Un de cada quatre cinemes catalans podria tancar perquè no podrà fer front a la digitalització

El Gremi de Cinemes considera que sense ajudes públiques els més petits no podran assumir el canvi tecnològic

La crisi del cinema a causa principalment de la pirateria ha fet minvar el nombre d'espectadors a les sales, una preocupació per als empresaris del sector a la qual cal sumar el procés de digitalització de les sales. És inevitable que tots els cinemes acabin passant tard o d'hora per aquest procés, ja que cada vegada són més les productores que opten per les còpies digitals, en servidors o discs durs. El nou sistema abarateix el cost de cada còpia de 1.200 a 250 euros, i també representa un estalvi logístic pel que fa al transport d'aquests dispositius.

El procés de digitalització inclou, doncs, el canvi de la tecnologia dels projectors analògics, de 35mm, i amb una vida al voltant dels quaranta anys, pels projectors digitals, que amb un cost d'uns 120.000 euros, admeten les pel·lícules en discs durs i servidors, indispensables per poder projectar les còpies digitals que arriben a les sales. A Catalunya, actualment el 25% de les sales estan digitalitzades, unes 150, però des del Gremi de Cinemes es confia en poder arribar al 40% a final d'any i a gairebé la totalitat a finals del 2012. 

En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, Pilar Serra, gerent del Gremi de Cinemes, ha explicat que serà un procés ràpid, perquè qui no es digitalitza perd l'opció a accedir a moltes còpies de productores i distribuïdores. Serra ha detallat que fa deu anys que existeix la tecnologia digital però que, en canvi, ha tardat a implantar-se perquè no hi havia model de negoci. 

I és que l'estalvi més gran el gaudeix normalment el productor o distribuïdor que no ha de fer front a les còpies químiques de la pel·lícula, i en canvi, és l'exhibidor qui ha de pagar la inversió d'un projector digital, que pot costar al voltant dels 120.000 euros en funció de si és 2D o 3D. Per això, en molts països, i Catalunya no n'és l'excepció, s'ha implantat un model de negoci anomenat Virtual Print Fee. El sistema garanteix a través d'una empresa intermediària, que l'exhibidor no paga exclusivament el cost de la digitalització, sinó que comparteix la despesa amb els productors i distribuïdors, qui realment es beneficia de l'estalvi que representa les noves tecnologies. L'empresari es pot arribar a estalviar entre el 60 i el 80% de la inversió.

Sense ajudes públiques molts cinemes hauran de tancar

L'administració pública gairebé no participa d'aquest procés i per això, Pilar Serra ha alertat que no totes les empreses poden fer front a aquests pagaments. Xifra en un 25% el percentatge de cinemes que hauran de tancar a Catalunya, 175 sales de les 700 existents, si no s'estableix un sistema d'ajudes públiques a fons perdut, ja que els empresaris més petits tenen poc marge de maniobra a l'hora d'afrontar inversions d'aquestes característiques. Per això, des del Gremi de Cinemes es reclama suport i crèdits en bones condicions per a la resta de cinemes. 

Dependència tecnològica

Per Pilar Serra, el procés de digitalització és un avanç tecnològic que portarà els cinemes a tenir una dependència més gran de la tecnologia. Així com assegura que els projectors analògics podien arribar a tenir una vida de fins a 40 anys, es desconeix l'obsolescència del nou sistema. ''És nou i és com un programa d'ordinador'' i, per tant, depèn del propietari del software, ha apuntat la gerent del Gremi de Cinemes. Serra ha explicat que actualment s'utilitza la tecnologia 2K, però en un futur es podria utilitzar la 4K i, llavors, s'haurien de renovar aparells instal·lats recentment. 

Facilitats per a la Llei del Cinema

El Gremi de Cinemes ha tingut un any mogut amb l'aprovació de la Llei del Cinema i les negociacions del reglament. Tot i considerar que les quotes són inconstitucionals perquè intervenen en la llibertat d'empresa, Serra confia que la digitalització de les sales facilitarà qualsevol aplicació d'aquesta llei, ja que la tecnologia digital permet incloure en una mateixa còpia més d'una pista de so i de subtítols. D'aquesta manera, cap cinema haurà de renunciar a una llengua i podrà optar a tot el públic en tenir en una mateixa sala les dues versions, en sessions diferents.