La Comissió d'Urbanisme de Girona aprova planejaments urbanístics "absolutament desproporcionats" i que ja han "desfigurat" diverses poblacions del territori. Així ho ha denunciat aquest dijous l'advocat Eduard de Ribot, que porta diversos litigis de les entitats ecologistes, en una compareixença conjunta amb les entitats ecologistes Arítjol - Salvem el Crit, IAEDEN - Salvem l'Empordà i l'ANG.
Així, els ecologistes demanen a la Comissió d'Urbanisme que deixi d'aprovar planejaments que segueixen unes expectatives de creixement "desfasades", a la vegada que alerten que està legalitzant "irregularitats" i "infraccions urbanístiques consumades".
A més dels casos de Roses i de Palau de Santa Eulàlia, els ecologistes també recorden el cas de l'abocador de Vacamorta (Baix Empordà). Dues sentències judicials anul·laven l'autorització de la seva instal·lació -una del 2003 i l'altra, del 2006-, però ha estat recentment legalitzat per la Comissió d'Urbanisme de Girona amb l'aprovació d'un pla especial.
I també el cas de la subestació elèctrica de Fonteta (Baix Empordà), amb tres sentències judicials dictades pel TSJC declarant la nul·litat de l'autorització d'Urbanisme, del permís d'Indústria i de la llicència municipal d'obres, i amb l'ordre judicial d'enderroc dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona. Els ecologistes lamenten que la subestació ha estat legalitzada recentment amb l'aprovació el 6 de juny del 2011 d'un pla especial promogut per la mateixa Comissió d'Urbanisme.
Volen la nul·litat del POUM de Palafrugell
Les entitats ecologistes també han denunciat en la compareixença d'aquest dijous que el POUM de Palafrugell (Baix Empordà), aprovat el 2006, preveu unes dimensions de creixement urbanístic "desproporcionades i injustificades". Així, el pla preveu un increment de la població de 5.306 habitatges nous en 12 anys, arribant a una població de 35.813 habitants el 2016, mentre que el 2004 en tenia 19.313.
Aquestes previsions de creixement denuncien que vulneren les fixades pel Pla Territorial Director de l'Empordà, que permet 5.850 habitatges nous en 22 anys, entre Palafrugell i Mont-ras junts, segons els ecologistes. També denuncien que el POUM afecta sòls forestals i agrícoles "d'alt valor", i que perjudica el connector natural entre l'Espai d'Interès Natural (EIN) de les Gavarres i l'EIN Muntanyes de Begur.
Els ecologistes també es queixen que en la tramitació del POUM no es van fer estudis previs sobre la demanda de sòls industrials, i per tant "hi ha una mancança de justificació" al planejament dels tres nous sectors de sòl industrial, ja que en la data d'inici de la tramitació hi havia un 20% de sòl industrial desocupat, situació que es manté en l'actualitat, argumenten.
Per això conclouen que el POUM de Palafrugell respon a una "especulació urbanística" per "enriquir constructores i empresaris", i que comportarà unes "conseqüències d'empitjorament" del medi natural del municipi.
Per aquests motius demanen que s'anul·li aquest planejament urbanístic i la seva aprovació definitiva, així com també les reclassificacions que afecten sòls agrícoles d'"alt valor" previstes, reconeguts en estudis del mateix DPTOP. També demanen anul·lar les reclassificacions de sòl no urbanitzable a sòl urbà previstes pel POUM amb relació a terrenys de Calella de Palafrugell, i ordenar la classificació com a sòl no urbanitzable dels terrenys que configuren el connector Gavarres - muntanyes de Begur.
El POUM de Palafrugell va ser aprovat definitivament el 2006, després que s'hi haguessin presentat més de 600 al·legacions. El maig del 2007 Salvem el Crit - Arítjol van presentar un recurs d'alçada al DPTOP. Davant el "silenci" d'aquesta conselleria, el desembre del 2009 es va presentar un contenciós administratiu al TSJC, amb proves basades en informes tècnics ambientals favorables als arguments ecologistes. Finalment, el febrer del 2011, l'advocat d'Arítjol - Salvem el Crit, De Ribot, va presentar el document de conclusions al TSJC, i ara estan a l'espera de la sentència.
Una vintena de convenis sospitosos, segons els ecologistes
L'advocat Eduard de Ribot ha denunciat també que a Palafrugell s'ha produït el que és ja una "moda", que és reclassificar sòls després de signar convenis amb particulars a canvi de diners. "No es pot planificar el territori a cop de convenis urbanístics amb particulars", ha lamentat en aquest sentit.
De fet, durant l'elaboració del nou POUM es van signar divuit convenis entre "interessos privats" i l'Ajuntament, i tot i que set van ser firmats prèviament i durant la tramitació del planejament, onze van ser signats a posteriori, de manera que no van estar a exposició pública, i "no es va garantir que hi hagués participació ciutadana ni la transparència adient", segons els ecologistes. La major part reclassificaven sòl no urbanitzable, i només els set convenis inicials van suposar un lliurament de fins a 1.280.000 euros.
Un model de construcció "desorbitada" tot i la crisi
Els ecologistes també han lamentat que tot i la crisi es manté un model de construcció "desorbitada" i de "retroalimentació de l'especulació", amb l'aprovació de deu plans d'ordenació urbana municipal entre el 2006 i el 2010 que suposen un augment de població total del 56% en els pròxims 15-20 anys.
El cas més destacat és el de Roses, amb un potencial augment el 2026 del 87,5% de la població. En aquest sentit, De Ribot ha recordat que en aquest cas es preveu arribar en 12 anys -des de l'aprovació del POUM el 2010- a un augment del número d'habitants del 80%, de manera que s'aconseguirà la mateixa població "en 12 anys que en 21 segles".
Altres increments considerables previstos pels POUM són el de Planoles i Ribes de Freser (Ripollès), amb una previsió d'augment del 77,6% el 2026; Bescanó (Gironès), amb una pujada potencial d'habitants del 74%; Castelló d'Empúries (Alt Empordà), amb un increment previst del 58%, o Maià de Montcal (Garrotxa), amb una estimació d'augment del 160%.
Els ecologistes denuncien que més enllà de l'impacte dels creixements de població -tant a nivell social com en demanda de serveis-, pot haver-hi una "possible dràstica transformació" de pobles semirurals com Bescanó, Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Freser o Planoles, en destins "durs" de segona residència o ciutats dormitori de les capitals properes. També recorden que aquests planejaments amenacen planes conreades, pastures, o entorns d'horta i regadiu, que representen els "valors paisatgístics" de les comarques gironines.
Així, els ecologistes demanen a la Comissió d'Urbanisme que deixi d'aprovar planejaments que segueixen unes expectatives de creixement "desfasades", a la vegada que alerten que està legalitzant "irregularitats" i "infraccions urbanístiques consumades".
A més dels casos de Roses i de Palau de Santa Eulàlia, els ecologistes també recorden el cas de l'abocador de Vacamorta (Baix Empordà). Dues sentències judicials anul·laven l'autorització de la seva instal·lació -una del 2003 i l'altra, del 2006-, però ha estat recentment legalitzat per la Comissió d'Urbanisme de Girona amb l'aprovació d'un pla especial.
I també el cas de la subestació elèctrica de Fonteta (Baix Empordà), amb tres sentències judicials dictades pel TSJC declarant la nul·litat de l'autorització d'Urbanisme, del permís d'Indústria i de la llicència municipal d'obres, i amb l'ordre judicial d'enderroc dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona. Els ecologistes lamenten que la subestació ha estat legalitzada recentment amb l'aprovació el 6 de juny del 2011 d'un pla especial promogut per la mateixa Comissió d'Urbanisme.
Volen la nul·litat del POUM de Palafrugell
Les entitats ecologistes també han denunciat en la compareixença d'aquest dijous que el POUM de Palafrugell (Baix Empordà), aprovat el 2006, preveu unes dimensions de creixement urbanístic "desproporcionades i injustificades". Així, el pla preveu un increment de la població de 5.306 habitatges nous en 12 anys, arribant a una població de 35.813 habitants el 2016, mentre que el 2004 en tenia 19.313.
Aquestes previsions de creixement denuncien que vulneren les fixades pel Pla Territorial Director de l'Empordà, que permet 5.850 habitatges nous en 22 anys, entre Palafrugell i Mont-ras junts, segons els ecologistes. També denuncien que el POUM afecta sòls forestals i agrícoles "d'alt valor", i que perjudica el connector natural entre l'Espai d'Interès Natural (EIN) de les Gavarres i l'EIN Muntanyes de Begur.
Els ecologistes també es queixen que en la tramitació del POUM no es van fer estudis previs sobre la demanda de sòls industrials, i per tant "hi ha una mancança de justificació" al planejament dels tres nous sectors de sòl industrial, ja que en la data d'inici de la tramitació hi havia un 20% de sòl industrial desocupat, situació que es manté en l'actualitat, argumenten.
Per això conclouen que el POUM de Palafrugell respon a una "especulació urbanística" per "enriquir constructores i empresaris", i que comportarà unes "conseqüències d'empitjorament" del medi natural del municipi.
Per aquests motius demanen que s'anul·li aquest planejament urbanístic i la seva aprovació definitiva, així com també les reclassificacions que afecten sòls agrícoles d'"alt valor" previstes, reconeguts en estudis del mateix DPTOP. També demanen anul·lar les reclassificacions de sòl no urbanitzable a sòl urbà previstes pel POUM amb relació a terrenys de Calella de Palafrugell, i ordenar la classificació com a sòl no urbanitzable dels terrenys que configuren el connector Gavarres - muntanyes de Begur.
El POUM de Palafrugell va ser aprovat definitivament el 2006, després que s'hi haguessin presentat més de 600 al·legacions. El maig del 2007 Salvem el Crit - Arítjol van presentar un recurs d'alçada al DPTOP. Davant el "silenci" d'aquesta conselleria, el desembre del 2009 es va presentar un contenciós administratiu al TSJC, amb proves basades en informes tècnics ambientals favorables als arguments ecologistes. Finalment, el febrer del 2011, l'advocat d'Arítjol - Salvem el Crit, De Ribot, va presentar el document de conclusions al TSJC, i ara estan a l'espera de la sentència.
Una vintena de convenis sospitosos, segons els ecologistes
L'advocat Eduard de Ribot ha denunciat també que a Palafrugell s'ha produït el que és ja una "moda", que és reclassificar sòls després de signar convenis amb particulars a canvi de diners. "No es pot planificar el territori a cop de convenis urbanístics amb particulars", ha lamentat en aquest sentit.
De fet, durant l'elaboració del nou POUM es van signar divuit convenis entre "interessos privats" i l'Ajuntament, i tot i que set van ser firmats prèviament i durant la tramitació del planejament, onze van ser signats a posteriori, de manera que no van estar a exposició pública, i "no es va garantir que hi hagués participació ciutadana ni la transparència adient", segons els ecologistes. La major part reclassificaven sòl no urbanitzable, i només els set convenis inicials van suposar un lliurament de fins a 1.280.000 euros.
Un model de construcció "desorbitada" tot i la crisi
Els ecologistes també han lamentat que tot i la crisi es manté un model de construcció "desorbitada" i de "retroalimentació de l'especulació", amb l'aprovació de deu plans d'ordenació urbana municipal entre el 2006 i el 2010 que suposen un augment de població total del 56% en els pròxims 15-20 anys.
El cas més destacat és el de Roses, amb un potencial augment el 2026 del 87,5% de la població. En aquest sentit, De Ribot ha recordat que en aquest cas es preveu arribar en 12 anys -des de l'aprovació del POUM el 2010- a un augment del número d'habitants del 80%, de manera que s'aconseguirà la mateixa població "en 12 anys que en 21 segles".
Altres increments considerables previstos pels POUM són el de Planoles i Ribes de Freser (Ripollès), amb una previsió d'augment del 77,6% el 2026; Bescanó (Gironès), amb una pujada potencial d'habitants del 74%; Castelló d'Empúries (Alt Empordà), amb un increment previst del 58%, o Maià de Montcal (Garrotxa), amb una estimació d'augment del 160%.
Els ecologistes denuncien que més enllà de l'impacte dels creixements de població -tant a nivell social com en demanda de serveis-, pot haver-hi una "possible dràstica transformació" de pobles semirurals com Bescanó, Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Freser o Planoles, en destins "durs" de segona residència o ciutats dormitori de les capitals properes. També recorden que aquests planejaments amenacen planes conreades, pastures, o entorns d'horta i regadiu, que representen els "valors paisatgístics" de les comarques gironines.
