bon estat de la mar. 'El corb marí és una espècie bioindicadora i, per tant, allà on havia és perquè el mar està net i hi ha posidònia', ha explicat Gutiérrez.

La seva presència al litoral està amenaçada no només pels temporals que es poden endur els seus nius –és una espècie que nia des de finals de desembre fins a l'abril, moment que surten el polls- sinó també per l'acció humana. Gutiérrez ha indicat que alguns exemplars es moren per captures accidentals amb arts de la pesca de palangre o per hams que queden a les roques a les zones on es practica pesca esportiva. També és una amenaça per aquesta espècie la presència d'alguns mamífers introduïts com el visó americà que actua de depredador d'aquest ocell.

El corb marí és negre i els joves i subadults tenen la panxa blanca, i és freqüent veure'ls, sobretot a l'estiu, aturats a roques i illots del litoral gironí on salten a l'aigua per capbussar-se. S'alimenta de petits peixos que pesca en aigües poc profundes que siguin clares i amb presència de posidònia. La seva presència és sinònim de bona conservació de les costes i, per això, des del departament duen un control per controlar on nia, on van a descansar i, segons ha explicat Gutiérrez, minimitzar els factors d'amenaça sobre aquesta espècie.

Un cens a la baixa

Segons el cens que han fet els tècnics de Medi Ambient després del temporal de març, amb onades que en alguns casos van arribar als 8 metres, s'ha detectat una disminució de la presència d'aquesta au.

Les dades del cens parlen d'entre 33 i 41 parelles nidificants a la Costa Brava aquest any: quatre al cap de Creus, entre quatre i sis al Montgrí, tretze o catorze a les Medes, entre onze i quinze en el tram entre Begur i Palamós, i una o dues parelles en el tram entre Palamós i Blanes. Aquests resultats són inferiors als d'anys anteriors ja que, per exemple, el 2009 es van censar entre 38 i 45 nius.