Madonna, Nicolas Sarkozy, Carla Bruni... són alguns dels personatges que ahir es van passejar puntualment per l'espectacle "El Jardí de les Delícies" de Blanca Li. Amb la premissa de que "la vida és joc" i "la joventut eterna", l'artista va presentar la seva particular visió del quadre de El Bosco entrecreuant constantment el paradís amb l'infern. Amb una posada en escena àgil i sense pauses, els membres de la companyia van desencadenar situacions inversemblants a estones divertides, d'altres trapelles i, fins i tot, amb una forta càrrega emocional.
L'espectacle, que va començar amb un ritme molt elevat -i que va anar decreixent a mesura que avançava-, presentava un unicorn plorós el qual deixava pas a un bolero carregat de sentiment. A partir d'aquí els animals mitològics es van alternar amb figures terrenals per conformar la particular visió de Blanca Li davant un public entregat a la vegada que comprensiu.
"El Jardí de les Delícies" es pot comprendre com dos espectacles paral·lels on els nou ballarins articulaven moviments al ritme del músic Tao Gutiérrez, mentre en altres moments s'unien per donar vida a un seguit de criatures inventades per El Bosco. L'atreviment per part de Li a l'hora de mostrar els seus ballarins amb poca roba o sense ella, va posar a prova a un públic que anys enrere era conegut pel seu conservadorisme. Avui en dia, però, el Festival Castell de Peralada ha abandonat aquell estil carrincló per convertir-se en una finestra més de la creativitat de nous talents, tant trencadors i enèrgics com ahir van ser els membres de la companyia Blanca Li.
L'espectacle, que va començar amb un ritme molt elevat -i que va anar decreixent a mesura que avançava-, presentava un unicorn plorós el qual deixava pas a un bolero carregat de sentiment. A partir d'aquí els animals mitològics es van alternar amb figures terrenals per conformar la particular visió de Blanca Li davant un public entregat a la vegada que comprensiu.
"El Jardí de les Delícies" es pot comprendre com dos espectacles paral·lels on els nou ballarins articulaven moviments al ritme del músic Tao Gutiérrez, mentre en altres moments s'unien per donar vida a un seguit de criatures inventades per El Bosco. L'atreviment per part de Li a l'hora de mostrar els seus ballarins amb poca roba o sense ella, va posar a prova a un públic que anys enrere era conegut pel seu conservadorisme. Avui en dia, però, el Festival Castell de Peralada ha abandonat aquell estil carrincló per convertir-se en una finestra més de la creativitat de nous talents, tant trencadors i enèrgics com ahir van ser els membres de la companyia Blanca Li.
