Baixa l'arribada de meduses a les platges catalanes degut al mal temps del juliol

L'Insitut de Ciències del Mar assegura que la presència és similar a la d'altres anys però les corrents d'aigua no les porten a la costa

Un dels companys de bany a la platja menys volgut està donant una treva aquest estiu. Tot i que no per voluntat seva, ja que les meduses no tenen capacitat de decidir cap a on van sinó que es deixen arrastrar per les corrents marines. Sigui com sigui, el mal temps que s'ha succeït durant el juliol, amb abundants tempestes i el canvi de la direcció del vent està fent que arribin menys a la costa.

Canepa ha volgut deixar clar que això no vol dir que hi hagi menys, sinó que estan mar endins i no són arrossegades per les corrents marines cap a la costa. A més, l'aigua de la pluja crea una capa sobre el mar molt menys salada que frena la seva arribada. "No hi ha menys, però la quantitat que arriba a la platja és menys", ha resumit. 

Així doncs, la climatologia les afecta, però no a totes per igual. Per exemple, una de les més comuns, la Pelagia noctiluca, viu mar endins i només arriba a la costa quan es arrossegada. Si no es produeixen aquests vents en direcció a terra, la seva presència a la costa disminueix. D'altres en canvi, com la Rhizostoma pulmo són més costaneres i es veuen influenciades per altres variables però no tant pel temps. 

Variabilitat any rere any

En el marc del Projecte Medusa, en el que participen l'Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), els biòlegs han detectat una alta variabilitat sobre la presència de meduses any rere any. Canepa ha explicat que un any es detecta l'abundància d'una espècie en concret, i un any més tard aquesta pot ser substituïda per una altra. "No hi ha una que domina més, un any és una i després es veu reemplaçada", ha afirmat.

Tot i això, les més comuns a les costes catalanes són la Pelagia noctiluca, la Rhizostoma pulmo, la Cotylorhiza tuberculata i la Velella velella. D'entre aquestes, les més urticants són les dues primeres.

L'activitat humana però està fent que especies que no són pròpies de les costes catalanes estiguin aconseguint introduir-se, per exemple perquè es veuen arrossegades per vaixells.

En tots els casos, des del Projecte Medusa s'investiga el cicle de vida d'aquests animals per conèixer a la perfecció com es reprodueixen i viuen i poder trobar així instruments de gestió "per controlar les poblacions", ha relatat Canepa.

La importància de la divulgació

Un altre dels objectius d'aquesta iniciativa, que va començar el 2007, és la divulgació. El biòleg explica que el més important és que els ciutadans sàpiguen que hi ha diverses espècies de meduses, que no totes són urticants i que fins i tot puguin arribar a reconèixer-les.

D'altra banda, recomana que si una persona veu una medusa mentre es banya es tranquil·litzi i intenti sortir de l'aigua poc a poc. En canvi, la gent acostuma a fer tot el contrari: "Quan veus una tens tendència a alarmar-te i a sortir ràpid de l'aigua, fas moviments exagerats que el que fan són corrents d'aigua que atrauen la medusa". Si no s'aconsegueix evitar la picada, el més important és no fregar la ferida, posar aigua salada i aplicar vinagre o gel durant 15 minuts.