D'ençà del 2002, les comarques gironines compten amb un protocol per prevenir i lluitar contra els casos de mutilació genital femenina. "Tot i que a Catalunya no hi ha constància que es facin ablacions, sí que aquestes es porten a terme aprofitant les vacances o el retorn als països d'origen dels pares", concreta Rosa Negre.
Cada vegada que es detecta que hi ha risc evident que una menor sigui mutilada si agafa l'avió, s'activa el protocol. A les comarques gironines, durant el que portem d'any, s'ha detectat un cas d'aquestes característiques.
Aleshores, la fórmula que se sol adoptar és prohibir que la nena es desplaci fins al seu país d'origen. "Tot i això, també es pot acordar sotmetre les menors a revisions periòdiques o, fins i tot, si no queda cap més opció, apartar-les del nucli familiar", concreta la cap de la unitat regional.
Si bé en aquests casos s'actua de forma preventiva, quan es té constància que a una menor se li ha practicat l'ablació, aleshores l'afer s'envia directament als jutjats. "Es tracta de casos en què s'ha fet una revisió ginecològica a la menor, i on els serveis de salut alerten que hi ha evidències que la nena ha estat mutilada", explica Rosa Negre.
Aquest 2011, els mossos han remès als jutjats gironins tres casos de nenes a qui han fet l'ablació. Ara, la investigació haurà de determinar en quin moment les menors van ser mutilades. I és que, com concreta Rosa Negre, "a partir del 2005 el Codi Penal castiga aquest delicte independentment del lloc on s'hagi comès".
"Per tant, la jurisdicció podrà actuar si es demostra que les menors residents a les comarques gironines han patit l'ablació durant aquests anys", especifica la cap de la unitat d'Atenció al Ciutadà. Aleshores, els pares es poden enfrontar a penes que s'estenen entre els sis i els dotze anys de presó.
Quinze casos durant el 2010
Rosa Negre explica que, en tots els quatre casos en què s'ha actuat aquest 2011, les nenes pertanyen "a famílies d'origen subsaharià" procedents de països on hi ha ètnies que practiquen la mutilació genital. A més, dues de les menors són germanes.
Durant tot el 2010, a les comarques gironines el protocol per prevenir la mutilació genital femenina es va activar en quinze casos (onze dels quals es van detectar durant el primer semestre d'any). Segons la cap de la unitat d'Atenció al Ciutadà, el fet que aquest any se n'hagin detectat menys es deu, en gran part, a la tasca de prevenció i conscienciació portada a terme.
"El treball de prevenció i la tasca que fan tots els agents implicats en el protocol és clau per poder fer pedagogia i conscienciar les famílies", explica Rosa Negre. Precisament, una de les eines bàsiques amb què compta el protocol són les taules de coordinació, on hi ha implicats ajuntaments, consells comarcals i diversos Departaments de la Generalitat. Actualment, a la demarcació ja n'hi ha vint de creades.
Cada vegada que es detecta que hi ha risc evident que una menor sigui mutilada si agafa l'avió, s'activa el protocol. A les comarques gironines, durant el que portem d'any, s'ha detectat un cas d'aquestes característiques.
Aleshores, la fórmula que se sol adoptar és prohibir que la nena es desplaci fins al seu país d'origen. "Tot i això, també es pot acordar sotmetre les menors a revisions periòdiques o, fins i tot, si no queda cap més opció, apartar-les del nucli familiar", concreta la cap de la unitat regional.
Si bé en aquests casos s'actua de forma preventiva, quan es té constància que a una menor se li ha practicat l'ablació, aleshores l'afer s'envia directament als jutjats. "Es tracta de casos en què s'ha fet una revisió ginecològica a la menor, i on els serveis de salut alerten que hi ha evidències que la nena ha estat mutilada", explica Rosa Negre.
Aquest 2011, els mossos han remès als jutjats gironins tres casos de nenes a qui han fet l'ablació. Ara, la investigació haurà de determinar en quin moment les menors van ser mutilades. I és que, com concreta Rosa Negre, "a partir del 2005 el Codi Penal castiga aquest delicte independentment del lloc on s'hagi comès".
"Per tant, la jurisdicció podrà actuar si es demostra que les menors residents a les comarques gironines han patit l'ablació durant aquests anys", especifica la cap de la unitat d'Atenció al Ciutadà. Aleshores, els pares es poden enfrontar a penes que s'estenen entre els sis i els dotze anys de presó.
Quinze casos durant el 2010
Rosa Negre explica que, en tots els quatre casos en què s'ha actuat aquest 2011, les nenes pertanyen "a famílies d'origen subsaharià" procedents de països on hi ha ètnies que practiquen la mutilació genital. A més, dues de les menors són germanes.
Durant tot el 2010, a les comarques gironines el protocol per prevenir la mutilació genital femenina es va activar en quinze casos (onze dels quals es van detectar durant el primer semestre d'any). Segons la cap de la unitat d'Atenció al Ciutadà, el fet que aquest any se n'hagin detectat menys es deu, en gran part, a la tasca de prevenció i conscienciació portada a terme.
"El treball de prevenció i la tasca que fan tots els agents implicats en el protocol és clau per poder fer pedagogia i conscienciar les famílies", explica Rosa Negre. Precisament, una de les eines bàsiques amb què compta el protocol són les taules de coordinació, on hi ha implicats ajuntaments, consells comarcals i diversos Departaments de la Generalitat. Actualment, a la demarcació ja n'hi ha vint de creades.
