Cada dia en Francisco Florido agafa la barca i recorre els sis quilòmetres de costa que té Lloret de Mar (Selva) per recollir els sòlids que floten a l'aigua. "S'hi pot trobar de tot", explica, des de caixes de peix, fustes, envasos, llaunes o menjar, per citar-ne alguns. En un parell d'hores ha recorregut una part de la costa però no hi ha massa presència de brutícia: una poma podrida, una llauna, una bossa de plàstic, branques i fulles. Com que la barca no té hèlice pot endinsar-se fins a la platja -'sempre vigilant de no molestar als banyistes', diu- i així deixar les aigües netes al seu pas.
Quan bufa el vent cap a terra és quan arriba més brutícia, sobretot procedent del que llencen els vaixells i embarcacions que estan mar endins. Cada dia pot arribar a retirar uns 40 quilos de brossa, el que representa unes 4 tones durant l'estiu, "una quantitat important que ajuda a mantenir netes les aigües", explica el regidor de Medi Ambient i Platges d'aquesta localitat, Ignasi Riera, que reconeix que "veure flotant una bossa té una contaminació visual però la netedat de l'aigua ve pel bon control que es fa de les rieres" i les depuradores.
Tot i això, consideren que "aquest és un bon servei" i per això han decidit mantenir-lo després que l'ACA anunciés el passat juny que no faria aquest servei ni hi posaria barques. Fins aquest any, Lloret de Mar comptava amb dues barques, la de l'ACA i la municipal. "Hem tingut l'avantatge que ja teníem embarcació. Els que no en tenen s'han hagut d'espavilar ràpid en poc temps", explica Riera.
El cost de tenir aquest servei és de 30.000 euros a l'any i des de l'ajuntament veurien en bons ulls l'opció de mancomunar-ho amb muncipis pròxims, com ara Tossa de Mar i Blanes, en el context de crisi actual on es fa més necessari ser "més eficients en la despesa per poder prestar els mateixos serveis". Segons Riera, com a part de la Selva marítima, les tres poblacions tenen "moltes sinèrgies en comú", entre les quals hi ha el fet que totes viuen del turisme i estan a molt pocs quilòmetres de distància. Per tot això, veu viable tenir una flota conjunta de barques entre els tres municipis i donar aquest servei de neteja en els 30 quilòmetres de costa que sumen les tres poblacions.
Contractar una barca o limitar-se a la neteja de sorra
Blanes (Selva) també ha pogut donar continuïtat a aquest servei però, en no tenir barca, ha hagut d'optar per contractar-ne una amb un cost de 15.000 euros. El seu alcalde, Josep Marigó, es queixa de la poca capacitat de reacció que han tingut els municipis perquè l'ACA va anunciar que deixava el servei quan faltaven poques setmanes per començar la campanya d'estiu. "Una vegada més recauen més responsabilitats als ajuntaments, que ja estan prou malament de recursos, i que han de posar més diners per fer tasques que ens interessen com a població turística", lamenta Marigó, que recorda que "la responsabilitat de la neteja fins ara era de l'ACA".
Des de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) es veu com a una "injustícia" el fet que siguin els municipis els que hagin d'afrontar les despeses de la neteja. En el seu cas, es veuen afectats per la desembocadura del riu Ter, especialment en època de pluges fortes. "Hem de recollir el que s'està tirant des de diferents llocs de la demarcació; no és lògic que ens toqui a nosaltres", assenyala el regidor de Turisme i Platges, Genís Dalmau. El regidor explica que s'està mirant si es pot afrontar aquest tema des de l'àmbit comarcal. Així ho han traslladat al Consell Comarcal del Baix Empordà però encara s'està estudiant.
L'any passat, l'ACA tenia una barca amarrada al port de l'Estartit des d'on netejava tota la badia, passant per Pals, Begur, les Medes, entre d'altres. Aquest ajuntament, però, no té diners per pagar una barca i per això han optat per destinar una persona ja contractada perquè faci la feina de recollida de sòlids a la platja matí i tarda durant els mesos d'estiu. Aquesta és l'única actuació que poden assumir.
Una situació similar és la que viu Pals (Baix Empordà), que tampoc té diners per pagar una barca. Fa uns sis anys tenien aquest servei però "no els sortia a compte" perquè la despesa era molt gran i la platja "massa oberta" per fer-hi una actuació com aquesta, segons explica el tècnic de Medi Ambient, Sergi Burull. La neteja a l'aigua és una actuació a tenir en compte però una altra de molt important, al seu entendre, és la de tenir els rius nets i controlar els abocaments que s'hi fan.
Palamós i Calonge, comparteixen el servei
Els municipis de Calonge i Palamós han arribat a un acord per mancomunar el servei de neteja. El primer posa a disposició de la barca que té en propietat mentre que el segon assumeix els costos derivats de la prestació del servei a través de l'empresa concessionària de neteja de platges, Urbaser S.A, que sumen uns 10.500 euros. També s'ha comptat amb la col·laboració de l'empresa General Nautic que ha cedit gratuïtament l'amarratge de l'embarcació de neteja, que diàriament repassarà tot el litoral dels dos municipis.
Els empresaris turístics ho veuen com "un pas enrere"
Des del sector empresarial es veu amb preocupació el fet que l'ACA hagi decidit no donar un servei "molt reivindicat" des de fa anys, que permetia tenir la franja del litoral neta de sòlids. Segons el gerent de la Unió d'Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre, Martí Sabrià, aquest és "un pas enrere que no és bo per ningú" i es mostra molt crític amb l'Agència Catalana de l'Aigua en considerar que "el gran deixa que el petit s'ofegui" quan aquest organisme "és de tots".
En un context de crisi com l'actual, diu Sabrià, "hi ha més necessitat de ser competitius i fer les coses bé" i aquesta no és una decisió que vagi en aquesta línia. Amb tot, reconeix la bona feina que s'ha fet a nivell de la depuració d'aigües a la Costa Brava, un fet que ha permès que a dia d'avui la qualitat de les aigües sigui "excel·lent".
Per altra banda, assenyala que tenen la sensació que "el turisme no és important" per l'actual Govern i recorda que aquest és un sector "molt transversal". En època d'estiu, segons Sabrià, l'ACA ingressa molts més diners amb el cànon de l'aigua amb l'arribada de turistes, que "multiplica per dos o per tres" la població en alguns punts. Per això, considera que "si el fet turístic t'aporta diners, també n'hi has de destinar" i el tema de la neteja de la brossa del mar és una despesa que hauria de tornar a assumir aquest organisme.
El gerent també veuria en bons ulls que els municipis que comparteixen una mateixa zona mancomunessin el servei de recollida de brossa, per una qüestió d'estalvi i eficiència, això sí, sempre com a actuació complementària a la de l'ACA.
Quan bufa el vent cap a terra és quan arriba més brutícia, sobretot procedent del que llencen els vaixells i embarcacions que estan mar endins. Cada dia pot arribar a retirar uns 40 quilos de brossa, el que representa unes 4 tones durant l'estiu, "una quantitat important que ajuda a mantenir netes les aigües", explica el regidor de Medi Ambient i Platges d'aquesta localitat, Ignasi Riera, que reconeix que "veure flotant una bossa té una contaminació visual però la netedat de l'aigua ve pel bon control que es fa de les rieres" i les depuradores.
Tot i això, consideren que "aquest és un bon servei" i per això han decidit mantenir-lo després que l'ACA anunciés el passat juny que no faria aquest servei ni hi posaria barques. Fins aquest any, Lloret de Mar comptava amb dues barques, la de l'ACA i la municipal. "Hem tingut l'avantatge que ja teníem embarcació. Els que no en tenen s'han hagut d'espavilar ràpid en poc temps", explica Riera.
El cost de tenir aquest servei és de 30.000 euros a l'any i des de l'ajuntament veurien en bons ulls l'opció de mancomunar-ho amb muncipis pròxims, com ara Tossa de Mar i Blanes, en el context de crisi actual on es fa més necessari ser "més eficients en la despesa per poder prestar els mateixos serveis". Segons Riera, com a part de la Selva marítima, les tres poblacions tenen "moltes sinèrgies en comú", entre les quals hi ha el fet que totes viuen del turisme i estan a molt pocs quilòmetres de distància. Per tot això, veu viable tenir una flota conjunta de barques entre els tres municipis i donar aquest servei de neteja en els 30 quilòmetres de costa que sumen les tres poblacions.
Contractar una barca o limitar-se a la neteja de sorra
Blanes (Selva) també ha pogut donar continuïtat a aquest servei però, en no tenir barca, ha hagut d'optar per contractar-ne una amb un cost de 15.000 euros. El seu alcalde, Josep Marigó, es queixa de la poca capacitat de reacció que han tingut els municipis perquè l'ACA va anunciar que deixava el servei quan faltaven poques setmanes per començar la campanya d'estiu. "Una vegada més recauen més responsabilitats als ajuntaments, que ja estan prou malament de recursos, i que han de posar més diners per fer tasques que ens interessen com a població turística", lamenta Marigó, que recorda que "la responsabilitat de la neteja fins ara era de l'ACA".
Des de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) es veu com a una "injustícia" el fet que siguin els municipis els que hagin d'afrontar les despeses de la neteja. En el seu cas, es veuen afectats per la desembocadura del riu Ter, especialment en època de pluges fortes. "Hem de recollir el que s'està tirant des de diferents llocs de la demarcació; no és lògic que ens toqui a nosaltres", assenyala el regidor de Turisme i Platges, Genís Dalmau. El regidor explica que s'està mirant si es pot afrontar aquest tema des de l'àmbit comarcal. Així ho han traslladat al Consell Comarcal del Baix Empordà però encara s'està estudiant.
L'any passat, l'ACA tenia una barca amarrada al port de l'Estartit des d'on netejava tota la badia, passant per Pals, Begur, les Medes, entre d'altres. Aquest ajuntament, però, no té diners per pagar una barca i per això han optat per destinar una persona ja contractada perquè faci la feina de recollida de sòlids a la platja matí i tarda durant els mesos d'estiu. Aquesta és l'única actuació que poden assumir.
Una situació similar és la que viu Pals (Baix Empordà), que tampoc té diners per pagar una barca. Fa uns sis anys tenien aquest servei però "no els sortia a compte" perquè la despesa era molt gran i la platja "massa oberta" per fer-hi una actuació com aquesta, segons explica el tècnic de Medi Ambient, Sergi Burull. La neteja a l'aigua és una actuació a tenir en compte però una altra de molt important, al seu entendre, és la de tenir els rius nets i controlar els abocaments que s'hi fan.
Palamós i Calonge, comparteixen el servei
Els municipis de Calonge i Palamós han arribat a un acord per mancomunar el servei de neteja. El primer posa a disposició de la barca que té en propietat mentre que el segon assumeix els costos derivats de la prestació del servei a través de l'empresa concessionària de neteja de platges, Urbaser S.A, que sumen uns 10.500 euros. També s'ha comptat amb la col·laboració de l'empresa General Nautic que ha cedit gratuïtament l'amarratge de l'embarcació de neteja, que diàriament repassarà tot el litoral dels dos municipis.
Els empresaris turístics ho veuen com "un pas enrere"
Des del sector empresarial es veu amb preocupació el fet que l'ACA hagi decidit no donar un servei "molt reivindicat" des de fa anys, que permetia tenir la franja del litoral neta de sòlids. Segons el gerent de la Unió d'Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre, Martí Sabrià, aquest és "un pas enrere que no és bo per ningú" i es mostra molt crític amb l'Agència Catalana de l'Aigua en considerar que "el gran deixa que el petit s'ofegui" quan aquest organisme "és de tots".
En un context de crisi com l'actual, diu Sabrià, "hi ha més necessitat de ser competitius i fer les coses bé" i aquesta no és una decisió que vagi en aquesta línia. Amb tot, reconeix la bona feina que s'ha fet a nivell de la depuració d'aigües a la Costa Brava, un fet que ha permès que a dia d'avui la qualitat de les aigües sigui "excel·lent".
Per altra banda, assenyala que tenen la sensació que "el turisme no és important" per l'actual Govern i recorda que aquest és un sector "molt transversal". En època d'estiu, segons Sabrià, l'ACA ingressa molts més diners amb el cànon de l'aigua amb l'arribada de turistes, que "multiplica per dos o per tres" la població en alguns punts. Per això, considera que "si el fet turístic t'aporta diners, també n'hi has de destinar" i el tema de la neteja de la brossa del mar és una despesa que hauria de tornar a assumir aquest organisme.
El gerent també veuria en bons ulls que els municipis que comparteixen una mateixa zona mancomunessin el servei de recollida de brossa, per una qüestió d'estalvi i eficiència, això sí, sempre com a actuació complementària a la de l'ACA.
