Els consells comarcals sorgits del 22-M es comencen a constituir amb un domini majoritari de CiU

Entre dijous, dissabte i el 22 de juliol es constituiran els 40 ens supramunicipals

Els resultats del 22 de maig no només van servir per configurar noves majories als ajuntaments, sinó també als ens supramunicipals. Un d'aquests són els consells comarcals, que es començaran a constituir a partir d'aquest dijous amb diferents fases. Els primers seran els del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i les comarques gironines, que es constituiran aquest mateix dijous. L'excepció serà el Consell Comarcal del Gironès, que haurà d'esperar fins el 25 o 27 de juliol com a conseqüència del recurs que ERC va presentar a l'Ajuntament de Girona perquè es fes un recompte de resultats i que també va retardar la constitució de l'Ajuntament.

Dissabte 9 de juliol serà el torn dels consells comarcals de les comarques de Ponent i de l'Alt Pirineu, mentre que les de l'àmbit metropolità i les comarques centrals no ho faran fins el 22 de juliol, a excepció del Solsonès, que pertany administrativament a la demarcació de Lleida i també es constituirà el 9 de juliol.

Hegemonia de CiU a Girona

A la demarcació de Girona CiU governarà a tots els consells comarcals. A la Selva, CiU presideix de nou el consell comarcal però ha hagut de pactar amb ERC per assolir majoria. Després de quatre anys amb el PSC -es van repartir la presidència a dos anys amb CiU-, aquesta vegada la federació nacionalista conserva en solitari la presidència. Robert Fauria, que ha recuperat l'alcaldia de Sant Hilari, serà el president. Fauria ja ho va ser durant els dos primers anys del passat mandat i Jordi Gironès (PSC) va acabar de completar el mandat.

A l'Alt Empordà, CiU ha assolit majoria absoluta. Després d'un mandat en què CiU i el PSC van compartir la presidència, primer amb Pere Vila i després amb Consol Cantenys, ara el consell comarcal estrena nou president. Es tracta de Xavier Sanllehí, que també ha recuperat l'alcaldia del seu municipis, Castelló d'Empúries. Al Baix Empordà, en canvi, CiU ha arribat a un pacte amb el PSC, partit que en el darrer mandat va tenir la presidència de l'ens, amb Ricardo Herrero al capdavant. En aquesta ocasió, però, la presidència serà per a CiU durant els quatre anys. Joan Català, alcalde de Begur des de 2007, serà el nou president del Consell Comarcal del Baix Empordà.

Al Pla de l'Estany, CiU té majoria (10 consellers) però ha estès la mà a ERC (8 consellers) i PSC (un conseller) per poder arribar a un govern d'unitat. Malgrat tot, fins a darrera hora no se sabrà si els altres partits accepten entrar a formar govern. El president serà Jordi Xargay, que ja ho ha estat aquests darrers quatre anys. En el darrer mandat, CiU va governar amb un pacte amb el PSC.

A la Garrotxa, CiU també ha aconseguit majoria, després de governar en minoria quatre anys. La federació nacionalista ha aconseguit 17 dels 25 consellers. Joan Espona tornarà a ser el president del consell comarcal. Al Ripollès hi haurà canvi de color polític després que el PSC, amb Enric Pérez, hagi ocupat la presidència durant els darrers quatre anys. El nou president del Consell Comarcal del Ripollès serà el convergent Miquel Rovira, president d'Unió del Ripollès i primer tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Ripoll. Per governar no ha calgut cap pacte perquè CiU ha aconseguit 10 consellers, el PSC 5 i ERC en té 4.

A la Cerdanya, el candidat que presentarà CiU per presidir el Consell Comarcal serà Ramon Moliner, alcalde d'Alp i exgerent de l'ens. Moliner rellevarà del càrrec el socialista Esteve Maurell. Fruit dels resultats de les últimes municipals, CiU tindrà 12 dels 19 consellers comarcals.

Camp de Tarragona, l'únic dubte del Priorat

Al Consell Comarcal del Tarragonès, CiU ha arribat a un acord amb el PP i el PSC, i encara no descarta assolir-lo també amb ICV i ERC per repetir el govern d'unitat. La presidència serà pel regidor convergent de l'Ajuntament de Tarragona, Frederic Adan.

El també convergent Joaquim Calatayud, alcalde de Les Borges del Camp, serà el president del Consell Comarcal del Baix Camp, on CiU ha aconseguit una majoria suficient i no té la necessitat de pactar. La presidència del Consell Comarcal del Baix Penedès també recaurà en un alcalde convergent, el de Calafell, Joan Olivella, gràcies a l'acord de govern assolit entre CiU i el PP.

A l'Alt Camp, on CiU ha aconseguit majoria absoluta, la presidència serà per l'alcalde de Bràfim, Joan Josep Raventós; mentre que a la Conca de Barberà, el president serà l'alcalde de Santa Coloma de Queralt, Ramon Borràs, després que CiU hagi tancat un acord de govern amb el PSC i ICV. Fonts de CiU, però, han explicat que la presidència s'alternarà i que el pròxim president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà serà l'alcalde de Sarral, Josep Amill (CiU).

Al Priorat, la presidència podria ser també per CiU, concretament per l'alcaldessa d'Ulldemolins, Misericòrdia Montlleó; si no és que a darrera hora fructifiqui un pacte entre ERC, PSC i la FIC. De fet, segons ha pogut saber l'ACN, aquesta mateixa nit hi ha una reunió entre les tres formacions per veure si poden arribar a un acord de govern de darrera hora.

Els quatre consells de l'Ebre per CiU

Pel que fa als consells comarcals de les Terres de l'Ebre, tots quatre estaran encapçalats per dirigents de CiU. A la Ribera d'Ebre, l'únic ens comarcal ebrenc on CiU ha obtingut majoria absoluta, la presidència recaurà en l'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí. Als altres tres consells, Baix Ebre, Montsià, i Terra Alta, CiU tindrà la presidència gràcies a un triple acord de govern amb el PP. Al Baix Ebre, el president serà el cap de llista de CiU a Deltebre, Lluís Soler; al Montsià, la presidència serà pel flamant alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martí Masdeu; i a la Terra Alta, la presidència serà pel també nou alcalde de Gandesa, Carles Luz.

Ponent, també domini de CiU

El Consell Comarcal del Segrià és l'únic de les terres de Ponent on CiU ha hagut d'arribar a un pacte per accedir a la presidència, que ha tancat amb ERC, després que el PSC aconseguís una àmplia majoria a la ciutat de Lleida. D'aquesta manera, el convergent alcalde d'Alpicat, Pau Cabré, rellevarà el socialista Ricard Pons al capdavant de l'ens.

A la Noguera, CiU recupera el consell que durant aquesta legislatura ha estat a mans d'ERC i PSC amb la presidència per part del republicà Vicent Font. Ara el president serà Pere Prat, alcalde de la Baronia de Rialb. A l'Urgell les coses han quedat igual i CiU manté la majoria absoluta al consell comarcal. D'aquesta manera, l'alcaldessa d'Anglesola, Rosa Maria Mora, repetirà en el càrrec de presidenta.

Al Pla d'Urgell, CiU manté novament la majoria absoluta al consell però es produirà la novetat del relleu en la presidència, ja que l'actual president, Joan Reñé, serà investit president de la Diputació de Lleida el proper dilluns. El seu lloc l'ocuparà un dels fins ara vicepresidents i alcalde de Bellvís, Francesc Fabregat. A la Segarra és un dels consells on també hi haurà canvi després que aquest mandat hagi estat governat pel republicà Xavier Casoliva gràcies al pacte amb el PSC i els independents per la Segarra, INSE. CiU recupera la majoria absoluta i torna a situar l'alcalde dels Plans de Sió, Adrià Marquilles, al capdavant de l'ens.

A les Garrigues té lloc una situació similar a la Segarra. El republicà Josep Lluís Balsells deixarà la presidència del consell després de governar la legislatura amb un pacte amb el PSC, i recupera el govern CiU novament amb l'alcalde de Puiggròs, Juli Muro, com a president. Finalment, al Solsonès hi governarà CiU amb majoria absoluta.

Alt Pirineu, única incògnita a l'Alta Ribagorça

CiU recupera el Consell Comarcal del Pallars Sobirà després que el passat mandat fos governat per un tripartit de PSC, ERC i ICV presidit pel socialista Xavier Ribera. Ara, l'alcalde de Sort, Llàtzer Sibís, en serà el president amb majoria absoluta. Al Pallars Jussà, CiU es manté però gràcies a un pacte amb ERC. El nacionalista cap de l'oposició a Tremp, Joan Ubach, substituirà el també nacionalista Xavier Pont a la presidència. A l'Alt Urgell repeteix el nacionalista Jesús Fierro per la Seu d'Urgell com a president. Aquesta vegada però, el consell serà governat per una majoria absoluta de CiU, ja que en el passat mandat hi havia un pacte amb ERC.

L'única comarca que queda pendent per determinar el color definitiu del govern del consell comarcal és l'Alta Ribagorça. Això no obstant, tot apunta que la presidència ostentarà a les mans de CiU, que haurà de pactar per aconseguir-la. De moment encara no han transcendits noms. Fins ara el consell que ha estat governat pel PSC amb l'alcalde de la Vall de Boí, Joan Peralada, a la presidència.

Àmbit metropolità i comarques centrals, fins el 22 de juliol

A més del cas del Gironès, també hauran d'esperar uns dies per a constituir-se els consells comarcals de l'àmbit metropolità de Barcelona i de les comarques centrals, a excepció del Solsonès. És en aquestes comarques on es trenca l'hegemonia de CiU i on el PSC aconsegueix el govern d'alguns ens supramunicipals.

És el cas del Barcelonès, on el president serà l'alcalde de Sant Adrià de Besòs, Jesús M. Canga (PSC), tot i que amb un acord amb CiU, ICV-EUiA i ERC que previsiblement es repetirà. El PSC i ICV-EUiA governaran el Consell Comarcal del Baix Llobregat, tot i que encara no està acordat qui en serà el president. Pel que fa al Vallès Oriental i al Vallès Occidental, no estan tancats els nous governs. En el cas de l'Oriental, es preveu que el PSC governi amb un pacte a cinc i proposa com a president l'alcalde de Canovelles, José Orive, mentre que a l'Occidental es podria acabar repetint un quadripartit entre PSC, ICV-EUiA, ERC i CiU.

Pel que fa al Maresme, el consell canvia de mans i passarà a estar governat per CiU i el PPC, Fins ara hi governaven PSC, CiU i ERC. L'alcalde de Sant Vicenç de Montalt, Miquel Àngel Martínez, en serà el president.

A les comarques del Berguedà i Osona, els consells comarcals estaran en mans de CiU. També en el cas de l'Alt Penedès i l'Anoia, on es preveu que CiU tanqui un pacte amb ERC. En canvi, al Bages governarà el consell comarcal un pacte entre el PSC, ERC i ICV-EUiA al qual podria acabar sumant-s'hi la CUP. Finalment, al Garraf, l'escenari encara està enlaire, tot i que s'apunta la possibilitat d'un pacte entre PSC i CiU.