Lluitar contra els matrimonis forçats no és fàcil. Com explica la cap de la unitat dels Mossos d'Esquadra, "es tracta d'una realitat silenciada i amagada, molt difícil de fer aflorar". Per això, costa que els casos arribin a coneixement de la policia. "És una situació de la qual no ens arriben denúncies, però que se sap que existeix", precisa Rosa Negre.
La cap de la unitat indica que, a l'hora d'evitar aquests enllaços forçats, hi ha diversos factors que juguen en contra. D'entrada, el fet que moltes famílies han coaccionat les núvies perquè acceptin el marit que els han escollit, cosa que evita que acabin denunciant la situació.
A més, molts pares decideixen casar les filles quan encara són menors d'edat (fins i tot, nenes). "Estem parlant d'una situació que té lloc en el nucli familiar de referència; per això, la nena es deixarà portar pel que decideixin els seus pares, que potser l'hauran enllaminit amb la perspectiva d'una festa", explica la cap de la unitat d'Atenció al Ciutadà dels Mossos d'Esquadra.
Rosa Negre també explica que, a diferència d'altres violències masclistes com l'ablació, els enllaços forçats no són específics d'una determinada ètnia o col·lectiu. "Es tracta d'una pràctica que està estesa a molts països del món; per això, la situació és molt complexa, perquè no es redueix a una comunitat determinada", precisa la cap de la unitat.
A les comarques gironines, entre els col·lectius immigrants on s'han detectat casos d'enllaços forçats hi ha els magrebins, els subsaharians, els indis o els paquistanesos. La cap dels mossos també indica que, tot i que aquests enllaços es fan segons el ritu de cada comunitat, "i que molts no tenen validesa legal aquí, això no treu que les víctimes continuïn essent vulnerables, sobretot si són menors".
De totes maneres, però, els matrimonis concertats no són exclusius del fet migratori. "A Catalunya, per exemple, sabem que la comunitat gitana fa temps que va incorporar aquesta pràctica i, en alguns casos, encara la continua aplicant", indica Rosa Negre.
Fer aflorar la xifra negra
"Amb els matrimonis forçats, els nostres esforços se centren en fer aflorar la xifra negra de casos", explica la cap de la unitat dels Mossos d'Esquadra. Per això, els agents es posen en contacte amb els instituts o escoles on detecten que podria haver-hi situacions de risc, i distribueixen còmics de prevenció entre les aules.
"Es tracta de còmics on les diferents historietes exposen situacions de violència masclista", explica Rosa Negre. I hi afegeix: "Per exemple, sabem que una adolescent de 13 anys mai parlarà de matrimoni forçat, però quan vegi reflectida al còmic aquella situació que viu, potser demanarà ajuda".
En el que portem d'any, els Mossos d'Esquadra de Girona ja han intervingut en quatre casos de matrimonis forçats. En total, fan referència a tres famílies, perquè una d'elles va voler concertar el matrimoni de dues filles. Aquestes germanes, una de les quals és una nena, es van arribar a escapar de casa per evitar que se celebrés la festa de l'enllaç.
"Quan vam investigar el cas, ens vam adonar que el motiu era que les volien fer casar", explica Rosa Negre. Un altre cas també fa referència a una nena, que corria el risc que els seus pares li destinessin marit. "Per això, vam actuar", precisa la cap de la unitat dels mossos.
Finalment, el darrer cas fa referència a una jove, ja major d'edat, a qui els pares havien escollit un marit que no desitjava. "Tot i que la víctima no va voler denunciar la situació, perquè va considerar que ho podia resoldre, nosaltres ens hi vam posar en contacte i li vam oferir tot el que necessités", explica Rosa Negre.
No regulat al Codi Penal
"El Codi Penal no recull cap delicte específic sota el nom de matrimoni forçat, i si hi fos tots plegats potser tindríem més clar què és; però això no impedeix que actuem, perquè aquests tipus d'enllaços comporten altres delictes associats", explica la cap de la unitat d'Atenció al Ciutadà dels Mossos d'Esquadra. Per això, a l'hora d'atacar els enllaços forçats, aquestes pràctiques es denuncien sota les fórmules d'amenaces, coaccions, detencions il·legals o -si el matrimoni ja s'ha consumat- agressions i abusos sexuals.
"En cas que la núvia sigui menor, s'ha de comunicar immediatament el cas als jutjats, encara que la nena hagi donat el seu consentiment al matrimoni", concreta Rosa Negre. I hi afegeix: "En cas que la jove sigui major d'edat o tingui més de 18 anys, si no vol denunciar i acaba resignant-se a fer allò que dicten els seus pares, no hi podem fer res", hi afegeix Rosa Negre.
L'any passat, a les comarques gironines els Mossos d'Esquadra van detectar tres casos de matrimonis forçats (dos dels quals afectaven menors). A tot Catalunya, el 2010 se'n van comptabilitzar quinze (vuit dels quals afectaven nenes i, la resta, joves majors d'edat).
La cap de la unitat indica que, a l'hora d'evitar aquests enllaços forçats, hi ha diversos factors que juguen en contra. D'entrada, el fet que moltes famílies han coaccionat les núvies perquè acceptin el marit que els han escollit, cosa que evita que acabin denunciant la situació.
A més, molts pares decideixen casar les filles quan encara són menors d'edat (fins i tot, nenes). "Estem parlant d'una situació que té lloc en el nucli familiar de referència; per això, la nena es deixarà portar pel que decideixin els seus pares, que potser l'hauran enllaminit amb la perspectiva d'una festa", explica la cap de la unitat d'Atenció al Ciutadà dels Mossos d'Esquadra.
Rosa Negre també explica que, a diferència d'altres violències masclistes com l'ablació, els enllaços forçats no són específics d'una determinada ètnia o col·lectiu. "Es tracta d'una pràctica que està estesa a molts països del món; per això, la situació és molt complexa, perquè no es redueix a una comunitat determinada", precisa la cap de la unitat.
A les comarques gironines, entre els col·lectius immigrants on s'han detectat casos d'enllaços forçats hi ha els magrebins, els subsaharians, els indis o els paquistanesos. La cap dels mossos també indica que, tot i que aquests enllaços es fan segons el ritu de cada comunitat, "i que molts no tenen validesa legal aquí, això no treu que les víctimes continuïn essent vulnerables, sobretot si són menors".
De totes maneres, però, els matrimonis concertats no són exclusius del fet migratori. "A Catalunya, per exemple, sabem que la comunitat gitana fa temps que va incorporar aquesta pràctica i, en alguns casos, encara la continua aplicant", indica Rosa Negre.
Fer aflorar la xifra negra
"Amb els matrimonis forçats, els nostres esforços se centren en fer aflorar la xifra negra de casos", explica la cap de la unitat dels Mossos d'Esquadra. Per això, els agents es posen en contacte amb els instituts o escoles on detecten que podria haver-hi situacions de risc, i distribueixen còmics de prevenció entre les aules.
"Es tracta de còmics on les diferents historietes exposen situacions de violència masclista", explica Rosa Negre. I hi afegeix: "Per exemple, sabem que una adolescent de 13 anys mai parlarà de matrimoni forçat, però quan vegi reflectida al còmic aquella situació que viu, potser demanarà ajuda".
En el que portem d'any, els Mossos d'Esquadra de Girona ja han intervingut en quatre casos de matrimonis forçats. En total, fan referència a tres famílies, perquè una d'elles va voler concertar el matrimoni de dues filles. Aquestes germanes, una de les quals és una nena, es van arribar a escapar de casa per evitar que se celebrés la festa de l'enllaç.
"Quan vam investigar el cas, ens vam adonar que el motiu era que les volien fer casar", explica Rosa Negre. Un altre cas també fa referència a una nena, que corria el risc que els seus pares li destinessin marit. "Per això, vam actuar", precisa la cap de la unitat dels mossos.
Finalment, el darrer cas fa referència a una jove, ja major d'edat, a qui els pares havien escollit un marit que no desitjava. "Tot i que la víctima no va voler denunciar la situació, perquè va considerar que ho podia resoldre, nosaltres ens hi vam posar en contacte i li vam oferir tot el que necessités", explica Rosa Negre.
No regulat al Codi Penal
"El Codi Penal no recull cap delicte específic sota el nom de matrimoni forçat, i si hi fos tots plegats potser tindríem més clar què és; però això no impedeix que actuem, perquè aquests tipus d'enllaços comporten altres delictes associats", explica la cap de la unitat d'Atenció al Ciutadà dels Mossos d'Esquadra. Per això, a l'hora d'atacar els enllaços forçats, aquestes pràctiques es denuncien sota les fórmules d'amenaces, coaccions, detencions il·legals o -si el matrimoni ja s'ha consumat- agressions i abusos sexuals.
"En cas que la núvia sigui menor, s'ha de comunicar immediatament el cas als jutjats, encara que la nena hagi donat el seu consentiment al matrimoni", concreta Rosa Negre. I hi afegeix: "En cas que la jove sigui major d'edat o tingui més de 18 anys, si no vol denunciar i acaba resignant-se a fer allò que dicten els seus pares, no hi podem fer res", hi afegeix Rosa Negre.
L'any passat, a les comarques gironines els Mossos d'Esquadra van detectar tres casos de matrimonis forçats (dos dels quals afectaven menors). A tot Catalunya, el 2010 se'n van comptabilitzar quinze (vuit dels quals afectaven nenes i, la resta, joves majors d'edat).
